El PIB català va repuntar el tercer trimestre, però continua lluny del nivell precovid

BarcelonaEl producte interior brut -indicador que mesura la mida d'una economia- de Catalunya va augmentar un 16,9% el tercer trimestre d'aquest any respecte al segon, segons les dades revisades de l'Idescat, l'agència d'estadística de la Generalitat, publicades aquest dilluns. En comparació amb el mateix període del 2019, l'economia catalana es va contraure un 8,8%, una caiguda molt important però molt més moderada que la patida durant el segon trimestre del 2020.

De fet, el segon trimestre el PIB català es va enfonsar un 21,7% respecte als primers tres mesos de l'any. En el tercer, en canvi, l'activitat econòmica repunta amb força amb aquest 16,9%, tot i que és un nivell insuficient per recuperar el terreny perdut, més encara si es té en compte que al primer trimestre l'economia ja s'havia contret.

Per sectors, el fort impacte de la pandèmia sobre el turisme, l'hostaleria o el comerç ha afectat directament el sector serveis, que va reduir l'activitat un 9,8% interanual. En concret, comerç, hostaleria i transports van perdre un 23,3%. La indústria va caure un 7,4%, però amb una recuperació respecte al segon trimestre, fet que també s'ha donat en la construcció, que va patir una disminució idèntica. El sector agrari es va reduir un 3,1%.

Possible empitjorament en el quart trimestre

Cal tenir en compte, però, que el tercer trimestre inclou els mesos amb menys restriccions per la pandèmia des que va esclatar, al març passat, per la qual cosa cal esperar que l'últim trimestre de l'any sigui més dur. "El quart trimestre s'ha portat pitjor", afirma Albert Carreras, president de la comissió d'economia catalana del Col·legi d'Economistes i catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra.

El fet que a partir de l'octubre s'hagin aprovat "restriccions més dures" fa pensar que l'economia tornarà a caure en el quart trimestre de l'any, tant en comparació amb un any enrere com a nivell intertrimestral. Ara bé, Carreras creu que no hi haurà una gran diferència entre el quart i el segon trimestre perquè l'estiu va patir l'impacte del tancament de fronteres en un període de l'any en què el sector turístic -un dels més importants del país tant pel pes en el PIB com per la creació de llocs de treball- obté la majoria dels seus ingressos, en especial a les zones de costa. La manca de visitants estrangers va causar estralls en el sector, tot i que moltes comarques del país van poder compensar-ho amb un increment de la facturació entre els turistes nacionals.

Això és difícil de copsar per als experts perquè "són uns moviments tan intensos" dels indicadors econòmics -i sovint contraposats- que dificulten molt la projecció de les dades. De fet, inicialment l'Idescat ja va avançar un rebot intertrimestral entre el juliol i el setembre del 15,7%, però la nova revisió l'ha incrementat 1,2 punts. Així mateix, ha rebaixat tres dècimes, des del 9,1%, la caiguda interanual.

Carreras descriu l'impacte de la pandèmia del coronavirus sobre l'economia com una "barreja" entre els "subsidis per compensar la pèrdua de poder adquisitiu" de tota la població afectada per la crisi i les restriccions que frenen o, en algun cas, aturen gairebé del tot l'activitat econòmica. No obstant, de moment les dades apunten que, en el cas de Catalunya, l'impacte negatiu sobre el sector privat ha sigut més gran que el que hagin pogut compensar les administracions públiques.

La caiguda de la demanda interna, d'un 8,4% respecte a un any abans, és la principal causant de la reducció del PIB. No obstant, presenta diferències segons el sector. Mentre que el sector públic va augmentar el consum un 5,2%, la despesa de les famílies va caure un 10,7% i la inversió empresarial un 13,9%. Les importacions i les exportacions també van patir davallades, del 19,6% i del 19,8%, respectivament.

"Amb aquestes magnituds és molt difícil encertar", explica Carreras sobre les diferència entre el primer avançament de dades, al novembre, i l'actualització publicada aquest dilluns. També indica que "el marge d'error és el mateix", però que amb la situació actual queda magnificat perquè les variacions són molt més grans.

Previsions negatives

En general les previsions de totes les institucions públiques i privades empitjoren. La Generalitat, a l'octubre, les va revisar a la baixa. Per la seva banda, a nivell del PIB català, també a l'octubre la Cambra de Comerç va revisar a la baixa els seus pronòstics per al conjunt del 2020, des d'una caiguda del 10,3% fins al 12,7%.

Pel que fa al PIB espanyol, el Banc d'Espanya, el govern espanyol i diversos organismes internacionals, com per exemple el Fons Monetari Internacional o la Comissió Europea, també han modificat les seves prediccions a mesura que les condicions epidemiològiques a Espanya han anat empitjorant en els últims mesos i les autoritats han hagut d'implantar més mesures per frenar la propagació del virus.