Pèrdues de fins al 61% en les preferents

Madrid.El rescat europeu a la banca els sortirà molt car als titulars de participacions preferents de les tres entitats nacionalitzades (Bankia, CatalunyaCaixa i Novagalicia). Des del primer moment, Brussel·les va exigir com una de les condicions de l'auxili a Espanya que els tenidors de productes híbrids, com les preferents o el deute subordinat, dels grups en mans de l'Estat assumissin part del cost de la reestructuració, per així reduir la xifra total del préstec dels socis europeus. Una mutualització de les pèrdues que es traduirà en la conversió d'aquests productes en accions a canvi d'un sever descompte. Només els propietaris de deute subordinat amb venciment tindran una segona opció: canviar-los per bons o dipòsits de l'entitat amb el mateix venciment i un descompte previ sobre el nominal de l'1,5% per mes.

Després de setmanes d'especulacions, el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), que és l'organisme que va rebre els diners del rescat, va donar a conèixer ahir els detalls d'aquestes quitances, que preveu fer efectives al juny.

Del 38% al 61% menys

CatalunyaCaixa, la més afectada

El consell del FROB va acordar els descomptes de valor, que varien segons una sèrie de factors i en els quals va distingir entre Novagalicia i la seva filial, Banco de Galicia. CatalunyaCaixa és la més perjudicada, amb una deducció mitjana del 61% del preu de les preferents. És a dir, si un client té 100.000 euros en preferents de l'entitat catalana, quan aquestes participacions es converteixin en accions valdran 39.000 euros. La resta s'haurà esfumat. La segueixen Banco Gallego (-50%), Novagalicia (-43%) i Bankia (-38%). Si se suma la rebaixa de les preferents amb la dels deutes subordinats perpetus i amb venciment, la mitjana és del 25% a CatalunyaCaixa i Banco Gallego, del 33% a Novagalicia i del 36% Bankia. És a dir, en global, els titulars d'instruments híbrids de Bankia -de la qual forma part Caixa Laietana- seran els més afectats pels descomptes, mentre que els de CatalunyaCaixa i Banco Gallego seran els que ho seran menys. Segons dades de CatalunyaCaixa, l'entitat catalana té emesos instruments híbrids per valor de 1.710 milions, mentre que Novagalicia en té per 2.376 milions, i Bankia, per 6.458 milions. Cal tenir en compte, però, que Bankia és molt més gran que els altres dos grups que estan participats per l'Estat. La majoria es van vendre els anys 2008 i 2009.

Un cèntim per Bankia

Els 400.000 accionistes del grup perdran gairebé tota la inversió

En el cas de Bankia -la que més fons va rebre del rescat (18.000 milions)-, els seus accionistes també pagaran els plats trencats. A CatalunyaCaixa i Novagalicia aquesta opció no és possible perquè no cotitzen a borsa. Com s'havia anat especulant, Brussel·les ha imposat que el preu de les accions de Bankia se situï en un cèntim d'euro, el nivell més baix possible i que es basa en el valor patrimonial negatiu del grup (4.148 milions).

Serà una pèrdua enorme per als 400.000 accionistes de Bankia, que ahir va tancar a un preu de 25 cèntims, molt i molt lluny dels 3,75 euros que valia quan va sortir a borsa l'estiu del 2011. Els experts consideren pràcticament impossible que el valor borsari de l'antiga Caja Madrid torni mai al seu nivell inicial.

La cosa no es queda aquí. Un cop la rebaixa sigui efectiva, Bankia farà una agrupació d'accions, consistent en la conversió de 100 accions en un títol de l'entitat, amb un valor nominal d'un euro, amb l'objectiu de dotar de liquiditat el mercat. I després es faran dues ampliacions de capital per un total de 15.500 milions. Com a resultat, només el 0,12% del capital de Bankia estarà en mans dels actuals accionistes minoritaris (petits inversors). Prop del 70% el controlarà l'Estat (FROB), i la resta, els titulars de preferents i de deute.

I després del descompte?

Quedar-se amb les accions o optar a una possible compensació

Un cop sigui efectiva aquesta quitança majúscula, els titulars de preferents de Bankia rebran accions, que podran quedar-se o vendre-les. Els clients de CatalunyaCaixa i Novagalicia també rebran accions, però seran fictícies perquè aquestes dues entitats no cotitzen a borsa. És a dir, en termes financers no seran líquides. Davant d'aquesta situació, el govern espanyol ha optat perquè sigui el Fons de Garantia de Dipòsits (FGD) -que es nodreix de les aportacions de tots els bancs- qui compri aquestes accions -només als inversors minoristes- a un preu lleugerament inferior al fixat després dels descomptes. És a dir, els titulars de CatalunyaCaixa i Novagalicia rebran a partir del juny una compensació econòmica que pagaran tots els bancs sans -no els nacionalitzats- a través d'una dotació de 2.000 milions que variarà segons les entitats i segons diversos factors. El ministre d'Economia, Luis de Guindos, va explicar ahir, després del consell de ministres, que cobraran abans els col·lectius considerats més vulnerables, com les persones que van perdre gran part dels estalvis.

No obstant, fins que no sigui efectiu el bescanvi, al juny, els propietaris de preferents de les entitats catalana i gallega també podran optar al procés d'arbitratge judicial que fa mesos que es va engegar, i que en els casos d'una notòria mala praxi en la comercialització de les preferents -per exemple, si no es va explicar que la rendibilitat era molt variable- ha suposat la recuperació del 100% de la inversió. En altres casos, però, no s'ha recuperat res. Això farà que els clients hagin de decidir en poques setmanes si s'arrisquen a recuperar-ho o perdre-ho tot, o prefereixen assegurar-se els diners del FGD, encara que siguin menys.