Per què baixa ara la prima de risc? 5 motius per explicar el mínim del bo espanyol

Barcelona70 punts en 15 dies. El mínim des del març. La prima de risc espanyola, el diferencial entre el bo espanyol i alemany a 10 anys, fa setmanes que manté la línia descendent. L'indicador és un termòmetre de la confiança dels mercats en la capacitat de l'Estat de pagar els seus deutes i, tot i que segons els analistes no hi ha una única explicació clara que justifiqui el descens –per sota dels 390 punts durant la sessió d'avui, tot i el repunt final–, hi ha diversos motius que han pogut incidir en els ànims dels mercats.

Es calcula a partir de la diferència entre el que es paga pel 'bund' alemany i l'espanyol en el mercat secundari, per tant no té res a veure, en principi, amb el preu que l'Estat paga per emetre deute. En la pràctica, però, quan el Tresor fa subhastes, els compradors es fixen en com està la prima de risc i, per tant, com més baixa sigui, més barat resultarà a l'Estat finançar-se. Hi influeixen molts factors. Alguns de molt clars, com el ràting que les agències de qualificació donen a Espanya (que no ha canviat en les últimes setmanes); i d'altres que són més difícils d'objectivar i que responen més a la percepció.

Aquests són alguns dels motius que expliquen la treva dels mercats:

El rescat financer espanyol es fa efectiu

Aquest dimecres va arribar la confirmació oficial del rescat bancari amb fons europeus. Tot i que es tractava d'una notícia esperada, els inversors han rebut els detalls amb un cert optimisme –sobretot en la sessió d'ahir– i han rebaixat la pressió sobre el bo espanyol. La xifra final del rescat, de 37.000 milions d'euros, és inferior a l'esperada, i queda molt lluny del màxim concedit a Espanya –100.000 milions–. A més, Brussel·les ha imposat algunes condicions a les caixes d'estalvis que reformaran de dalt a baix el sistema financer.

Desbloqueig del rescat grec

L'acord de l'Eurogrup (ministres de Finances de l'eurozona) amb la 'troica' (Fons Monetari Internacional, Comissió Europea i Banc Central Europeu) per desbloquejar els 44.000 milions de rescat grec que Atenes necessita per evitar –de moment– la fallida van dissipar aquest dilluns alguns dels dubtes sobre la viabilitat del projecte europeu que, de retruc, van beneficiar Espanya.

L'Estat no necessita més diners

390 punts bàsics és una diferència elevada –lluny dels 200 que va marcar Rajoy i alguns analistes com a diferencial objectiu–. Però l'Estat ha hagut de fer emissions amb la prima molt més disparada (per sobre dels 600 punts) i el Tresor està aprofitant per avançar feina de cara el 2013, un cop cobertes les necessitats de finançament del 2012. Això ha fet entendre els mercat que Espanya no necessitarà diners i no haurà de demanar un rescat, com a mínim fins que se li acabin els diners que ja ha recaptat. Com que Espanya de moment no necessita molts diners, els inversors no li cobren gaire car el deute. I l'èxit de les emissions d'un Tresor sense urgències contagia confiança als inversors en el mercat secundari, que rebaixen la pressió sobre el deute espanyol.

Previsions de l'FMI

L'FMI va avalar –amb reserves– ahir les previsions macroeconòmiques del govern espanyol, i va situar la sortida de la recessió el 2014, amb un creixement de l'1% del PIB. Veure la llum al final del túnel anima els inversors a comprar.

La fi del precipici fiscal dels EUA, a prop

La clatellada automàtica de 700.000 milions de dòlars que rebrà el pressupost dels Estats Units el 31 de desembre si no hi ha un acord polític entre republicans i demòcrates al Congrés preocupava molts els mercats, sobretot abans de les eleccions presidencials. La tornada de l'estabilitat política i els rumors que apunten a un acord per evitar aquesta retallada, anomenada precipici fiscal, ha relaxat els mercats de tot el món i ha arrossegat a la baixa la prima de risc espanyola.