Per què és un error treure el peatge de l’AP-7

BarcelonaUna de les notícies més celebrades per qualsevol usuari habitual de l’AP-7, l’aixecament dels peatges, és en realitat una mala notícia. No és una provocació: treure el pagament per l’ús d’aquesta autopista (entre Tarragona i Alacant des d’aquest 1 de gener, i la resta de trams a partir de l’1 de setembre del 2021) no té cap sentit.

D'entrada aviso que qui escriu això, com molts lectors, també he estat víctima i he maleït aquest peatge (si algun dia han fet de nord a sud tot el trajecte i han vist la factura final, els renecs són gairebé obligats). Sobretot quan veus el que explicava aquest diari fa un parell de setmanes: l’espectacular negoci que ha suposat l’AP-7 per a l'empresa concessionària durant les últimes dècades. Un negoci excessiu i que hem sufragat entre tots els usuaris. Perquè m'entenguin: hem pagat massa diners durant massa anys, i els espectaculars beneficis d’Acesa (primer independentment, i després dins Abertis) tot aquest temps han estat exageradament alts. Un bon exemple de mala gestió de qui va treure l’AP-7 a concurs i ha prorrogat la concessió diverses vegades: en aquest cas, l’administració estatal, tot i que la Generalitat tampoc pot presumir gaire.

Tot això és cert, però els peatges són necessaris. No a tot arreu, ni necessàriament gestionats per empreses privades, però és il·lògic que, amb les finances públiques sota molta pressió, destinem recursos a mantenir determinades carreteres. Potser ho trobaran demagògic, però és cert que, quan els governs hagin de fer pressupostos, el manteniment de les autopistes competirà amb la sanitat pública, les escoles i les pensions.

Té cap sentit? No, si estem parlant d’una autopista com l’AP-7 o com l’AP-2 (que va des del Vendrell fins a Saragossa, passant per Lleida, la concessió de la qual també s'acaba el 2021). Hi ha carreteres que s’han d'acabar amb diners públics perquè, per si soles, no són rendibles. Però autopistes de gran capacitat, utilitzades per camions i cotxes de tot Europa, ¿per què han de restar diners del pressupost públic? Millor que aquests camions i cotxes (siguin catalans, andalusos, francesos, polonesos o italians) paguin un peatge i ens estalviïn de pagar-ne el manteniment exclusivament a les persones que residim aquí.

Es miri com es miri, és molt més raonable que el manteniment de la carretera vagi a càrrec de qui en fa ús. ¿Per què algú que, per exemple, ni tan sols té cotxe o carnet de conduir ha de sufragar una carretera tan transitada i autosuficient? Per cert: les tarifes es podrien rebaixar. Tenint en compte que aquestes autopistes ja estan construïdes (que és el més car de tot) i que només s'han de mantenir, el peatge podria ser molt més assumible del que ho ha estat fins ara.

El peatge, a més, té una funció reguladora del trànsit. El ministeri de Foment ja ha dit que creu que l’afluència de cotxes augmentarà un 30% a l’AP-7 entre Tarragona i Alacant a causa de la retirada del peatge. Una magnífica recepta per col·lapsar-la.

Qui ha de gestionar les autopistes?

L’altre debat és qui ha de gestionar aquestes autopistes. L’experiència de l’AP-7 ens demostra que les concessions són un negoci molt complicat: el sector privat en sap molt més que l’administració i, per tant, també és capaç de fer molt més negoci del que convindria. Ha passat a les autopistes i en molts negocis gestionats sota concessió, com s’ha vist en el cas –també explicat a l’ARA– de les empreses concessionàries del Tram de Barcelona, que estan obtenint uns beneficis esplèndids amb la gestió del transport públic de la ciutat. Algun dia s'haurà de debatre quin és el límit de guanys (i potser de pèrdues) que poden tenir les empreses concessionàries.

Ara bé, estar a favor dels peatges en determinades autopistes no significa aprovar qualsevol cosa. Ràpidament se m’acuden algunes condicions a canvi del pagament en autopistes com l’AP-7: la primera, que els peatges es reparteixin també per les carreteres semblants de tot Espanya. La gran queixa dels catalans ha estat la discriminació respecte a molts territoris de l’Estat on no hi ha cap autopista de pagament. Una queixa més que raonable. Per tant, homogeneïtzació obligatòria o no hi ha res a parlar.

I una altra condició ineludible: aixequem les barreres, sisplau. Posar una barrera per pagar un peatge és el que haurien fet al segle XIX. Avui ja no cal. Hi ha sistemes tecnològics prou avançats perquè no calgui trobar-nos mai més caravana quan tornem del cap de setmana per culpa d’alguna llumenera que s’entesta a posar peatges amb barrera. Benvinguts al segle XXI!