El 2020 deixa l'ensorrament econòmic més gran des de la Guerra Civil

La pitjor crisi des de la Guerra Civil. Les dades sobre l'economia espanyola del 2020 publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) certifiquen que la recessió provocada per la pandèmia del coronavirus ha causat la pitjor davallada de l'economia des que Francisco Franco va fer el cop d'estat del juliol del 1936.

Concretament, la crisi del coronavirus va portar l'economia espanyola a registrar l'any passat un descens històric del producte interior brut (PIB) de l'11%, malgrat que en el quart trimestre del l'any va aconseguir mantenir xifres positives, amb un creixement trimestral d'un 0,4%, segons les dades de l'INE. 

No obstant, aquesta última xifra contrasta amb el creixement del 16,4% registrat al tercer trimestre respecte del segon. La moderació de l'activitat econòmica coincideix amb la segona onada de contagis dels últims mesos de l'any i amb les noves mesures sanitàries, que van obligar a tancar parcialment o totalment un bona part del comerç i la restauració.

De fet, la segona onada va tenir un impacte directe sobre el consum de les famílies en els últims tres mesos de l'any: tot i que es va mantenir positiu amb un increment d'un 2,9% en comparació amb el trimestre anterior, es tracta d'un augment molt inferior al registrat en el tercer trimestre respecte del segon, quan va créixer un 14,3%. Per la seva banda, la despesa de les administracions públiques va augmentar un 4%.

Ara bé, la frenada del creixement en l'últim trimestre es deu a la caiguda del 6,4% de la inversió empresarial i de l'1,4% de les exportacions.

Futur poc optimista

Segons l'avanç de dades de l'INE, en el global del 2020 la demanda va restar 9 punts al PIB, mostra que el consum intern es va desplomar; mentre que l'aportació negativa de la demanda externa va ser d'1,9 punts. A preus corrents, el PIB del 2020 es va situar en 1.119.976 milions d'euros, un 10% menys que el 2019.

Segons Albert Carreras, catedràtic d'història econòmica de la UPF, a banda del fort impacte que va tenir la pandèmia en l'economia l'any passat, el més preocupant és que la situació "no s'arreglarà en un moment". La lentitud en les campanyes de vacunació a la Unió Europea fa preveure que la recuperació trigarà més del previst fa uns mesos, explica.

Carreras creu que la caiguda es deu, en part, a la segona onada de contagis en els últims mesos de l'any, que va obligar les administracions a imposar noves restriccions. A més, recorda que "l'estiu i la tardor no van ser de normalitat", ja que el turisme exterior va ser quasi inexistent i es van mantenir part de les mesures sanitàries que afecten l'hostaleria, el comerç i la restauració, un conjunt de sectors que tenen un pes molt important en el total del PIB espanyol i que concentren l'activitat en els mesos de més calor.

A més, Carreras augura que aquesta primavera tampoc serà normal. La crisi, explica, "s'allarga", la qual cosa pot resultar "molt dolorós" per a l'economia. "Portarem molts punts de PIB perduts", comenta, i coincideix amb la majoria d'organismes econòmics que l'economia espanyola necessitarà diversos anys a recuperar els nivells de just abans de l'epidèmia.

El descens podria ser mes elevat

La caiguda del PIB de l'11% concorda amb les prediccions del Banc d'Espanya i millora en dues dècimes l'últim pronòstic del govern espanyol, que va situar la caiguda en l'11,2%. Altres institucions com l'FMI havien situat el descens de l'activitat econòmica a l'Estat per sobre del 10%.

Tanmateix, l'INE explica que per diverses raons relacionades amb el calendari de disponibilitat d'algunes de les fonts utilitzades en l'últim trimestre de l'any, el volum d'informació avançada en les dades d'aquest divendres ha sigut més baix que en ocasions anteriors. Aquest fet, precisa, unit a la dificultat que ha suposat per a l'estadística un canvi de conjuntura com la crisi del covid-19, "fa preveure que les futures revisions dels resultats avui publicats puguin ser d'una magnitud més gran que l'habitual" .

El PIB del quart trimestre va caure un 9,1% respecte del mateix trimestre del 2019.

Caiguda històrica

Segons els registres de l'INE, el principal descens anual del PIB s'havia registrat el 2009, en plena crisi financera, amb un retrocés del 3,8%, però amb la crisi del covid-19 s'han batut tots els rècords i el 2020 ha sigut el pitjor any per al PIB des de l'inici de la sèrie, el 1970. És, a més, la primera contracció anual de l'economia des de l'any 2013, quan va baixar un 1,4%. L'any passat l'economia espanyola va créixer un 2%.

No obstant, si s'agafen dades històriques més enllà, es pot veure com la patacada del PIB de l'any passat només va ser superada en dues ocasions en 170 anys. Segons dades elaborades per Carreras i el professor d'història econòmica de la UPF Xavier Tafunell, només el 1936 i el 1868 van superar la davallada de l'economia, amb disminucions d'un 23,5% i d'un 12,4% del PIB, respectivament.

En el cas de la caiguda del 1936, les raons són evidents: l'inici de la guerra va paralitzar l'economia, que es va reorientar a la producció bèl·lica i al sosteniment dels exèrcits, a més de la destrucció provocada pel mateix conflicte.

En el cas del 1868 va ser un any de fortíssimes convulsions polítiques que van desembocar en l'anomenada Revolució Gloriosa, que va acabar amb la fugida a l'exili de la reina Isabel II i la coronació d'un nou monarca de la dinastia dels Savoia, Amadeu I, l'any següent. La revolta popular que va provocar el destronament de la reina va venir precedida, a banda de per tensions polítiques fruit de la corrupció, per una forta crisi econòmica i financera iniciada el 1866 amb la fallida de diverses empreses de ferrocarril, que va portar un seguit de pànics bancaris que van deixar sense estalvis molts ciutadans. A més, aquells anys també van estar marcats per les pèssimes collites agràries a tot l'Estat que van exacerbar encara més les tensions socials i la recessió econòmica.