Pessimisme entre els economistes catalans: la recuperació serà llarga i el PIB català caurà un 10%

BarcelonaPessimisme entre els economistes catalans. Una enquesta del Col·legi d'Economistes de Catalunya a 1.300 dels seus afiliats demostra una pèrdua de confiança rècord en l'evolució de l'economia espanyola i catalana en els últims mesos fruit del covid-19. Majoritàriament, els economistes preveuen un 2020 amb una forta davallada del producte interior brut i una recuperació molt més lenta.

Més concretament, un 45% preveuen una reducció del PIB d'entre el 5% i el 10%, mentre que un 34% van més enllà i apunten a una ensorrada d'entre el 10% i el 15%. Un de cada deu economistes és encara més pessimista i augura una caiguda superior al 15%, mentre que, a l'altre extrem, un 6% creuen que el PIB es reduirà a un ritme inferior al 5% anual.

En la mateixa línia de resultats, més de tres quartes parts dels enquestats consideren que el PIB català es recuperarà el 2021, però que ho farà a un ritme menor que el de caiguda del 2020, per la qual cosa l'economia catalana no tornarà als nivells anteriors a la pandèmia fins més enllà de l'any vinent.

El responsable de l'estudi i vocal del Col·legi, Xavier Segura, ha destacat que, des que es va començar a elaborar l'enquesta el 2001, mai s'havia produït una caiguda tan brusca de la confiança, tot i que no s'han assolit els mínims de confiança de l'anterior crisi, registrats el 2013.

De mitjana, els economistes suspenen la gestió de l'epidèmia feta per totes les autoritats. L'administració local és, no obstant, la que en surt menys mal parada, amb una nota de 4,22 sobre 10, seguida del govern català, amb un 4,02. Els organismes europeus reben un 3,67, i els espanyols, un 3,3. Així mateix, els enquestats suspenen totes les mesures preses contra la crisi en protecció social, matèria laboral, ajudes al finançament i la liquiditat, suport a pimes i autònoms i matèria fiscal.

"Mutualitzar" el cost de la recuperació a través dels crèdits ICO

En aquest sentit, el degà del Col·legi d'Economistes, Anton Gasol, assegura que els crèdits ICO posen "en entredit" el paper dels intermediaris financers, ja que els bancs es limiten a fer aquest paper sense cap risc. La banca, argumenta Gasol, pot demanar diners al Banc Central Europeu i obtenir-ne un rendiment, ja que el BCE té interessos negatius i, per tant, les entitats cobren per demanar fons sempre que demostrin que es destinen a donar crèdit a empreses i famílies. Un cop tenen aquests fons, els entreguen en forma de préstec a les empreses clientes, a les quals cobren un interès. Per tant, tenen dues vies d'ingressos.

A això cal afegir-hi que el risc per a l'entitat és molt menor que quan donen préstecs en condicions normals, ja que els avals de l'ICO garanteixen que, en cas d'impagament, les entitats recuperaran segur el 80% del crèdit. "És una manera de finançar l'activitat econòmica, però de mutualitzar-la a través de tota la ciutadania", ja que és un organisme públic qui assumeix la major part del risc.

Turisme dependent de l'arribada d'estrangers

"La dependència del turisme ja era més alta de la que seria desitjable" abans de la pandèmia, ha assegurat Segura, un fet que ara s'ha vist agreujat amb les restriccions a la mobilitat imposades per les autoritats. A més, el turisme, que representa quasi un 13% del PIB de Catalunya, és altament dependent de l'entrada de visitants estrangers. De fet, tot i que els turistes procedents de fora d'Espanya representen aproximadament 19 milions dels 34 milions que va rebre Catalunya el 2019, aporten 21.300 milions dels 25.000 milions d'euros de facturació del sector. "El sector turístic no pot aixecar el cap si no venen turistes estrangers, no tant per quantitat sinó per la despesa que generen", ha indicat Gasol.

És per això que el degà del Col·legi d'Economistes ha insistit en la necessitat d'aprofitar la crisi actual per reorientar l'economia cap a un menor pes del turisme i apostar per "nous sectors industrials i tecnològics de molt més valor afegit".