Les futures pensions: incentius per jubilar-se tard i augment amb l'IPC

MadridDesprés d’anys amb el Pacte de Toledo encallat, a l’octubre la comissió parlamentària va posar sobre la taula unes recomanacions pactades per una majoria de grups polítics. El govern de Pedro Sánchez està disposat ara a impulsar una reforma ambiciosa basant-se en aquestes conclusions, que garanteixi el futur de les pensions tenint en compte que l’envelliment de la població n’anirà augmentant progressivament la despesa. La reforma de les pensions forma part de les promeses que Sánchez ha fet a Brussel·les a canvi dels diners europeus que finançaran el pla de recuperació i resiliència. No hi ha marxa enrere.

El ministeri dirigit per José Luis Escrivá ja està negociant els canvis amb els sindicats i els empresaris per aprovar alguns aspectes de la reforma aquest mateix any i la resta, el que ve. Escrivá ha elaborat les seves propostes, algunes de les quals estan incloses en el pla de recuperació que l’executiu enviarà a Brussel·les en els pròxims dies. En fem un repàs.

Revalorització

Les pensions augmentaran tenint en compte l’IPC

Que els pensionistes no perdin poder adquisitiu era una de les principals reivindicacions dels grups polítics recollides en les recomanacions del Pacte de Toledo. La proposta d’Escrivá és que les pensions es revaloritzin anualment tenint en compte l’IPC de l’any anterior. Si la inflació fos negativa –una situació molt excepcional–, les pensions no baixarien però s’ajustarien durant els tres anys següents. Aquest sistema de compensació, però, no s’aplicaria a les pensions mínimes. La nova fórmula aparcarà la norma impulsada pel PP de Mariano Rajoy, que preveia que les pensions pugessin un màxim del 0,25% si els comptes públics no estan sanejats.

Edat de jubilació

Incentius econòmics per jubilar-se més tard

L’edat legal de jubilació se situa el 2021 en els 66 anys per als qui han cotitzat menys de 37 anys i 3 mesos i en els 65 per a la resta. Anirà augmentant progressivament fins als 67 anys el 2027 per als qui han cotitzat menys de 38 anys. No està previst augmentar l’edat més enllà dels 67 anys, però Escrivá planteja la necessitat que l’edat legal de jubilació i l’efectiva estiguin més pròximes. En realitat, la diferència no és gaire gran: l’edat mitjana en què els espanyols es jubilen actualment és als 64 anys i sis mesos.

Tot i això, Escrivá proposa incentius més ambiciosos que els actuals perquè els treballadors es jubilin més tard. Una idea és pagar entre 4.500 i 12.000 euros per cada any que el treballador allarga la seva vida laboral o bé un augment del 4% de la pensió. També vol modificar la jubilació parcial “per evitar-ne l’abús” i modificar les clàusules de la jubilació forçosa perquè cap treballador sigui obligat a retirar-se. “El nostre objectiu és que la jubilació sigui un dret i no una obligació”, defensa el ministre.

Factor de sostenibilitat

Decau però es tindrà en compte l’esperança de vida

Escrivá preveu eliminar l’anomenat factor de sostenibilitat, una condició imposada també pel PP de Mariano Rajoy, que lligava l’augment de les pensions a l’esperança de vida. A la pràctica, suposava una retallada de les pensions en el futur. El ministeri de Seguretat Social abandonarà aquesta eina, però no renuncia a buscar una fórmula alternativa per “substituir” aquest mecanisme per un altre –encara per definir– que també tingui en compte l’esperança de vida “juntament amb altres indicadors complementaris”.

En el capítol de factors polèmics també hi ha el canvi del període que es tindrà en compte a l’hora de calcular les pensions “per a la seva adaptació a noves realitats”. El ministre de Seguretat Social nega que allargar el període de còmput es tradueixi en una retallada de les pensions. “No suposa, en absolut, una rebaixa de pensions”, assegurava aquesta setmana en una compareixença al Congrés.

Sostenibilitat del sistema

Es traspassen les despeses que no són pròpies de les pensions

En contra del mantra que han repetit durant anys els governs de torn, José Luis Escrivá defensa que no hi ha un problema de sostenibilitat del sistema de pensions. El problema real, sosté, és que la Seguretat Social ha assumit durant anys unes despeses “impròpies”, que haurien d'anar a càrrec dels pressupostos generals de l’Estat. Escrivá xifra en 23.000 milions les despeses que no corresponen a les pensions –com les prestacions de maternitat i paternitat, programes d’ocupació, despeses administratives i subsidis d’atur, entre altres– i preveu traspassar una part del deute impropi, de tal manera que el sistema de pensions serà més sostenible.

Autònoms

Es canvia el model perquè cotitzin segons els guanys 

Un dels canvis més importants que preveu la reforma és una modificació del sistema de cotització dels treballadors autònoms, que passaran a cotitzar a partir del 2022 pels seus ingressos reals. La idea que hi ha sobre la taula i que s’està negociant amb les associacions d’autònoms és un sistema amb 13 trams.

Calendari

Està previst impulsar les reformes en dues fases

L’aprovació de la reforma no es demorarà. Un primer bloc, que inclou la revalorització de les pensions i acostar l’edat legal de jubilació a la real, s’aprovarà aquest any. El segon bloc, on s’abordaran reformes més polèmiques, com l’eliminació del factor de sostenibilitat, s’impulsarà en una segona fase.