El perill de desentendre-se’n

Fa uns dies, un dels grans empresaris catalans, d’aquells que si n’hi hagués deu d’iguals tot aniria molt millor, es queixava amargament del nivell dels representants empresarials que hi ha a Catalunya. Li vaig suggerir que, si no li agraden, es mobilitzi per canviar les coses. La seva resposta va ser una ganyota silenciosa d’incomoditat. Com dient: massa embolics.

I així és com ens hem plantat al 2018, un any decisiu en què s’han de renovar totes les presidències de les grans institucions empresarials catalanes. Molts empresaris es queixen, però la majoria no semblen disposats a fer el pas. Els possibles candidats són escassos i de moment no han fet el pas públicament. Saben que això implica temps, esforços i potser perdre alguna ploma pel camí. Però el poder d’aquestes institucions és molt important, i desentendre-se’n és un error.