Les pimes veuen possible abaratir la llum fins a un 20%

BarcelonaEl president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha deixat clar aquesta setmana que no pensa fer canvis en el mercat elèctric -ni en els costos regulats que encareixen el rebut-, i s’ha encomanat al clima, esperant que plogui i bufi el vent, per aconseguir una baixada dels preus en el mercat majorista. Però les petites i mitjanes empreses del sector consideren que es podrien introduir canvis en el funcionament del mercat que permetrien rebaixar entre un 10% i un 20% el rebut de la llum.

La patronal Pimec aposta per una “reforma en profunditat del mercat elèctric espanyol”. Una de les seves principals propostes passa per treure del mercat majorista, l’anomenat pool, l’energia nuclear i hidràulica. En el cas d’aquestes dues tecnologies, el que proposa la patronal catalana és que el preu s’estableixi en funció dels costos de producció. Això és especialment important a l’hora de rebaixar el preu de la generació nuclear, amb unes centrals que tenen un alt cost inicial però que ara ja estan amortitzades, i un cost de producció bastant baix. A més, les centrals nuclears no poden deixar de produir -només s’aturen per la recàrrega i manteniment- i, per tant, fan una aportació estable al sistema, al voltant d’un 21% de la generació total.

En el cas de les hidràuliques, el seu cost inicial també és molt elevat, però el de producció es gairebé nul, perquè el seu combustible és l’aigua dels rius. Si aquestes dues tecnologies tinguessin el seu propi sistema de fixació de preus basat en els costos, hi hauria un preu relativament barat i previsible del megawatt hora (MWh) que afectaria entre una quarta part i un terç de la generació. Un dels problemes del mercat actual és el seu caràcter marginalista. És a dir, l’última tecnologia que despatxa energia al sistema és la que marca el preu de tota la producció. I les últimes sempre són el carbó i el gas, les més cares, sobretot amb l’encariment del preu del petroli els últims dos mesos.

El director general de Factor Energia, Emili Rousaud, va més enllà. Destaca com a factor d’encariment de la llum al gener la demanda francesa, per l’aturada en bloc d’un bon grapat de reactors nuclears a França. Per tant, explica que una part de la demanda no correspon al mercat espanyol, sinó al francès. Per això Rousaud proposa atendre la demanda francesa amb un mercat a banda -i amb les tecnologies més cares- i deixar el denominat pool només per a la demanda ibèrica.

A més, també considera que seria millor una separació entre les diferents parts del negoci (generació, distribució i comercialització). “A Europa veuen estrany que la distribució estigui en mans de les grans elèctriques, i no de fons d’inversió o operadors del sistema, com Red Eléctrica”, indica Rousaud, que també aposta per liberalitzar la lectura dels comptadors.

Renovables envers carbó

Una de les propostes que fa Pimec és suprimir el carbó com a font de producció elèctrica. És una tecnologia que els últims dos mesos ha agafat força i ha superat el 20% de la producció elèctrica a Espanya. La patronal catalana considera que les centrals de carbó estan amortitzades i que, per tant, podrien tancar-se. Però, a més, els costos de producció elèctrica amb aquest combustible són elevats i mantenir l’activitat depèn només del suport polític que se’ls vulgui donar.

De fet, les centrals de gas de cicle combinat (cares en generació però molt menys contaminants) estan funcionant de mitjana al 10% de la seva capacitat (l’últim més han apujat el percentatge per la falta de vent i pluja). Si aquestes centrals de gas assumeixen la producció actual amb carbó podrien funcionar més hores, consumirien més gas i, per tant, comprarien més quantitat de combustible i podrien negociar uns preus més ajustats.

L’aposta per les energies més netes és general. Holaluz, per exemple, fa bandera de la venda d’energia verda i, a més, proposa potenciar l’autoconsum entre els clients com a sistema per abaratir el cost elèctric.

Pimec creu que per fer més eficient el sistema i aconseguir preus més barats s’hauria d’incrementar el parc de generació fotovoltaic en 4.000 megawatts a l’Estat i l’eòlic en 5.000 megawatts més. Això permetria una aportació més gran d’energies netes i barates quan el clima ho permetés, perquè són les primeres fonts de generació que entren al mercat. La patronal creu que, en la situació actual, aquestes dues tecnologies estan madures i no necessiten primes per funcionar.

Santi Martínez, director executiu d’Estabanell Energia, considera que per abaratir el rebut les principals eines són l’eficiència energètica i l’autoconsum, i aposta per una transició per passar d’energies de les quals no es disposa (com el gas) a les que no depenen de tercers (eòlica o fotovoltaica). No obstant això, també apunta que de vegades el mercat no funciona com s’espera, perquè “en un mercat que opera com un oligopoli, les coses no estan fetes per ser enteses”.

El president de la patronal de les grans elèctriques Unesa, Eduardo Montes, assegura que les companyies que en formen part “no tenen cap interès que el preu de l’electricitat sigui alt”, i nega comportaments oligopolístics: “És molt difícil que a la subhasta hi hagi res que no sigui normal”, assegura.