Els perills de la baixa menstrual per a les treballadores

BarcelonaEl consell de ministres aprovava aquesta setmana la nova llei de l'avortament, que entre altres drets inclou la baixa menstrual per a persones amb regles doloroses. La mesura és pionera a Europa, tot i que ja hi ha ajuntaments com els de Girona, Castelló i Borriana que l'apliquen. A Àsia fa dècades que és vigent en països com Indonèsia, Corea del Sud i el Japó. ¿Però realment és un pas endavant o hi ha una cara B que perjudicarà les treballadores?

"És una operació política, un cop més les dones som una excusa per derivar-nos tota l'atenció mediàtica, però en realitat no ens està ajudant", assegura la professora d'EAE Business School Belén Marrón.

Segons el text aprovat, que encara ha de tornar en segona volta al consell de ministres i passar després tots els tràmits parlamentaris, la baixa només la podran sol·licitar les dones que hagin sigut diagnosticades per un metge de dismenorrea o forts dolors de regla, malaltia provocada per causes com els miomes, els quists o l'endometriosi. Són elles qui es podran absentar de la feina durant tres dies, sense comptabilitzar-los com a lliures i cobrant el 100% del salari.

El primer que sorprèn Marrón és que el text s'hagi fet sense la veu de l'àmbit de la ginecologia, sense especificar a quantes dones afecta i sense tenir en compte l'impacte econòmic (que ja avança que és mínim) i quines conseqüències pot tenir per a elles en l'accés al mercat laboral.

I en aquest últim punt és on veu el perill més gran: "Perjudicarà encara més la dona a l'hora de buscar feina. Ens trobarem situacions discriminatòries", assegura. La cultura empresarial espanyola –afegeix– ens indica que si és més fàcil contractar un home que una dona que pot estar tres dies al mes de baixa, s'optarà per la primera opció.

En la mateixa línia s'expressa la professora d'economia i empresa de la UOC Gina Aran: "Lamentablement, hi pot haver reticències a contractar dones", reconeix. Actualment –detalla– durant el procés de selecció les empreses ja intenten saber si una futura treballadora té fills o si en vol tenir. "Si a sobre hi sumem aquesta llei, les dones encara es veuran més perjudicades, i en el cas d’expedients de regulació seran les primeres a qui voldran acomiadar", alerta. 

Segons la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (SEGO), les dones que pateixen dismenorrea causen de mitjana 1.500 dies de baixa al llarg de la seva vida laboral. "Els ginecòlegs apunten que aquest diagnòstic afecta un 30% de la població femenina, i d'aquest total només a un 20% els impedeix treballar", diu la professora Marrón. El nombre de dones a qui afecta la normativa –afegeix– és molt i molt baix i, per tant, tot i que el cost l'assumeixi l'Estat, l'impacte a les arques públiques és mínim.

De fet, Marrón recorda que abans d'aquesta normativa el metge ja podia donar la baixa per incapacitat laboral a dones que pateixen dismenorrea si l'anaven a sol·licitar cada mes. Un fet que corrobora el professor de dret laboral de la UOC Pere Vidal, però amb matisos. "Si una treballadora acumula un determinat nombre de baixes temporals en un període concret podria arribar a ser acomiadada de manera procedent amb el pretext de faltes d’assistència justificades però intermitents", afegeix Vidal.

Reivindicar la salut de la dona

El que s'hauria de fer, defensa Marrón, és incloure en els estàndard europeus una visió global de la salut de la dona, "no només la menstrual". En aquest sentit, exemplifica que el 80% de les persones que pateixen migranya són precisament dones i en la majoria de casos els impossibilita treballar. "No hi ha una baixa per a aquest diagnòstic, tot i que afecta un gruix molt més important de la població femenina", diu.

El precedent d'Àsia

En alguns països asiàtics la baixa per dolor menstrual és un dret laboral conquerit per les dones fa anys, però la seva aplicació és molt limitada per motius culturals.

A la Xina el debat es va obrir el 2011 amb una proposta a la Conferència Consultiva Política del Poble Xinès. I des del 2016 s'ha fet realitat en diverses províncies, com Anhui i Liaoning. En altres, com Guangdong, s'ha impulsat que les empreses apliquin la norma.

Però el permís de dos dies sobretot xoca amb una societat patriarcal on la regla continua sent un tema tabú i on una gran majoria de dones ni tan sols es plantegen parlar-ne públicament.

A la Xina la política del fill únic va fer que hi hagués anuncis de clíniques abortives a les parades d'autobús, però avui encara es batalla perquè als campus universitaris es visibilitzi la venda de compreses.

El país pioner és el Japó, on el seirikyuuka (llicència fisiològica) existeix des del 1947 i es reivindicava des de 20 anys abans. Després de la Segona Guerra Mundial les dones eren necessàries a les fàbriques i els sindicats van aconseguir introduir aquesta baixa a la llei de normes laborals, però no és obligatori que sigui pagada. El desenvolupament del país no ha anat acompanyat de canvis socials. Les dones majoritàriament abandonen la feina quan tenen fills i la bretxa salarial de gènere és una de les més profundes dels països membres de l'OCDE. Una enquesta del 2017 revela que només el 0,9% de les treballadores sol·licitaven la llicència.

Corea del Sud reconeix el dret a baixa des del 1953, i Indonèsia el va conquistar el 2003 i preveu dos dies de baixa pagats al mes. En canvi, a Taiwan hi ha una baixa específica, però només de tres dies a l'any, que es pot sumar a un altre tipus de llicències.

Davant d'aquesta radiografia, Aran resumeix de la següent manera la doble cara de la mesura aprovada pel govern espanyol: "D'una banda, reconeix el dolor femení, però de l'altra, fomenta la discriminació de gènere en la contractació i reforça estereotips falsos". El temps dirà quina de les dues parts s'imposa.