Les pensions acorralen Rajoy

Madrid“No té més remei”, diuen fonts pròximes a les negociacions parlamentàries del Pacte de Toledo. Qualifiquen així la possibilitat, el mig anunci, que el govern de Mariano Rajoy apugi les pensions per sobre del 0,25% mínim amb què les ha anat actualitzant els últims anys. Altres fonts pròximes a aquesta comissió de reforma del sistema constaten la pressió i esperen que aquest no sigui “un altre” brindis al sol. Després que els pensionistes encerclessin literalment el Congrés de Diputats per protestar contra unes “pensions de misèria”, els partits de l’oposició, inclòs Ciutadans, han apujat el to en un debat que el govern popular qualifica de “qüestió nacional”. Les pensions acorralen Rajoy des dels carrers al Parlament, fins al punt que el president espanyol ha accedit a comparèixer a la cambra baixa per parlar només de pensions, deixant la porta oberta a una possible millora de la revalorització d’aquestes retribucions.

La reclamació dels pensionistes i de la majoria de partits és que les pensions tornin a vincular-se a la inflació -és a dir, l’evolució dels preus- perquè no es perdi poder adquisitiu, una opció que el govern rebutja. El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, de fet, ho troba “antiquat” i aposta per vincular-les més aviat al creixement econòmic, proposta que ahir el ministre portaveu, Íñigo Méndez de Vigo, no va voler valorar.

Però la de Montoro no ha sigut l’única veu de l’executiu que deixa entreoberta la porta per revisar l’índex actual. “S’ha d’analitzar fins on es pot arribar i veure quins són els recursos, perquè la idea és que els pensionistes cobrin el màxim que es pot permetre el sistema”, deia dijous la secretària d’estat per a l’Economia -i una de les candidates a substituir Guindos-, Irene Garrido. El vicesecretari de política social del PP, Javier Maroto, també va admetre que cal “actualitzar-les”.

Però alhora el govern estatal hi posa matisos: “Hem d’evitar crear falses esperances i electoralismes” amb propostes que després no es puguin complir als pressupostos, deia ahir el ministre portaveu, instant a aconseguir un gran pacte d’estat a través del Pacte de Toledo. Mentrestant Hisenda confirmava ahir que rebaixarà l’IRPF dels més grans de 80 anys a través d’un xec fiscal similar al que reben les famílies nombroses.

Un índex diferent a l’IPC

Buscar un altre índex o complementar l’IPC amb alguna altra referència podrien ser dues de les opcions per aconseguir aquest gran pacte que reclamava ahir Méndez de Vigo, i que ja havia exigit el dia abans el mateix president Mariano Rajoy. Com va avançar l’ARA, conscients que aquest ha sigut el gran escull perquè en més d’un any les reunions del Pacte de Toledo no hagin aportat cap proposta per reformar el sistema, alguns dels partits que l’integren han posat sobre la taula opcions com vincular-les a la productivitat o establir una referència que combini l’evolució dels preus i dels salaris.

Una de les claus per entendre la celeritat amb què Rajoy ha mogut fitxa en aquest conflicte és el perfil del votant del PP. En un moment en què enquestes i mitjans parlen de fuga de vots dels populars a Ciutadans, Rajoy no pot perdre el suport que fins ara tenia de la gent gran.

La tensió entre el partit que governa Espanya i el seu soci d’investidura continua escalant. I si fins ara Ciutadans rebutjava tornar a lligar les pensions amb l’IPC, ara es mostra disposat a fer-ho. A més, cal recordar que l’executiu central continua sense pressupostos i, malgrat que ja hagi avisat que està disposat a governar amb una pròrroga i a base de decret, Rajoy ha insistit que els presentarà el 23 de març sense que la formació d’Albert Rivera li hagi donat encara el seu suport explícit.

El conflicte de les pensions augmenta el voltatge que suporta un govern en minoria que ha vist com un altre conflicte, el de Catalunya, li ha restat suports. De moment, ni tan sols ha presentat els pressupostos generals de l’Estat al Congrés, una obligació constitucional. Per això Rajoy vol mostrar iniciativa i traslladar responsabilitats a la resta de partits a l’hora de decidir si s’augmenta encara més la despesa en pensions, que ja suposa un 40% dels pressupostos, o si es decideix no fer-ho, en contra dels milers de manifestants, sindicats, de la majoria dels partits i del perfil del seu votant majoritari.

LES PROPOSTES DELS PARTITS

PSOE

La setmana passada va registrar una iniciativa legislativa perquè les pensions del 2018 pugin un 1,6% en funció de l’IPC previst. No descarten aplicar altres índexs, com la productivitat, i han arribat a parlar d’un impost a la banca per finançar el sistema.

Ciutadans

Fins ara es posicionaven al costat del govern del PP assegurant que els recursos de la Seguretat Social no permeten apujar més les pensions. L’última setmana, però, han obert la porta a donar suport a la revalorització amb l’IPC, “si hi ha compromís de reformes contra la precarietat”, deia ahir el portaveu econòmic del grup, Toni Roldán, a El Mundo.

Podem

La proposta que van registrar també aposta per l’IPC com a índex de referència, però tampoc descarten establir-ne un de nou. Aposten per buscar altres vies d’ingressos a través d’impostos.

PDECat i PNB

També pressionen per retornar a l’IPC, tot i que, com el PSOE, no descarten trobar altres referències.