El pla de la Generalitat per convèncer els empordanesos de posar molins al mar

GironaEl futur parc d’eòlic marí flotant al golf de Roses genera moltíssima contestació ciutadana a l’Empordà. Segons el pla d’ordenació de l’espai marítim (POEM) aprovat pel Govern espanyol fa més d’un any, entre les illes Medes i el cap de Creus, abans del 2030 es posaran en funcionament centenars de molins de vent sobre el mar. La Generalitat de Catalunya hi està completament a favor, però no a qualsevol preu. Per això, paral·lelament als plans de Madrid, prepara una zona d’assaig, davant la costa de l’Estartit, per testejar prototips, millorar-los i recollir dades sobre el terreny amb l’objectiu de reduir al màxim l’impacte mediambiental del futur parc de Roses. El projecte del govern català, anomenat Plemcat, instal·larà tres aerogeneradors d’una potència unitària de 15 MW a 25 quilòmetres del litoral, connectats a una nova subestació a Vilaür a través d'una línia d’evacuació terrestre subterrània de 16 quilòmetres. La idea és que comencin les licitacions a principis del 2025 i estigui tot operatiu el 2026. 

Ara bé, aquest banc de proves, lluny d’apaivagar els ànims dels contraris a l'eòlica marina, ha causat encara més rebombori. La plataforma Stop Macro Parc Eòlic Marí, contrària a qualsevol escenari que inclogui molins a l'Empordà, acaba de presentar al·legacions al projecte i critica que no té cap sentit fer assajos en una de les zones amb "més biodiversitat del Mediterrani occidental". "És com si algú assagés un sistema per apagar incendis al mig de la selva", defensa el biòleg Ferran Vallespinós, membre de la plataforma.

Els pagesos, preocupats pel traçat de la línia d'evacuació

Més enllà de les entitats que conformen Stop Macro Parc, l'horitzó del Plemcat també ha molestat els pagesos de la costa. La línia d'evacuació subterrània travessarà 254 finques de Ventalló, l’Armentera, Sant Mori, Sant Pere Pescador, Vilaür i l’Escala, però els propietaris afectats per aquest cablejat per sota terra denuncien que els malmetrà els terrenys agrícoles i demanen que es replantegi el recorregut. "Ens preocupa que el forat afecti els camps i que, per culpa de la perforació que ve del mar, l'aigua salada entri a l’aqüífer del Fluvià i se'ns salinitzin els conreus", diu Narcís Poch, coordinador d'Unió de Pagesos a les comarques de Girona.

D'aquests 16 quilòmetres de traçat terrestre subterrani, un terç de la rasa passarà per camins de titularitat pública, dues terceres parts per llindars de finques agrícoles i, en 13 casos, creuarà plantacions just pel mig. En tots els casos que afecten particulars, encara que sigui pel llindar, la Generalitat haurà de fer expropiacions per la servitud parcial i temporal de la finca. Per fer passar la línia d'evacuació, caldrà fer un forat, col·locar el cable i tornar-lo a tapar. El departament assegura que es podrà tornar a cultivar amb normalitat, també pomeres o oliveres, el conreu majoritari a la zona, malgrat ser d’arrels fondes. Unió de Pagesos, però, posa en dubte la rendibilitat de les compensacions: "Són molt injustes perquè no preveuen que la collita pugui sortir malament i, a més, al cap dels anys, quan s'hagi de treure el cable, caldrà reparar la terra", lamenta Poch.

El temor d'especulació en els terrenys

A part dels hipotètics problemes amb la collita, els pagesos i la plataforma Stop Macro Parc també temen que la futura línia d’evacuació sigui un primer pas per convertir la zona en una gran base industrial amb usos comercials que atragui inversors de fora: "Ens preocupa que, més enllà de l’afectació momentània, el Plemcat doni peu a l’especulació i vinguin empreses del sector a comprar els nostres terrenys per invertir als voltants de la línia", certifica Narcís Poch.

Acció Climàtica, però, assegura que el parc estarà dedicat exclusivament a la recerca i que l'energia derivada de la recerca no s'utilitzarà amb fins comercials. El departament avisa que, un cop el parc de Roses estigui operatiu, la planta experimental, que es preveu que tingui una vida d'útil d'uns 30 anys, continuarà servint per provar nous flotadors, aerogeneradors i tècniques que permetin avançar en la investigació de l'eòlica marina flotant.

Els ajuntaments, molestos per les formes

Vuit de les finques travessades pel traçat d'evacuació es troben a Ventalló. L'Ajuntament d'aquest municipi es mostra molest amb la Generalitat, no pas per discrepàncies sobre l'energia renovable a l'Empordà, sinó per les formes i els terminis: "Coneixíem l'existència del Plemcat, però mai se’ns va parlar d’una línia d’evacuació. Ens en vam assabentar 48 hores abans de la publicació del BOE. Ens sentim trepitjats i menystinguts pel Govern –defensa l’alcaldessa Remei Costa. I acaba–. Cal tirar enrere el projecte. Proposem a la Generalitat un nou traçat, que passi per camins municipals i no afecti els conreus agrícoles. No és culpa nostra que comencessin la casa per la teulada sense avisar-nos".

Per intentar arribar a un acord, els ajuntaments afectats i Acció Climàtica han celebrat una primera reunió conjunta, que les dues parts defineixen com a "positiva".