La perla de Nadal

Les persones són insaciables? A la novel·la La Perla, John Steinbeck respon sense marge de dubte: “Els éssers humans mai estan satisfets, se’ls dona alguna cosa i en volen més.” El llibre és curt i la trama senzilla. Però, de manera poètica, ens transporta ràpidament a la frontera entre el desig i el poder. I en aquest terreny, provocant, afegeix que la insatisfacció “és una de les millors qualitats que posseeix l’espècie, una qualitat que l’ha fet superior als animals, que estan satisfets amb el que tenen“.

A casa nostra, des de Gandia, la música de Zoo utilitza la cultura de la piscina com a manifestació actual de la insaciable condició humana, i hi posa ritme perquè tothom s’aixequi. A cop de rap, el grup ens interpel·la: amb una piscina gegant, d’aigua salada i amb jacuzzi, però sense tobogan, es pot ser feliç?

Sense ritme i de manera suposadament més científica, l’economia també ha parlat sobre aquesta característica tan humana. Als països més rics (entesos com aquells amb més renda), es calcula que per cada euro en què augmenten els ingressos, les persones necessiten 40 cèntims més per mantenir-se igualment felices al cap d’un any. Així ho explica l'economista britànic Richard Layard al seu llibre Happiness: Lliçons d'una nova ciència. Aquesta podria ser, doncs, una mesura de l’ambició dels humans. O de l’addicció als ingressos.

La renda dels països desenvolupats s’ha multiplicat durant dècades, mentre que la felicitat dels seus ciutadans s’ha mantingut congelada. Realment som insaciables? S’ha ampliat la capacitat de producció, però els béns materials, en general, només proporcionen un augment temporal del gaudi. Segons Layard, és més profund i durador el plaer que proporciona la relació de parella, la família, els amics o la seguretat i la qualitat de la feina. I va més enllà. Argumenta que des que comptem amb indicadors per calcular amb certa precisió l’activitat econòmica, com el PIB, s’han reorientat en excés les energies i els desitjos de fer créixer allò que es pot mesurar. En canvi, el que és més difícil de quantificar ha quedat en un segon pla.

Fa anys que el World Happiness Report considera que Finlàndia i Dinamarca són els països amb els ciutadans més feliços. La seva renda per càpita elevada és un factor important per aconseguir aquesta posició. El decreixement, doncs, no sembla una opció si el que es vol és millorar el benestar de la població. Fins i tot quan aquest s’entén d’una manera àmplia. Però també hi ha altres aspectes que tenen un paper important, com la conciliació familiar, la cohesió social o la confiança en les institucions. L’última edició d’aquest informe afegeix una anècdota per a l’esperança. El nombre de vegades que la paraula PIB apareix als llibres s’ha reduït darrerament, al contrari del que ha succeït amb la paraula felicitat. Però segurament només és una anècdota.

Llums de Nadal en plena crisi energètica

Malgrat que estem immersos en una profunda crisi energètica, ja tornem a tenir totes les avingudes ben il·luminades, no fos cas que les contradiccions de l’espècie humana quedessin a l’ombra. És Nadal i cal estar preparats per tornar a disparar el consum. Per als amants de les xifres, en aquesta època es gasta prop d’un 50% més de l’habitual. Així ho feien abans de la pandèmia els joves i els grans, així es va tornar a repetir l’any passat tan bon punt es va poder sortir de casa amb normalitat, i així tornarà a passar aquest any.

Arribada l’època dels dies curts i les nits llargues, qui més qui menys acaba seduït per la bellesa d’una perla. En aquest temps de llum incerta, és impossible no capbussar-se per intentar-ne agafar una tot i saber que sovint, dins del seu amagatall, hi ha més il·lusions que realitats.