Frenada brusca del PIB espanyol

BarcelonaL’economia espanyola va créixer el segon trimestre al ritme més baix dels últims tres anys. Concretament, el producte interior brut (PIB) d’Espanya va augmentar el 0,4% durant aquest període, una dècima menys que al primer, a causa de la feblesa del consum i la inversió empresarial i malgrat la millora del sector exterior, segons dades publicades ahir per l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

Tot i representar el ritme de creixement més baix des del 2016, les taxes de creixement van continuar sent clarament positives. En termes interanuals, el PIB va avançar el 2% fins al juny, dues dècimes menys respecte al primer trimestre del 2018.

El creixement del PIB intertrimestral espanyol se situa, doncs, una dècima per sota del català i al mateix nivell en termes interanuals. L’economia catalana es va expandir el 0,5% entre el primer i el segon trimestre d’aquest any, i el 2% en relació amb el mateix període del 2018.

Segons Albert Carreras, catedràtic d’economia de la UPF i membre de la comissió d’economia catalana del Col·legi d’Economistes, la principal raó que explica la frenada del consum intern és la forta aturada de la inversió, que es va mantenir plana en el segon trimestre després d’haver augmentat el 0,8% el trimestre anterior. En termes interanuals, va créixer l’1,2%, 3,4 punts per sota que al segon trimestre de l’any passat.

Carreras creu que, davant la incertesa actual, els agents econòmics es mantenen “a l’expectativa sobre què passarà”, i prefereixen esperar abans de prendre decisions de noves inversions. Aquesta frenada inversora, a més, propicia una millora del saldo comercial amb l’estranger. “La inversió és molt intensiva en importacions”, explica Carreras, per la qual cosa menys inversió suposa que es desplomin les compres de béns i serveis a altres països, mentre que les exportacions es mantenen estables.

“Això no són bones notícies”, assegura Carreras, perquè -a parer seu- la desacceleració de les inversions actua com “un element d’inèrcia” que pot empitjorar la conjuntura econòmica si es manté la desacceleració, tot i que també la pot millorar en un futur pròxim si hi ha un canvi de tendència a escala internacional. És per això que el saldo comercial va presentar una millora substancial en el segon trimestre.

De fet, l’evolució de l’economia espanyola es va basar en el dinamisme del sector exterior, amb un augment de les exportacions de l’1,7% i un repunt de les importacions del 0,9%. Per la seva banda, la demanda interna va créixer el 0,1%, tres dècimes menys que en el trimestre anterior.

La desacceleració del creixement, a més, va anar acompanyada d’una caiguda del 0,5% en el nombre de llocs de treball equivalents (és a dir, els contractes teòrics a jornada completa sobre el total de persones amb feina) entre el primer i el segon trimestre de l’any. Si es compara amb un any enrere, es van crear l’equivalent de 446.000 feines a temps complet, el 2,5% més.

“En línia” amb el govern

Aquest mateix estiu l’Airef va alertar d’un estancament del PIB espanyol del voltant del 0,5%, però finalment el ritme va ser més baix del previst per l’autoritat fiscal. La ministra d’Economia en funcions, Nadia Calviño, va assegurar ahir que l’evolució del PIB estava “en línia del que preveia” l’executiu. De fet, l’objectiu del govern espanyol per a aquest any és un creixement pròxim al 2,2%, semblant a les previsions d’altres organismes internacionals.