Automoció

El PERTE de Seat tindrà 62 socis d'onze comunitats

La marca catalana deixa enrere les pèrdues malgrat la forta caiguda de vendes

Imatge de la primera assemblea dels socis del PERTE de Volkswagen i Seat.
2 min

BarcelonaTota la cadena de valor del cotxe elèctric, des de l'extracció del liti a les mines fins a la fabricació de vehicles. Això inclou el projecte estratègic per a la recuperació i la transformació del vehicle elèctric i connectat (PERTE VEC) que lideren Volkswagen i Seat. Un projecte que la companyia automobilística catalana anomena Future: Fast Foward (F3) i que preveu mobilitzar unes inversions d'uns 7.000 milions d'euros.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Els socis ja han presentat la documentació a l'executiu espanyol i han constituït els òrgans de governança de la que ja és l'agrupació industrial més gran que s'ha fet mai a Espanya en el sector de l'automoció. El PERTE VEC és un dels més importants del pla de recuperació de la pandèmia que disposa de fons europeus. Segons el ministeri d'Indústria, aquest PERTE preveu una inversió total de 24.000 milions d'euros, amb una aportació del sector públic de 4.295 milions d'euros per mobilitzar una inversió privada de 19.714 milions. El PERTE té com a objectiu la transformació d'un sector que aporta l'11,4% del PIB i el 10,95% de la facturació industrial espanyola i que dona feina a uns dos milions de persones, dels quals 300.000 són ocupació directa.

El projecte de Volkswagen i Seat preveu l'extracció de liti de les mines, la fabricació de bateries a Sagunt, el seu muntatge, l'enginyeria i la fabricació de components per a cotxes elèctrics, i aspectes de formació, digitalització i economia circular. A banda dels socis, el projecte també té cinc entitats col·laboradores: CaixaBank, Eurecat, Ficosa, Itainnova i Telefónica.

La iniciativa està formada per 62 empreses nacionals i internacionals de les quals quasi dos terços són pimes, d'un total d'onze comunitats autònomes (Andalusia, Aragó, Cantàbria, Castella i Lleó, Catalunya, Madrid, País Valencià, Extremadura, Galícia, Navarra i País Basc). De la inversió total, uns 3.000 milions aniran a la planta de Martorell per fabricar el model elèctric petit del grup, que es comercialitzarà a les marques Volkswagen, Cupra i Skoda. Uns 1.000 milions aniran a la planta de Landaben (Navarra) de Volkswagen, per fabricar dos SUV 100% elèctrics, mentre que entre 2.000 i 3.000 milions seran per a la planta de bateries de Sagunt.

Acte a Sagunt

Precisament aquest dijous està previst un acte a la ciutat valenciana en què es coneixeran més detalls del projecte. Un acte al qual s'ha volgut donar la màxima rellevància, ja que hi assistiran el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el primer executiu del grup Volkswagen, Herbert Diess, a més de la ministra d'Indústria, Reyes Maroto; el president del consell d'administració de Seat, Thomas Schmall; el president executiu de la marca catalana, Wayne Griffiths, així com Ignacio Sánchez Galán, president d'Iberdrola, la companyia elèctrica que té un acord estratègic amb Seat per nodrir-la d'energia verda.

El projecte del PERTE ha comptat per a la seva elaboració amb l'assessorament de PwC. Els socis es van reunir en assemblea el divendres passat a Madrid. Marc Riera, director d'estratègia de compres i nous projectes de Seat, serà el president de l'assemblea general i de la comissió delegada del projecte. A més, hi haurà tres comitès de governança; un d'auditoria i control, presidit per Blanca Montero, de l'ICO; un de riscos i compliments, presidit per l'advocat Ignacio González, del consell de Ferrer Internacional, i un de financer, presidit per Ferran Rodríguez, president de l'Institut de Censors Jurats de Comptes d'Espanya.

Menys vendes, però més rendibles

Seat ha aconseguit tornar als beneficis en el primer trimestre d'aquest any, malgrat el descens de les vendes i de la facturació, gràcies a l'optimització de costos i a la rendibilitat més gran de les vendes pel mix de models venuts, com el Formentor, que aporten més marge. La marca catalana ha tancat els tres primers mesos de l'any amb un benefici operatiu de 5 milions d'euros, enfront de la pèrdua de 36 milions d'euros d'un any abans.

El volum de negoci, però, ha disminuït un 15,7%, fins a 2.404 milions d'euros, respecte al primer trimestre del 2021, principalment a causa de l'escassetat de semiconductors. La companyia ha lliurat 91.400 vehicles en els tres primers mesos de l'any, un 27,2% menys. Els lliuraments de la marca Cupra han pujat fins a 25.500 unitats, un 72,3% més que en el primer trimestre del 2021, i han contribuït positivament al benefici operatiu de la companyia. L'empresa assegura que aquests resultats posen Seat en posició d'assolir l'objectiu per a aquest any, que és tornar als beneficis.

stats