El petroli endureix la crisi de les primeres matèries

BarcelonaLa gasolina s’ha apujat un 20,6% des de principi d’any, i el gasoil un 23,09%. Un encariment que reflecteix la pujada del preu del petroli, un factor que afegeix pressió a la recuperació econòmica postpandèmia. Hi ha dos indicadors econòmics que ho mostren clarament. El primer, la inflació, que a Espanya s’ha disparat fins al 4% i a Catalunya fins al 3,7%, segons les dades del setembre de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). El segon indicador és la confiança empresarial per al quart trimestre. Encara puja, un 1,1%, però és l’alça més moderada del període postpandèmic. I hi ha un element clau: en la majoria de sectors millora, però no en el cas de la indústria. “Millora la confiança, però es desinfla l’eufòria”, resumeix Joan Tristany, membre del Col·legi d’Economistes i director general de l’associació d’empreses industrials internacionalitzades Amec.

La preocupació en el cas de l’encariment del petroli afecta en dos aspectes. D’una banda, fa augmentar els preus dels carburants i, per tant, encareix la logística i el transport en un moment en què els colls d’ampolla ja han fet pujar els preus. De l'altra, encara hi ha moltes indústries que tenen en el petroli una de les seves primeres matèries.

Per fer-se'n una idea, el petroli Brent, de referència a Europa, va baixar fins als 20 dòlars el barril l’abril del 2020, durant el confinament. Ara el preu del barril voreja els 85 dòlars. És el primer cop des del 2018 que arriba a aquests preus. És cert que en ocasions anteriors ha marcat preus superiors, fins i tot de més de 100 dòlars, especialment el 2008 i el període entre el 2011 i el 2014. Però era una situació molt diferent, en moments de crisi i amb uns preus de la resta de primeres matèries molt més normalitzats.

“El perill és caure en una espiral inflacionista”, indica el catedràtic d’economia de la UPF José García Montalvo. És cert que la majoria de banquers centrals asseguren que el moment d'alces de preus actual és transitori. Però l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) ja ha avisat: el preu del petroli es mantindrà alt. La causa està en el fet que per al primer semestre de l’any que ve es preveu que la demanda mundial de l’or negre arribi als nivells prepandèmia, i assoleixi els 99,5 milions de barrils diaris.

Una demanda alta i que, per tant, pressionarà els preus a l’alça. Però a més, el petroli no es pot sostraure de l’encariment del gas, la llum i el carbó. L’alt preu del gas natural i del carbó “estan provocant un desviament massiu” cap al petroli i els seus derivats per a la generació elèctrica i els usos industrials, cosa que tindrà conseqüències en els preus, advertia aquesta mateixa setmana a l'AIE. Aquest organisme indicava que el fort augment de la demanda, que es va accelerar al setembre amb la recuperació postcovid i els operadors que fugien del gas i el carbó, juntament amb la lentitud dels països de l’OPEP a recuperar la producció, a més de l’impacte de l’huracà Ida als Estats units, estan portant als alts preus de petroli.

Per al professor García Montalvo, l’increment del preu del petroli forma part de l’encariment general de l’energia. La causa, explica, és la transició energètica. Fer-la té un preu, i si es vol accelerar per complir els objectius de París, el cost augmenta. “Volem anar molt ràpid, però l’economia no ho aguanta”, indica aquest acadèmic.

Les conseqüències poden ser importants, indica García Montalvo, perquè al final l’encariment energètic –inclòs el petroli– generarà inflació. Algunes empreses, sobretot del sector de l’acer, ja han començat a reduir i fins i tot parar la producció pel cost energètic. L’encariment de la llum, el gas i el petroli portarà les companyies a interioritzar els costos i guanyar menys o fins i tot entrar en pèrdues, o acabarà repercutint en l’increment de la despesa energètica en els seus productes amb una pujada de preus. El problema més greu, indica García Montalvo, és que moltes despeses, com salaris i pensions, estan indexades a l’IPC.

Per la seva banda, Joan Tristany també veu riscos inflacionistes. “Qui més pateix l’encariment energètic i la manca de primeres matèries és la indústria”, explica. Això fa que la confiança empresarial no sigui igual per sectors –per exemple als serveis és més gran que a la indústria– i comença a variar per comunitats. “Les comunitats molt turístiques, com les Balears i les Canàries, mostren més confiança empresarial que aquelles on el pes de la indústria és més gran”, apunta Tristany.

El que queda clar és que en els pròxims mesos no es preveu un abaratiment del petroli, tal com destaca l'AIE en el seu últim informe. L’agència indica que a les tensions de subministrament s’hi sumen els problemes del sector del refinament a la Xina i l’Índia. Per tant, indica, els preus energètics, juntament amb els problemes de subministrament, ja estan portant a la revisió a la baixa de les previsions del creixement econòmic de molts organismes.