“Si ens enceguem amb la tecnologia, podem acabar gastant milions en solucions poc útils”

BarcelonaLa feina de Henry Overman és assessorar l’administració per aconseguir la ciutat més intel·ligent possible. Però aquest professor de geografia econòmica de la London School of Economics i director del centre What Works Centre for Local Economic Growth, impulsat pel govern britànic, creu que el concepte smart city és una moda i que no totes les solucions per aconseguir una millor gestió de les ciutats i les societats passen per la tecnologia. Ara que Barcelona nota de ple l’impacte d’un dels esdeveniments tecnològics més importants, el Mobile World Congress (MWC), Overman qüestiona si les ciutats intel·ligents garantiran que els seus gestors prenguin les decisions correctes.

¿Hem d’aspirar a viure en nuclis urbans intel·ligents i hiperconnectats o no?

L’etiqueta smart s’ha imposat com una moda que sembla que vulgui dir millor. És evident que la tecnologia ens millora la vida, però encara hem de decidir quins canvis tecnològics són els millors. Solució tecnològica no equival a millorar automàticament. Hem de ser capaços de posar-hi un punt de vista crític i de prendre les decisions encertades, tant pel que fa a la gestió pública com a la privada.

¿En quins casos una solució smart pot ser negativa?

Hi ha molts exemples en què queda demostrat que una solució tecnològica estalvia problemes, temps i diners. Però, per exemple, diversos estudis demostren que en el control dels conductors beguts en carretera és més efectiu un dispositiu policial que un cotxe amb un detector integrat del control d’alcoholèmia que no arrenca. Les persones acaben enganyant la tecnologia i l’administració s’ha de continuar gastant els mateixos diners en dispositius policials. Si ens enceguem amb la tecnologia, podem acabar gastant milions de diners en solucions poc útils, perquè si una cosa tenen les solucions tecnològiques és que impliquen una gran inversió.

Aleshores, com ha de ser una ciutat intel·ligent?

Una smart city és la que té dirigents, gestors i agents socials que prenen les decisions i opten per solucions després d’haver analitzat i tingut en compte evidències de la seva efectivitat. És a dir, en tot aquest cicle tecnològic relacionat amb la intel·ligència artificial, les màquines que aprenen per elles mateixes, les ciutats intel·ligents i els cotxes connectats, la novetat és que la tecnologia és capaç de prendre decisions a partir d’un patró que entén i analitza per determinar-ne l’eficiència. Aquest esquema que posa en relleu la tecnologia intel·ligent és el que haurien de seguir tant empreses com polítics.

Però això no és nou.

Gens ni mica, però no ho fem. Tothom està d’acord que les ciutats han de tenir la màxima qualitat de connexió de xarxa. Vam fer un estudi en què vam identificar centenars de milers d’iniciatives impulsades en aquesta direcció dins l’OCDE. D’entre totes, menys d’una dotzena disposaven d’un sistema d’avaluació i traçabilitat que després pogués demostrar-ne l’eficiència. ¿En què ens basem, doncs, a l’hora d’invertir diners públics en aquests projectes? La tecnologia no ha d’alliberar els polítics de la seva responsabilitat de prendre les decisions encertades. Que s’aposti per una iniciativa per portar internet a tots els barris de la ciutat no vol dir que sigui la més eficient.

¿Quin impacte econòmic tenen en les ciutats plataformes tecnològiques com Uber i Airbnb?

En aquest cas, l’administració també ha de saber dirimir entre el benefici econòmic i individual i l’impacte social. Uber i Airbnb són fantàstics com a usuaris privats. Però la plataforma de lloguer de pisos no és tan meravellosa per als veïns d’un barri on els preus del lloguer pugen i Uber no és tan eficient quan redueix la quota de mercat dels taxis públics que per llei estan adaptats per a ciutadans amb discapacitat. El mateix doble joc es dóna quan s’opta per potenciar hubs empresarials.

Per exemple?

Les iniciatives o zones que volen estimular l’emprenedoria a través de hubs empresarials i altres polítiques públiques que poden anar des de la instal·lació d’una nova línia de metro fins als incentius fiscals tenen molts avantatges, però poden arribar a deslocalitzar els impactes econòmics positius d’altres zones de la ciutat i provocar-ne de negatius, com ara la pujada dels preus del lloguer i el desplaçament de les famílies amb menys poder adquisitiu.