Tot a punt perquè Ikea faci un centre comercial a Salt

BarcelonaDesprés de quatre anys d’estira-i-arronsa, Ikea ja té sobre la taula el pla que volia per poder obrir un nou centre comercial a Catalunya. Es tracta dels terrenys que hi ha davant la zona comercial de l’Espai Gironès, al costat de l’AP-7, que inclou els termes municipals de Salt i de Vilablareix. El gegant suec dels mobles ja havia manifestat el seu interès per obrir un centre a Girona, però la normativa d’equipaments comercials i els conflictes d’interessos entre diversos municipis de la zona havien anat posposant l’adjudicació d’una ubicació concreta.

Aquest mes, però, l’àrea d’Urbanisme del departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya ha mantingut les últimes reunions amb l’empresa i l’Ajuntament de Salt per acabar de delimitar el pla director urbanístic per a aquesta àrea per satisfer les condicions que havien posat consistoris com el de Fornells de la Selva per constituir la trama urbana consolidada (TUC) que permet que no siguin només capitals de comarca les que poden acollir grans superfícies comercials com aquesta. Així doncs, aquest és l’últim pas necessari perquè Ikea pugui fer l’oferta definitiva a Salt.

Tal com ja havia afirmat abans de les eleccions municipals d’aquest any, el que va ser candidat per a l’alcaldia d’aquest municipi gironí per Convergència i Unió, Jaume Torramadé, “Ikea havia admès el seu interès per instal·lar-se només a Salt”. De fet, el grup suec sempre busca localitzacions amb les mateixes característiques: proximitat a un municipi poblat, bons accessos i vies de comunicació, gran visibilitat i certa proximitat a la competència. I, malgrat que Girona o Figueres inicialment també s’havien postulat, l’opció preferida finalment ha sigut la de Salt i Vilablareix. Tot i que la companyia no vol revelar que aquesta sigui la ubicació definitiva del seu centre comercial a les comarques gironines, des de l’àrea d’Urbanisme de la Generalitat sí que es confirma que aquesta és la zona per al qual la companyia s’ha mostrat interessada.Les converses entre Salt i la cadena sueca de mobles, que ja té centres a Sabadell, Badalona i l’Hospitalet de Llobregat, s’havien dut a terme principalment entre l’antic govern municipal de CiU, que durant la campanya per a les eleccions municipals ja avisava que les negociacions estaven molt avançades. Ara, amb el nou consistori en mans d’Esquerra Republicana, les negociacions han seguit avançant. La finalització del pla director era l’últim pas que faltava perquè Ikea pugui fer l’oferta definitiva.

Pugna entre lleis i municipis

Només a Catalunya, Ikea va facturar 306 milions d’euros entre el setembre del 2014 i l’agost del 2015, segons va fer públic la cadena aquesta setmana. Aquesta xifra suposa prop d’un 5% més que l’any fiscal anterior i es consolida com el primer mercat d’Espanya, amb un 24% del total de vendes. L’última inversió que aquesta cadena va fer al territori català va ser un centre tèxtil a Valls (Alt Camp), l’any 2013, planta de la qual surten els edredons i matalassos per abastir les botigues que la multinacional sueca té al sud d’Europa. A més, el gegant suec també va anunciar a finals del 2014 que en un termini de dos anys començaria a vendre per internet i en locals més petits i cèntrics.

Quan es va fer pública la intenció inicial de la cadena sueca d’obrir un centre comercial a Girona es va anunciar una inversió d’uns 50 milions que podria crear entre 300 i 400 llocs de treball. Per això mateix, diversos municipis de la zona van presentar-se com a aspirants, però l’antiga llei de grans superfícies no permetia que es construïssin equipaments comercials de més de 2.500 metres quadrats en ciutats que no fossin capitals de comarca o de més de 50.000 habitants, fet que només permetia que el pròxim Ikea a Catalunya s’aixequés a Girona capital.

Però el Govern de la Generalitat va modificar la llei d’acompanyament de pressupostos de l’any 2014 i hi va introduir els canvis necessaris perquè Ikea es pogués instal·lar a Salt, sota el nom de trama urbana consolidada (TUC), que necessitava comptar amb l’acord de tots els municipis: Sarrià de Ter, Girona, Salt, Fornells i Vilablareix. Inicialment, Girona i Fornells s’hi havien oposat, però finalment tots els municipis van arribar a un acord a finals d’any.