El coronavirus posa fi a quatre dècades de creixement xinès
L'última caiguda de l'economia reconeguda per les autoritats del país asiàtic es remunta al 1976
PequínLa crisi del covid-19 passa una costosa factura a l'economia del gegant asiàtic. El confinament de prop de 60 milions de persones, la paralització del país i el tancament de fàbriques i negocis se salden amb una caiguda del PIB del 6,8% en el primer trimestre. És la primera contracció des que es van començar a registrar estadístiques, a principis dels noranta, i una dada que ens remunta al final de la Revolució Cultural, el 1976.
Les xifres no només recullen la caiguda de l'activitat per intentar contenir l'epidèmia, sinó que mostren com de difícil resulta reiniciar l'economia. El mes de març, quan el país ja començava l'operació tornada a la feina, els indicadors de les vendes minoristes, la producció industrial i la inversió en actius fixos continuaven baixant.
Les dades que va publicar divendres l'Oficina Nacional d'Estadística són pitjors que les previsions fetes per diversos analistes, com Bloomberg. El PIB del gegant asiàtic es va contreure un 6,8% interanual en el primer trimestre del 2020. La producció industrial va caure un 13,5% al gener i al febrer, però al març, quan segons el govern es reobrien fàbriques, també es va reduir, encara que només un 1,1%.
Les vendes al detall, l'indicador que mostra com evoluciona el consum, van baixar un 15,8% al març i un 20,5% en els dos mesos anteriors. La inversió en actius fixos –infraestructura, habitatge i maquinària– es va desplomar un 16,1% en el primer trimestre. Altres dades complementàries publicades a principis de setmana acaben d'arrodonir aquesta radiografia de crisi, ja que en el primer trimestre el comerç exterior va caure un 6,4%. En el futur immediat, amb el món pendent de la pandèmia, no sembla viable que es recuperin les cadenes d'exportació.
L'atur urbà el mes de març es va situar en el 5,9%, marcant una lleugera recuperació del màxim històric del 6,2% registrat al febrer. Les xifres de la desocupació poden no ser gaire reals, ja que no comptabilitzen la massa dels milions de treballadors d'entorns rurals, que encara no s'han pogut incorporar al mercat laboral a les ciutats i estan fora de les estadístiques.
Un estudi de la Universitat de Pequín advertia que en el primer trimestre les ofertes d'ocupació es van reduir un 27%. En els sectors com el turisme han caigut més del 40%, però també han baixat en el sector del comerç exterior i pràcticament han desaparegut les ofertes d'empreses estrangeres.
L'augment de l'atur i la caiguda d'ingressos a les llars és la principal por del govern, ja que pot generar protestes i inestabilitat social. A més, s'obre un nou escenari per a diverses generacions que només han viscut en un país en continu i ràpid creixement.
Noves mesures d'estímul fiscal
De moment, el govern xinès ja ha aprovat mesures d'estímul fiscal i política monetària reduint la taxa d'interessos per facilitar el crèdit. Però ara per ara no s'espera una gran injecció de diners per a infraestructures com en la crisi financera del 2008. El crèdit per a pimes i ajudes per fomentar el consum seran necessaris.
Encara que oficialment Pequín sosté que el país ha recuperat pràcticament la normalitat, diferents indicadors, com el consum d'energia o la utilització del transport, mostren que com a mínim una cinquena part de l'economia segueix parada. L'índex nacional d'activitat empresarial de Trivium estima que només s'ha activat el 82,8% de la capacitat econòmica.
La mobilitat no s'ha recuperat i les volàtils normatives que obliguen a fer quarantenes en arribar a determinades ciutats no ajuden al món dels negocis. Tornar a la normalitat no és fàcil, i els problemes de la segona economia mundial són un avanç del que es pot esperar a Occident quan se superi el pic de la pandèmia.
La Xina confia en una recuperació del PIB en el segon semestre de l'any. L'FMI va advertir fa uns dies que el món s'enfronta a la pitjor recessió des de la Gran Depressió dels anys 30 del segle passat, i a una situació pitjor que la de la crisi financera mundial d'aquest segle. Malgrat això, va pronosticar que el gegant asiàtic capejaria la recessió i que creixerà un 1,2% aquest 2020. Un percentatge allunyat de les previsions inicials de la Xina, que almenys ha de créixer un 5% per aconseguir la meta defensada per Xi Jinping de doblar el 2020 el PIB del 2010. Un objectiu que, en aquests moments, no sembla gaire a l’abast.