Pensions: els números no surten
El gruix de la força de treball es reduirà a Espanya en 4,2 milions de persones en els pròxims 15 anys
BarcelonaEl futur cobrament de les pensions és un dels grans maldecaps dels gestors espanyols, que no han aconseguit aturar la fuita del Fons de Reserva de la Seguretat Social. De fet, el mateix executiu espanyol en funcions reconeix que l’anomenada guardiola de les pensions s’haurà quedat sense un cèntim l’any que ve, una situació alarmant, tenint en compte que la població espanyola envelleix a marxes forçades. Segons l’última projecció demogràfica de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), a partir del 2017 els únics grups d’edat que no perdran població seran els majors de 70 anys. Per tant, Espanya perdrà principalment cotitzants i guanyarà dependents.
Aquesta projecció demogràfica revela que el nombre de persones majors de 65 anys representarà una quarta part del total de la població de l’Estat d’aquí 15 anys -ara representa el 18,7%-. De cara al 2066, aquesta proporció de població passarà a ser el 34,6% del total. Tal com alerta l’INE, si es manté aquesta tendència, l’anomenada taxa de dependència -el quocient, en tant per cent, entre la població menor de 16 anys o major de 64 i la població de 16 a 64- s’elevaria del 53,5% actual fins al 62,2% el 2031. Com a detall, la població centenària passaria de les 16.460 persones que hi ha actualment als 222.104 d’aquí 50 anys.
La intensitat d’aquest envelliment ve acompanyada d’un increment en el nombre de defuncions, una taxa de natalitat a la baixa i la reducció de l’entrada d’immigrants. La suma de tots aquests factors provoca, segons aquesta projecció, que aquest sigui l’últim any que Espanya guanyarà població fins al 2066. A partir del 2017 comença una caiguda ininterrompuda de població que suposarà la pèrdua de 552.245 habitants en 15 anys, cosa que deixarà l’Estat en 45,9 milions de persones el 2031. D’aquí mig segle, la pèrdua s’elevaria fins als 5,3 milions de persones, un 11,6% de la població.
Segons l’INE, la pèrdua de població es concentrarà en el grup que suposa el gruix de la força de treball, entre els 30 i els 49 anys, que es reduirà en 4,2 milions de persones en 15 anys i en 6 milions fins al 2066 -un 28,5% i un 40% menys, respectivament-. A més, la caiguda de la natalitat provocarà que el 2031 hi hagi un 265% menys de menors de 10 anys. L’única franja que creixerà els pròxims anys és a partir dels 70 anys: en 15 anys a Espanya hi haurà 11,7 milions de majors de 64 anys -un 35% més que ara.
Segons aquesta projecció, el gruix de la població que guanyarà Espanya en els pròxims anys és la que més depèn de les arques públiques, ja que 7 de cada 10 majors de 65 anys viuen exclusivament de la percepció de la pensió pública. Per això, en un moment en què la guardiola de les pensions té només una cinquena part del que tenia fa cinc anys i en què el nivell d’ocupació encara queda lluny del d’abans de la crisi, el govern espanyol es veu obligat a accelerar a principis d’any el debat sobre la reforma del sistema de les pensions i a prendre mesures.
Sagnia a la guardiola de les pensions
Per comunitats, la pèrdua de població s’estén a la majoria de les autonomies durant els pròxims tres lustres, amb especial intensitat a Astúries, Castella i Lleó i Galícia. Només hi ha cinc comunitats que guanyaran habitants: Múrcia, Madrid, les Canàries, les Balears i Catalunya, a més de les ciutats de Ceuta i Melilla. D’aquí al 2031, Catalunya guanyarà 16.182 habitants, menys que la Comunitat de Madrid, que en guanyarà 331.453.
La ministra ven tranquil·litat
Per això la ministra d’Ocupació i Seguretat Social en funcions, Fátima Báñez, va anunciar ahir que un dels objectius del govern popular és permetre que els jubilats que treballin puguin cobrar el 100% de la pensió. La ministra va defensar l’ocupació com a garantia de les futures pensions. “El 2011, per cada nova pensió a Espanya es destruïen tres llocs de treball, mentre que aquest any per cada nova pensió que entra al sistema es creen set noves feines”, va dir Báñez, que davant la por que s’esgoti la guardiola de les pensions va indicar que el Fons de Reserva és un “instrument d’ús temporal” i va assegurar que les pensions es continuaran pagant amb l’ocupació. La ministra va insistir que malgrat els dubtes existents sobre el model de pensions a Espanya, “se’n paguen més que mai i l’import també es més alt, ja que la majoria ja supera els 1.000 euros al mes”.
Les claus
1. Per què és important l’envelliment de la població a Espanya?
A partir del 2017, els majors de 70 anys seran l’únic grup d’edat que no perdrà població, segons l’INE. Aquest envelliment vindrà acompanyat de la pèrdua de població en el gruix de la força de treball. Per tant, Espanya perdrà cotitzants i guanyarà dependents, en un moment en què el Fons de Reserva de la Seguretat Social no pot garantir les pensions.
2. Quants diners queden a la guardiola de les pensions?
En els últims quatre anys el Fons de Reserva de la Seguretat Social ha perdut la meitat dels diners que tenia. Aquest juliol hi quedaven 25.000 milions d’euros. Aquest buidatge s’explica perquè el govern espanyol retira fons cada cop que ha d’abonar les pagues de Nadal i d’estiu als jubilats. Els pressupostos per al 2017 que l’executiu ha enviat a Brussel·les ho deixen clar: la guardiola de les pensions s’esgotarà el 2017.
3. Hi haurà canvis en el sistema de pensions?
A principis d’any el Congrés de Diputats debatrà una reforma de les pensions, després que la comissió del Pacte de Toledo hagi accelerat el procés per presentar un informe sobre la sostenibilitat del sistema actual. La proposta dels parlamentaris buscarà garantir tant el cobrament de les pensions com l’equilibri pressupostari.