Pau Relat: “Els bancs ara només ofereixen crèdits a empreses que no els necessiten”

BarcelonaPau Relat (Montcada i Reixac, 1968) és conseller delegat de l’empresa Mat Holding, una companyia familiar, propietat de la família Matosa, dedicada a la fabricació i venda de productes fitosanitaris i a la branca de sistemes i tractament d’aigua per a conreus. Relat defensa que gràcies a una gestió de recursos titllada de conservadora fa pocs anys, l’empresa ara té un creixement robust (de dos dígits) i uns comptes sanejats que li han permès fer adquisicions i entrar a nous mercats.

És president de la comissió internacional de la Cambra. Com veu el pols exportador empresarial?

La gent va dient que la internacionalització és una sortida de la crisi, però no ens enganyem! És una aposta que necessita temps i diners i quan estàs en crisi no tens ni una cosa ni l’altra. Per a Mat Holding i molts altres ara es recullen fruits de processos que van començar fa anys. Una cosa és vendre els excedents de fora d’una forma oportunista i una altra és una transformació real de l’empresa per obrir-la al món.

¿El sistema financer no ha començat a desbloquejar crèdit per finançar aquests processos?

Els bancs tenen diners però només els deixen a qui sap segur que els hi tornarà. Per tant, és un peix que es mossega la cua. Els bancs ofereixen els crèdits a les empreses que, generalment, no els necessitem. A mi em vénen a veure i em diuen: “Signa! T’hem concedit una línia de crèdit de tres milions d’euros, vine a signar quan vulguis”, però nosaltres ens hem autofinançat el creixement i pràcticament no estem endeutats.

Una política de creixement sense palanquejament no era la norma fa uns anys.

Se’ns va titllar de conservadors, de porucs. Si ens haguéssim palanquejat hauríem crescut un 30 % i no un 10%? Segurament, però potser ara no estaríem creixent com ho fem o fins i tot estaríem decreixent incapaços de tornar els préstecs demanats per alimentar un creixement artificial. Un dels actius que tenim és no haver caigut en la voràgine del creixement, en la febre de l’endeutament. Durant una època l’important no va ser el que guanyaves sinó el que facturaves, i això és absurd. Mat Holding, com moltes empreses, no especula, sinó que crea valor i té una responsabilitat social darrere, uns treballadors, un patrimoni familiar.

Costava anar a contracorrent?

Havies de tenir conviccions molt fermes per no caure en aquest corrent i, amb el nivell d’educació baix del país, la temptació de fer negocis amb diner fàcil és molt més gran. Malgrat tot, moltes empreses, que sovint tenen un perfil mediàtic baix, han fet les coses bé aquests anys, i això explica que avui el país segueixi on és malgrat tot el que ha passat.

Què vol dir “fer les coses bé” a part de controlar l’endeutament?

Aquells anys, miraves de contractar un jove i el primer que et preguntaven era quan treballaré, què cobraré i quan tindré vacances, i això no va així, sinó al revés. Però esclar, llavors hi havia gent cobrant 3.000 euros per col·locar totxos i, amb tots els meus respectes, això era insostenible. Molta part de la indústria no va entrar en aquest populisme de provocar inflació de sous i potser per això ara, en el cas de Mat Holding, no hem hagut de congelar-los ni d’abaixar-los.

Defensa que cal donar un nou impuls a la indústria. Com?

Les barreres d’entrada per convertir-se en un industrial des de zero són francament complicades perquè el nivell de risc i compromís patrimonial que ha de fer l’empresari és molt elevat. En canvi, al sector serveis, com que el risc és menor, acaba sent més fàcil entrar-hi. Cal recordar que la indústria no ha rebut ajudes, cap rescat a mida.

Com valora la reforma fiscal del govern espanyol?

És un full d’Excel ple de trampes. Des del punt de vista empresarial no hi ha ni un sol incentiu a la reinversió de beneficis o ajudes a la contractació o deduccions a l’R+D o a la internacionalització. No s’ajuda de cap manera l’empresa industrial. Aquesta reforma fiscal ha sigut una reubicació encoberta de la pressió fiscal.