Totes les trinxeres i totes les incògnites de la batalla per la Cambra
Les eleccions se celebraran probablement al setembre, i les llistes haurien d'estar tancades a finals de maig
BarcelonaLa cursa per a les eleccions a les cambres de comerç catalanes ja va donar el tret de sortida fa mesos. Això sí, entre bambolines i en sopars a porta tancada. Ara, però, les trifulgues comencen a aflorar i la pressió del calendari es nota en l'ambient. Què sabem fins ara d'aquesta cursa per la Cambra de Comerç?
Roca, Canadell, Fitó i companyia
El grup d'empresaris independentistes que van guanyar les eleccions el 2019 sota el nom Eines de País tornarà a les urnes aquest any; això sí, sota un altre nom i ja fora del paraigua de l'ANC. No totes les cares seran les mateixes, però entre els que repetiran hi haurà el diputat de Junts Joan Canadell, que va presidir la Cambra els dos primers anys de mandat; l'actual presidenta, Mònica Roca, i també Antoni Fitó, l'actual vicepresident primer de la institució. De fet, Roca i Fitó són els noms que sonen amb més força per ser els presidenciables en cas que la llista independentista torni a obtenir la victòria.
El famós candidat de consens
Des que el 2019 el grup Eines de País va arrabassar la governança de la Cambra de la capital catalana, l'empresariat barceloní busca com recuperar la institució. Ja a finals del 2022, quan es començava a parlar de les eleccions camerals –que inicialment havien de ser aquesta primavera–, la gran empresa i l'establishment van mirar de trenar una candidatura unitària entre totes les entitats tradicionals –el Cercle d'Economia, Pimec, Foment, Barcelona Global i els poders fàctics tradicionals com La Caixa, entre d'altres– per evitar una segona victòria de la llista independentista. Aquesta candidatura de consens, però, tenia un problema: no es trobava el candidat idoni que agradés a tothom. Van sonar noms com el d'Emili Rousaud (Pimec), el de l'exconseller d'Economia Jaume Giró, el d'Helena Guardans (Webhelp Spain) o el d'Eloi Planes (Fluidra), però cap d'ells va quallar.
Finalment, segons va avançar La Vanguardia la setmana passada, aquesta figura podria ser Josep Santacreu (fins fa poc, director general de DKV). Segons explica ell mateix, es tracta d'una llista "transversal" per aglutinar diverses sensibilitats. No és cap secret que Santacreu, que durant anys va formar part de Femcat, ha estat impulsat per aquesta institució, i queda per veure si la voluntat d'aglutinar diverses sensibilitats agradarà a l'establishment i acabarà sent l'anhelat candidat de consens. De moment, la llista no està tancada, i diverses fonts asseguren a l'ARA que a les trobades empresarials a l'Open de Godó d'aquesta setmana no es parlava d'altra cosa.
Enric Crous, que va ser candidat a les darreres eleccions amb el suport de Femcat, ha descartat presentar-se, segons ha pogut constatar l'ARA, i també queda per esbrinar si el banquer Carles Tusquets, que va liderar la llista de la gran empresa, s'apuntarà a la batalla cameral. Fins ara, el banquer ha deixat la porta oberta a presentar-se, a l'espera de "saber com són les regles del joc".
Des de la política, cadascú busca el seu lloc també a la Cambra. En una entrevista al Tot Economia, Mònica Roca ha lamentat que "ERC estigui promovent una candidatura" contra Eines de País. De fet, com ja va apuntar l'ARA fa uns mesos, des del partit republicà s'han mantingut converses per traslladar a la Cambra la seva batalla amb Junts.
El rol de les patronals
De fet, les regles del joc enguany encara no són clares, i no ho seran fins que es publiqui el decret electoral. Però sí que ja és segur que enguany es votaran 52 noms i no 40 com fins ara. Això respon a l'eliminació de 12 de les 14 cadires de plata del ple de la institució –les que ocupen la cadira a canvi d'un pagament anual de 75.000 euros– de manera que aquesta dotzena passen a ser elegides democràticament. Alhora, n'hi ha sis que es disputen les patronals Foment del Treball i Pimec. Tot i que el 2019 Pimec va donar suport a la llista d'Enric Crous i José María Torres, a banda de guanyar la meitat de les cadires patronals, enguany la patronal de la petita empresa diu que "no impulsa cap candidatura". El president Antoni Cañete va convocar una reunió amb els socis de la patronal per convidar-los a presentar-se per lliure com a representants als seus epígrafs d'activitat, i assegura que "no s'hi involucra directament". Per la seva banda, des de Foment diuen que "no s'hi volen ficar", però la figura de Santacreu podria fer capgirar les coses.
Calendari
Els comicis havien de ser aquest maig, quatre anys justos després de les eleccions del 2019. Les impugnacions d'aquelles eleccions per part d'un grup d'empresaris liderat pel derrotat Tusquets, sumades als endarreriments burocràtics i del departament d'Empresa, òrgan tutelar d'aquests comicis i encarregat de redactar el decret electoral per a les Cambres, no ho han fet possible. A hores d'ara encara no s'ha publicat el decret que dictarà les normes dels comicis –que genera una gran expectació, ja que un dels punts delicats és el vot electrònic, motiu d'impugnació de les darreres eleccions–, però des de la Cambra de Comerç confien que el decret es publicarà entre el 2 i el 9 de maig. Si és així, el termini per presentar les candidatures s'establiria entre el 24 de maig i el 7 de juny, i les eleccions es convocarien, probablement, al setembre.