Catalunya diu adeu a les grans barreres de peatge

“Que s’acabi, que s’acabi!” El copilot d’aquest cotxe no oculta la seva eufòria al passar, per últim cop, pel peatge de la Roca del Vallès. N’hi ha un altre que, minuts més tard, expressarà la mateixa emoció fent-li la botifarra a aquesta icònica construcció de sostre taronja. La majoria senzillament opten pel clàxon. Així celebren “la fita”, que és com es referirà la ministra espanyola de Transports, Raquel Sánchez, a la fi dels peatges a l’AP-7 i a l’AP-2, i de pas saluden el conjunt de mitjans que l’esperen a peu de carretera. La màxima responsable d’aquest departament arriba tard a la seva cita amb la premsa per l’acumulació de trànsit que genera el peatge. “Afortunadament aquesta imatge en poques hores passarà a la història”, diu poc després d’arribar. 

A mitjanit s'havien d’aixecar les barreres, però al vespre ja s’havia fet, i s'acabava amb la imatge de les cues, la de l’acumulació de clàxons sonant a la mínima que un cotxe no passa ràpid la barrera, la del conductor que surt del cotxe perquè no arriba a la ranura de la targeta, i la dels treballadors que fan les seves últimes hores saltant de mur en mur fins a acostar-se a un vehicle amb problemes. Del que passarà a partir d’ara, poques respostes.

De moment, del manteniment d’aquestes vies se n’encarregarà el govern espanyol, igual que ho farà la Generalitat amb les altres dues que també queden lliures de peatge des d’aquest dimecres: la C-33 i la C-32 Nord, al Maresme. Però això és una solució amb data de caducitat. Segons ha dit la ministra, el govern d’Espanya s’ha compromès ja amb la Unió Europea a abordar el debat sobre quin és el millor sistema per garantir i pagar el manteniment de les carreteres. 

“En els pròxims mesos serem capaços de plantejar quina és la millor alternativa”, ha avançat la ministra, que ha deixat caure que el govern s’inclina per un model en què pagui qui utilitzi la carretera i, sobretot, qui més contamini per utilitzar-la. “Si volem una xarxa competitiva, segura i sostenible, hem d’assegurar que es pot finançar principalment per les persones que la utilitzen i seguint el criteri que qui contamina paga”, ha detallat. “No té sentit –ha afegit– que paguin tots els ciutadans, fins i tot la gent que no utilitza aquestes carreteres”.

El que és menys clar és la fórmula concreta per aconseguir-ho. “Pot ser vinyeta, pot ser pòrtics”, ha exemplificat la ministra. D’acord amb les vegades que hi ha insistit, el que queda clar és que el model serà homogeni: la idea és que afecti tot l’Estat per igual. De fet, Sánchez ha reconegut que fins ara la situació dels peatges a Catalunya suposava un “greuge comparatiu amb la resta de territori espanyol”. Amb tot, no s'ha estalviat un petit dard cap al govern de la Generalitat: “Ara Catalunya queda lliure dels peatges de la xarxa de carreteres de l’Estat, perquè hi ha tres peatges que es mantenen, que són els de la Generalitat de Catalunya”.

Puigneró parla d’espoli

Quan estona després el vicepresident del Govern i conseller de Territori, Jordi Puigneró, ha ocupat l’espai on la ministra havia verbalitzat la postura de l’executiu central, li ha tornat l’atac. “No venim a donar les gràcies a l’Estat”, ha engegat Puigneró. “L’Estat ens hauria de demanar perdó per l’espoli” que han suposat aquests peatges. Un “espoli”, ha assenyalat, del qual ja se’n coneix la dimensió. 

Segons havia dit abans que ell la ministra, els conductors catalans s’estalviaran a partir d’ara 752 milions d’euros a l’any per l’aixecament d’aquestes barreres a l’AP-2 i l’AP-7. “El que ella en diu estalvi jo en dic espoli”, ha afegit Puigneró. 

L’últim cop que aquest conseller va trobar-se amb la ministra Sánchez, a Madrid, tots dos van segellar un acord per ampliar l’aeroport del Prat. A més, segons va confessar la setmana passada, Puigneró també li va demanar formalment el traspàs de la concessió de les vies de pagament. Avui, però, hi ha insistit: “Tenint en compte aquest espoli, demanem el traspàs d’aquestes infraestructures a la Generalitat de Catalunya, unes infraestructures que ja hem pagat”. 

El sentir sembla generalitzat. Si més no, així ho indicaven els clàxons mentre ell parlava, els crits de celebració o de “xoriços” i la pancarta que deia adeu a Abertis des del primer pont que es troben els cotxes un cop superaven, per últim cop, el peatge de la Roca del Vallès.