Pere Aragonès: “Aquesta vegada no hi haurà reducció de la despesa a la Generalitat”

Entrevista al vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda

i Esther Vera
03/05/2020
7 min

BarcelonaPere Aragonès (Pineda de Mar, 1982) comenta que el confinament ha coincidit amb la preparació del trasllat del departament d’Economia a la Zona Franca, i que ja tenien previst un mètode de teletreball. Al llarg de l’entrevista parla de necessitats per a la reconstrucció econòmica i també del moment crític per a la UE.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Les dades de caiguda de l’economia exigeixen un pla keynesià de recuperació. ¿De moment la resposta a Europa i a Espanya és massa tímida?

Crec que es queda a mig camí. El primer anunci del BCE, el dels 750.000 milions d’euros de compra d’actius, és un primer pas, però n’han de venir molts més. Nosaltres defensem la injecció directa de diners del BCE als estats, a les empreses i als ciutadans. Si no hi ha una actuació àmplia de gran abast en aquestes setmanes, la inflació serà el problema menys important. La Reserva Federal ho ha anunciat, i el Banc del Japó i el Banc d’Anglaterra també.

¿S’està actuant amb una extremada ortodòxia?

Absolutament. La teoria monetària moderna defensa que els dèficits públics siguin coberts pels bancs centrals. Crec que no és per fer-ho permanent, però sí en moments extraordinaris. És el xoc econòmic més important d’Europa des de la Segona Guerra Mundial, i a Catalunya i a l’estat espanyol des de la Guerra Civil. Per tant, si ara no es prenen mesures heterodoxes no sé quan ho farem. El 2012 la injecció de liquiditat va servir per sanejar el sector financer, però no va arribar al conjunt de l’economia. Ara ha d’estar dirigit des d’una perspectiva pública.

¿Que el covid-19 afecti el nord i el sud pot afavorir mesures de cohesió de la Unió Europea?

Si no es dona una resposta adequada a la crisi, el projecte europeu i l’euro estaran en qüestió. Si hem d’anar a algun manual d’economia hauríem d’anar als que indiquen com es reconstrueix una economia després d’una devastació com una guerra. Aquí no hi ha una devastació d’infraestructures, però sí que hi pot haver una devastació de capital humà i de capacitat productiva.

Pere Aragonès: “Aquesta vegada no hi haurà reducció de la despesa a la Generalitat”

I què està fent el Govern?

Hem plantejat tres fases. La primera és assegurar tots els recursos en l’àmbit sanitari assistencial; la segona és de liquiditat, diners a la butxaca d’empreses i ciutadans, treballadors i famílies. Haurem de programar polítiques de garantia de rendes d’empreses via subvencions, ajudes; però també de famílies, amb polítiques de renda garantida de ciutadania i complementada amb l’ingrés mínim vital i ajudes concretes i molt definides per sectors, potser durant el període de 18 mesos, o de 24 mesos.

I la tercera?

La tercera és la reconstrucció, perquè la situació fa d’accelerador del canvi que ja s’estava produint. Les empreses que no estiguin digitalitzades no sobreviuran i, per tant, cal una estratègia que inclogui recerca, alimentació, digitalització, indústria 4.0 i finalment l’àmbit de la transició ecològica.

Vostè va aprovar un pressupost amb una previsió de creixement de l’1,9% i avui està preveient que l’economia caigui entre el 7% i el 9%. Falten milers de milions.

I a l’estat espanyol, i als governs de Portugal, de França, Itàlia i a la Comissió Europea. Aquest és un problema compartit; per tant, les solucions serien creació de diner pel BCE i una transferència en la forma que sigui. S’està parlant de deute perpetu, una proposta del govern espanyol que a mi em sembla bé. I no plantejo una cosa diferent per a Catalunya que no sigui el que està plantejant Sánchez a escala europea. Seria absolutament perjudicial que s’afrontés aquesta situació amb la recepta de l’austeritat.

¿Encara es pot parlar del dèficit com abans d’aquesta crisi?

Tots els objectius han saltat pels aires perquè no estem en una situació normal. L’Ecofin va decretar que els objectius d’estabilitat pressupostària no operaven aquest any. Ara hi ha d’haver una decisió formal per part del govern de l’Estat.

Sánchez ha anunciat un fons de 16.000 milions. ¿La Generalitat aspira realistament a tenir el 25%?

Primer de tot caldrà llegir la lletra petita, perquè estem acostumats a grans anuncis del govern espanyol que acaben sent paper mullat. Fa setmanes que reclamem transferències directes, no préstecs. Estimem en 4.000 milions les necessitats per a Catalunya. I aquest fons hauria de ser de caràcter immediat per a aquest any, no s’entendria el contrari.

¿Tem dificultats de tresoreria com durant la crisi anterior?

Afrontem les pròximes setmanes amb la tranquil·litat d’una bona gestió tresorera, però cal tenir una visió a mitjà i a llarg termini, necessitem poder planificar. I no és només una qüestió de poder pagar les factures, sinó sobretot de l’augment de despesa que vindrà, i per això el criteri per repartir aquest fons no pot ser el de població, perquè ha afectat de manera diferent els territoris. Nosaltres tenim una afectació més alta, com Madrid i el País Basc.

Vostè ho fia tot a Europa. ¿Un fracàs ara deixaria la UE agonitzant?

O bé la UE serveix per donar-hi resposta o molta gent es qüestionarà de què serveix. I això ens entristeix molt als que som europeistes. No ens podem permetre que la crisi del coronavirus acabi contagiant els fonaments polítics d’aquesta Unió.

De la crisi anterior se’n va sortir gràcies en bona mesura a la internacionalització de l’economia catalana, les exportacions i el turisme, que avui s’ha enfonsat.

Nosaltres tenim un 20% del PIB industrial i això és una fortalesa, però el turisme és el 12%, que, juntament amb les exportacions, equilibren la nostra balança de pagaments. En el sector del turisme hi haurem de destinar molts esforços, com en el comerç.

Tornem un moment als pressupostos. ¿Es compromet que no hi hagi reducció de despesa?

Aquesta vegada no hi haurà reducció de despesa de la Generalitat.

Catalunya està infrafinançada. ¿Negociarà un nou sistema?

Hi ha un infrafinançament de la sanitat extraordinari, però seria lògic que abans d’abordar qualsevol qüestió, com un nou sistema, l’Estat compleixi amb l’actual.

Com el farà complir?

Els 13 diputats d’ERC al Congrés seran extraordinàriament exigents amb els compromisos pendents.

¿Està satisfet de la gestió que s’ha fet a les residències de persones grans durant aquesta crisi?

En cap àmbit de gestió podem dir que som perfectes, ens hem trobat amb una situació davant la qual a tots els països els està costant molt respondre. En l’àmbit residencial partíem d’un sistema en el qual aproximadament el 30% de les persones grans que estan internes són en centres públics, i la resta són places concertades o directament privades. Per tant, la resposta no ha pogut ser del sistema. Hi ha hagut un esforç per anar-los dotant d’equips de protecció probablement insuficients les primeres setmanes, però perquè el mercat estava absolutament col·lapsat i després les hem posat sota gestió sanitària.

Es va reaccionar prou ràpid?

Es va reaccionar quan va ser possible. Perquè en un moment en què teníem un risc de col·lapse del sistema sanitari hem estat capaços de triplicar la capacitat d’UCIs. I quan vam consolidar això va ser el moment que vam fer el canvi de gestió. Les residències no són hospitals, i estic convençut que al costat dels casos aïllats de gestió incorrecta, la immensa majoria han estat fent un esforç extraordinari.

Més d’una vintena estan sent investigades per la Fiscalia...

Jo estic convençut que en moltes la Fiscalia acabarà concloent que no hi ha hagut mala praxi. Sí que hem hagut d’intervenir-ne algunes, però són una vintena d’entre més de mil.

El pla català d’ajudes als autònoms ha aixecat critiques perquè és incompatible amb altres ajudes i perquè burocràticament és impossible. La consellera Chacón va dir a l’ARA que l’estaven revisant. Quan faran aquests canvis?

Les grans solucions vindran de qui és el responsable, i en aquest cas és l’Estat. A partir d’aquí, com a Govern, el que hem constituït és una comissió per redactar un pla de xoc amb mesures econòmiques.

Per què una comissió per fer un pla dins del mateix Govern?

Som conscients que la feina que hem de fer és ingent. El que fem és posar tota la maquinària al servei de la reconstrucció del país, des de totes les òptiques possibles.

Aquesta comissió ha de reestructurar internament el pressupost. ¿Els consellers que no hi figuren seran els que aportaran més?

Tots els departaments ja estan reorientant les previsions per fer front a la crisi del covid-19. Ho ha fet Cultura, Empresa, Treball… Tots els consellers del Govern són conscients que ara aquesta és la prioritat.

¿Està satisfet per la lleialtat interna, o no, del Govern?

Jo no tinc cap problema amb la resta de membres del Govern i no m’entretindria a buscar matisos. Els ciutadans esperen una altra cosa ara.

¿Amb la crisi ha quedat en evidència les dificultats que té Espanya per entendre la seva arquitectura com a estat descentralitzat?

La centralització no ha funcionat, com s’ha vist amb la compra de material, però nosaltres no ens hem oposat a l’estat d’alarma, ens hem anat abstenint per responsabilitat, perquè crèiem que era molt pitjor no fer res. Però ara l’Estat ha d’entendre que o comparteix les decisions o ens hi haurem d’oposar.

¿Està dient que si no es tornen les competències de Salut retiraran el suport als estats d’alarma?

Cal que la Generalitat participi de les decisions que afecten Catalunya, i si no nosaltres no podrem continuar abstenint-nos, haurem de votar que no. Si continuen en aquesta línia s’equivoquen bastant.

Quan ha de recuperar Catalunya les seves competències?

Com més aviat millor. S’ha de treballar d’una manera coordinada, però cadascú exercint les seves competències, perquè al final les decisions de l’Estat les hem d’acabar gestionant igualment.

¿Vostè també creu que en una Catalunya independent s’haurien salvat més vides?

Una Catalunya independent hauria comès encerts i errors, però a partir del coneixement de la pròpia realitat. Perquè la resposta que ha donat l’Estat ha sigut la mateixa per a situacions molt diferents, i la nostra hauria sigut adequada a la realitat i, per tant, jo crec que millor. Però això no vol dir que per naturalesa nosaltres mai ens equivoquem. No, cometem encerts i errors, com tothom.

¿Els canvis que es puguin fer en el pressupost poden comptar amb el suport de comuns i del PSC?

De fet, tenen un paper molt important, perquè qui pot proporcionar més recursos és un govern del PSOE i UP; per tant, el PSC i els comuns.

Com queda el procés independentista en aquesta crisi?

Jo no deixaré de ser independentista perquè estiguem patint el coronavirus, i el conflicte entre Catalunya i Espanya seguirà existint. I la resposta a aquest conflicte és el diàleg, és la negociació i és la votació. Que ningú es pensi que perquè hem tingut aquesta situació ens oblidarem del nostre projecte polític.

stats