El pla de Montoro per collar Catalunya
Hisenda envia una carta a Mas-Colell exigint una nova reducció del dèficit, pas ineludible per intervenir les finances de la Generalitat
MadridS’intensifica la particular guerra que mantenen oberta el ministeri d’Hisenda i el departament d’Economia de la Generalitat. Cristóbal Montoro, convertit cada dia més en l’ariet antiindependentista de Mariano Rajoy pel flanc econòmic, continua la seva croada per posar la por al cos al conseller Andreu Mas-Colell. L’últim capítol de la guerra és una carta enviada pel secretari d’estat d’Administracions Públiques, Antonio Beteta -que depèn directament de Montoro-, a la Generalitat en què exigeix l’elaboració d’un nou pla econòmic i financer (PEF, un full de ruta que marca com es reduirà el dèficit) pels 1.300 milions de dèficit aflorats als comptes del Govern i que Montoro assegura que s’havien ocultat.
Beteta explicava en aquesta carta, avançada ahir per diversos mitjans de Madrid, que la despesa aflorada (corresponent a obres anteriors al 2011 i que Economia defensa que eren de sobres conegudes pel ministeri) s’havia d’incloure com a despesa en els comptes de la Generalitat, amb el consegüent augment del dèficit -en set dècimes- aquest any. Per aquesta circumstància, el secretari d’estat demanava a la Generalitat mesures per “assolir els objectius de dèficit d’aquest any”. És a dir, el missatge que es desprenia de la carta era que Catalunya ha de fer una retallada addicional de 1.300 milions aquest any -quasi la meitat de la despesa que li queda per fer-, o buscar ingressos d’on sigui.
La Generalitat va respondre-hi argumentant que aquesta despesa no és més que un apunt comptable, perquè els diners no s’han gastat el 2015, sinó en el passat i, per tant, no hi ha canvis en la caixa del Govern. Economia va insistir que la despesa era coneguda per Hisenda i va culpar de l’error la falta de coordinació entre l’IGAE, responsable de la comptabilitat pública, i l’Eurostat, l’oficina d’estadística europea, que va ser qui va demanar imputar el dèficit als comptes del 2015.
En un gir de guió sorprenent, Montoro es va alinear -parcialment- amb aquesta tesi. En un acte a la seu de la patronal CEOE, el ministre va afirmar ahir que no demanava a Catalunya més retallades, sinó simplement que actualitzés el PEF per acollir la nova realitat. És a dir, una manera de demanar a Mas-Colell que només fes quadrar els comptes sobre el paper i presentés un PEF acceptable, sense tocar les partides de la Generalitat, que no podria pagar les nòmines si hagués d’aplicar la retallada.
L’enviament d’una carta com aquesta és una acció habitual quan es produeix un incompliment del dèficit, o alguna alteració com aquesta, segons Hisenda. La Generalitat, en canvi, va defensar que el flux d’informació entre administracions és continu i que aquestes missives no són tan habituals. El Govern, de fet, creu que “és obvi que volen fer un advertiment polític”.
Sigui com sigui, la carta pren una altra dimensió quan s’obre el focus. El document és un pas en només un dels flancs de la batalla de Montoro. Però podria ser decisiva. El ministre ja ha deixat entreveure en diverses ocasions que té a la seva disposició tota la contundència de la llei d’estabilitat per passar a controlar directament les finances catalanes i llançar un atac contra el procés independentista per la via econòmica. De fet, tal com ja va publicar l’ARA la setmana passada, Mariano Rajoy va donar ordres explícites a Montoro perquè estudiés per quines vies es podria actuar pel costat del finançament per frenar el procés independentista.
Segons van explicar aleshores fonts de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), el camí a seguir per activar aquesta via d’intervenció s’inicia, precisament, amb l’enviament d’un requeriment a la comunitat com el que va enviar Beteta. Aquest és el primer pas per, posteriorment, iniciar un camí marcat per la llei d’estabilitat que inclou l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, si la comunitat no reacciona i pren mesures per complir amb el dèficit.
Fonts d’Hisenda van explicar que el ministeri veu en la llei d’estabilitat moltes possibilitats d’intervenció, que van des d’assumir el pagament dels rebuts sense passar pel FLA a l’enviament d’ homes de negre i la intervenció dels comptes o el cobrament d’impostos cedits. És a dir, conceben la llei d’estabilitat com un mecanisme d’intervenció que dóna tot un ventall de possibilitats que Montoro està disposat a aplicar. Però van deslligar la carta d’aquest full de ruta.
Més eines
Altres flancs que podria activar Montoro passen per no enviar diners del FLA. En qüestió hi ha 2.600 milions que la Generalitat reclama per al finançament d’excés de dèficit d’anys anteriors que han de ser repartits de manera imminent (fonts d’Hisenda confirmen que el pagament es decidirà aviat) i que el ministre ja va dir que no servirien per finançar “vel·leïtats independentistes”. Amb tot plegat, Montoro es reivindica com a home fort en economia del partit, davant l’oposició d’una part del PP, liderada per Esperanza Aguirre.