L'economia espanyola rebota a l'estiu després dels confinaments però es manté lluny dels nivells del 2019
El PIB cau un 8,7% al tercer trimestre respecte a un any enrere
BarcelonaEl tercer trimestre del 2020 va regalar un baló d'oxigen a l'economia espanyola. L'activitat econòmica va rebotar amb força durant els mesos de juliol, agost i setembre, però es va quedar molt lluny de compensar la davallada sense precedents registrada el segon trimestre de l'any, quan el govern va decretar els confinaments més estrictes.
La reactivació econòmica dels mesos d'estiu va ser, doncs, un fet, gràcies a l'aixecament de les restriccions de moviments per frenar el coronavirus. Concretament, en el tercer trimestre d'aquest any, el producte interior brut espanyol va augmentar un 16,7% respecte al trimestre anterior.
Això explica que la caiguda interanual del PIB també s'hagi escurçat. La davallada del 21,5% del segon trimestre es va reduir fins a una caiguda del 8,5% en el tercer, segons les dades avançades publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). La dada del segon trimestre va ser la pitjor de tota la sèrie històrica recollida per l'organisme, per la qual cosa la millora en el tercer trimestre és notable.
"Les dades que hem conegut aquesta setmana mostren la forta reactivació de l'economia i l'ocupació durant el tercer trimestre de l'any. En un context atípic, marcat pels rebrots i per l'absència de turisme internacional, l'economia espanyola ha crescut més d'un 16%", ha remarcat la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, en un comunicat.
La ministra ha insistit que la "reactivació continua" però que estem "en un moment d'alta incertesa tant a nivell europeu com global". Per aquest motiu, Calviño ha destacat que les prioritats del govern espanyol són les mateixes: "Treballar de manera coordinada a Espanya i a Europa per tallar com més aviat millor la pandèmia i continuar donant suport a les empreses i les famílies".
Malgrat l'optimisme de Calviño, però, la recuperació del tercer trimestre és parcial, ja que el PIB continua molt per sota dels nivells del 2019, abans de l'esclat de la pandèmia. De fet, malgrat la recuperació d'aquests mesos d'estiu, l'economia espanyola continua fins i tot per sota dels nivells del segon trimestre del 2008, l'últim que va registrar creixement positiu abans de l'anterior crisi, la financera, que es va allargar fins al 2013.
Justament durant la crisi anterior, la màxima caiguda interanual registrada va ser del 4,4% el segon trimestre del 2009. És a dir, aquest estiu, la reducció del PIB espanyol en comparació amb un any enrere gairebé dobla les pitjors caigudes del moment més dur de la crisi financera.
La majoria de pronòstics per al conjunt del 2020 publicats per organismes públics i privats parlen de caigudes del PIB espanyol superiors al 10%, en alguns casos fins i tot superant el 13%. Per tant, que en el tercer trimestre la reducció sigui del 8,7% interanual és "coherent amb les previsions", indica Modest Guinjoan, president de la comissió d'economia catalana del Col·legi d'Economistes.
La demanda interna punxa
Dels 8,7 punts que va perdre el PIB espanyol en un any, 7,8 punts són provocats per la caiguda de la demanda interna, mentre que la demanda exterior és la causa dels 0,9 punts de caiguda restants. "La caiguda del PIB espanyol està sent més gran que la de la resta de països amb qui té relacions comercials", indica Guinjoan. És per aquest raó, diu, que la demanda interna té un efecte més gran sobre la disminució del PIB.
Dins de la demanda interna, destaca la forta caiguda del consum de les famílies, d'un 10,4% en comparació amb el mateix trimestre de l'any passat. La davallada no es va compensar amb l'increment de la despesa de les administracions públiques, que va ser només del 3,7%.
Malgrat la reducció, però, el consum familiar es va recuperar en relació amb el segon trimestre, quan les mesures de confinament, els tancaments de comerços i la incertesa per la pandèmia havien obligat moltes famílies a ajornar algunes compres, especialment de productes més cars que requereixen un cert nivell de planificació, com ara cotxes, vacances o electrodomèstics. "Algunes compres, sobretot de béns duradors, es van desplaçar" de la primavera fins a l'estiu, quan es va reactivar l'economia, comenta Guinjoan.
Pel que fa a la inversió de les empreses, va caure un 12,8% interanual, però mostrant igualment una recuperació respecte al període entre abril i juny. No obstant això, Guinjoan no creu que, com el consum, es pugui atribuir a un ajornament de projectes d'inversió. "La inversió té una altra dinàmica", explica, ja que les empreses la planifiquen "a llarg termini". Per tant, les caigudes registrades en aquest camp des de l'esclat del covid-19 es deuen més a la situació d'incertesa pels possibles efectes que tindrà l'epidèmia sobre l'economia, així com per la reducció dels ingressos de moltes companyies.