El PIB va caure un 21,5% el segon trimestre

BarcelonaEls economistes esperaven que a la tardor se suavitzés el cop que l'Institut Nacional d'Estadística avançava a finals de juliol: que el segon trimestre l'economia espanyola s'havia contret un 22,1% respecte a un any enrere i estava un 18,5% per sota dels nivells dels tres mesos anteriors. Llavors encara no es tenia el dibuix complet del que havia passat al juny i per als experts, aquest era un mes clau marcat pel relaxament de les restriccions aprovades per contenir l'expansió del covid-19. És a dir, un mes en què es va percebre un fugaç repunt del consum.

Però les dades que ha publicat aquest dimecres l'INE es carreguen aquest bri d'esperança que havia portat als més optimistes a pensar que la caiguda estaria sobre el 15%, més a prop del 10% registrat a Alemanya. Entre l'abril i el juny del 2020 l'economia espanyola va caure un 21,5% en comparació amb un any enrere i un 17,8% respecte al primer trimestre de l'any.

Això vol dir que la revisió de les dades amb tota la informació del juny retalla només en sis i set dècimes la previsió de l'organisme estadístic. Es confirma, doncs, que Espanya va entrar en recessió i va registrar les caigudes més pronunciades de la sèrie històrica, tant en la comparació d'un any a l'altre com respecte als tres mesos previs.

El fenomen és similar en tota la sèrie d'indicadors que recopila l'INE. Per exemple, la despesa en consum final de les llars va caure un 20,4%, quan al juliol s'anticipava un retrocés del 21,2%. Ara bé, el creixement de la despesa de les administracions públiques és lleugerament inferior (+0,3%) al que s'indicava llavors (+0,4%). Sigui com sigui, la idea és que l'avenç econòmic del mes de juny no ha sigut tan important com es preveia, ja que les xifres revisades estan molt a prop de les anticipades.

Un 25% menys d'hores treballades

En conjunt, els sectors que més s'han vist afectats per la patacada són la construcció, en què el PIB cau un 27,5% en comparació amb un any enrere, la indústria (-23,8%) i els serveis (-21,3%), en què destaca la contracció econòmica del comerç, el transport i l'hostaleria i de les activitats artístiques. De fet, l'únic àmbit que es va comportar en positiu va ser el de les branques primàries (agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca).

A més, el nombre d'hores treballades va reduir-se de l'abril al juny un 21,7% sobre el primer trimestre i gairebé un 25% respecte al mateix període l'any anterior. Aquest és un dels indicadors clau per entendre l'impacte de la pandèmia en el mercat laboral, ja que la vigència de mecanismes com els expedients de regulació temporal de l'ocupació (ERTO) fan que les dades d'atur i ocupació no siguin del tot fidels a la realitat.