El petroli es dispara de preu en el pitjor moment
El creixement diari més elevat en 30 anys escampa els dubtes sobre el futur de l'economia
BarcelonaEl petroli ha viscut aquest dilluns la pujada diària més forta en quasi 30 anys, en concret des del 1991, quan va esclatar la primera guerra del Golf. El preu del barril de petroli Brent, el de referència a Europa, es va disparar ahir un 10%, assolint més de 66 dòlars el barril. Divendres passat, el Brent havia tancat a poc més de 61 dòlars.
El dubte és saber si l’encariment del petroli és un fet puntual o si, per contra, pot allargar-se. L’abaratiment del petroli va ser un dels denominats vents de cua que van ajudar decisivament l’economia catalana i l’espanyola a remuntar després de la crisi. Ara, en canvi, pot ser un factor que aprofundeixi en el debilitament de l’economia.
L’augment d’ahir afegeix una nova incertesa a la debilitat que està mostrant el PIB europeu en els últims mesos. La pujada del preu del petroli “afectarà a l’economia, que ja estava tocada”, explica Joan Vila, president de la comissió d’energia de la patronal Pimec, qui considera que l’impacte d’aquest augment dels preus serà “greu”. L’encariment del preu era la resposta dels mercats a l’atac dissabte amb drons contra dues refineries de la petroliera Aramco, la més gran del món i de capital de l’Aràbia Saudita.
Per Alejandro Alcaraz, professor de l’escola de negocis Eada, l’impacte d’una pujada del preu del petroli “té un efecte restrictiu sobre l’economia, perquè baixa la renda dispobible”.És a dir, que la gent ha de gastar més per l’energia i, per tant, li queden menys diners per a altres coses, cosa que perjudica el consum i el creixement econòmic. Aquest expert considera que en altres ocasions la pujada del preu del cru accelera la inflació, però en aquests moments el riscés que provoqui “més estancament”.
Davant l’escalada del preu del cru, el president dels EUA, Donald Trump, va anunciar que autoritzaria l’alliberament de reserves de petroli del país per garantir el subministrament mundial. El Departament d’Energia ja havia avançat en un comunicat que els EUA estaven “preparats” per prendre aquestes mesures. L’atac contra les refineries de la companyia estatal saudita ha suposat una reducció de prop del 50% en la seva producció, que equival a més del 5% dels lliuraments mundials d’or negre. El govern de Riad va dir que subministrarà els clients amb els seus estocs.
Washington ha començat a coordinar-se amb l’Agència Internacional de l’Energia (AIE), un organisme creat després de la crisi del petroli del 1973, per paliar l’impacte de l’atac. De forma gairebé premonitòria, el passat divendres l’AIE ja ressaltava el paper crucial dels EUA en el nou mapa energètic mundial. “Els Estats Units són una pedra angular de la seguretat energètica mundial”, deia Fatih Birol, director executiu de l’AIE. L’organisme va emetre ahir un comunicat en el que assegura que “monitoritza de prop la situació a l’Aràbia Saudita” i matisa que tot i l’impacte en la producció “ara per ara, els mercats tenen una bona oferta comercial”.
També Rússia creu que hi ha prou reserves per abastir el mercat “No hi ha cap necessitat de prendre algun tipus de mesura de caràcter urgent”, va afirmar el ministre d’Energia rus, Aleksandr Novak.
Michel Salden, directiu de Vontobel Asset Management, creu que “si els saudites aconsegueixen recuperar la producció en pocs dies l’encariment desapareixerà”. Salden reconeix que, amb l’augment del preu, podria augmentar la producció de petroli d’esquist ('fracking') nord- americana, ja que si el barril s’encareix produir petroli a través d’aquesta costosa tècnia torna a ser rendible. L’analista de Vontobel, però, adverteix que si la interrupció de la producció saudita resulta ser de llarg termini “començarà a tenir efectes sobre el creixement mundial i conduirà a un escenari d’estanflació de l’economia mundial”.
Lluny de mínims i de màxims
Malgrat el fort encariment del petroli d’ahir, el preu se situa en uns nivells encara per sota dels màxims d’aquest any, de 72 dòlars al maig, i molt lluny dels màxims de l’any passat, quan a l’octubre el barril superava els 82 euros. Però també són uns preus molt allunyats dels mínims de la sortida de la crisi, a finals del gener del 2016, quan el barril va baixar a 28 dòlars.
L’agència Moody’s va assegurar que els atacs a Aramco són negatius per al seu perfil creditici, encara que el seu impacte no serà massa durador. No obstant això, l’agència va alertar que els atacs evidencien l’“exposició a riscos geopolítics”. La mateixa agència va afegir que els preus del cru registraran una “prima de risc” fins i tot després que l’Aràbia Saudita recuperi el seu nivell de producció.
L’únic apunt positiu l’apunta Joan Vila, de Pimec, que creu que la pujada del petroli pot accelerar la transició energètica en el sector de l’automòbil perquè s’elevarà els preus del carburant.