El rèquiem per Colau dels empresaris: "Tot és positiu"

Barcelona“Jo em poso aquí… Per veure passar el cadàver”. La frase, dura, s’escoltava, alta i clara, ben a prop de la primera fila. En efecte, era per allà que passaria l'alcaldessa derrotada, convertida en centre d’atenció de les càmeres. Faltaven pocs minuts per a les 16.00 hores i un xiuxiueig col·lectiu recorria la Great Room que allotja la reunió del Cercle d’Economia. Era l’expectativa de la inauguració, sí, i també la imminent arribada d’Ada Colau, que durant dos mandats ha estat una bèstia negra per a certs sectors empresarials barcelonins.

L’ambient col·lectiu entre els directius assistents per la victòria de Trias era de clara satisfacció. Un financer anava una mica més enllà quan se li preguntava com s’havien rebut els resultats electorals al seu sector: “Xoc i eufòria”, deia. “Tot és positiu”. Jorge Gallardo, patriarca de la farmacèutica Almirall, en discrepava. “Algunes coses són bones i d’altres no tant”, s’escapolia. Una altra veu de l’Íbex-35 era clara: “Hi haurà un nou alcalde i això és positiu”. Un col·lega seu al selectiu espanyol s’hi sumava: “Ara Barcelona tindrà un projecte i això està molt bé”.

Joan Clos, en el seu dia alcalde i avui president de l’Associació de Propietaris d'Habitatges de Lloguer, no volia entrar a valorar si la seva tasca serà més senzilla sense Colau. “Parlar d’habitatge en campanya és com parlar d’energia nuclear en un pub”, deia. I és cert que ja no estem en campanya, però convindrem que la frase va sortir ben rodona.

Potser l’executiu més empàtic amb Colau –que va marxar fent treure la llengua als fotògrafs just després de la seva intervenció– era el president d’Hispasat, en un altre temps conegut com a alcalde de Barcelona. En efecte, Jordi Hereu explicava que l’alcaldessa ha de posar ara en valor “el llegat que deixa” i recordava que a la política “s’hi va per compromís i s’hi està de pas”. El cronista va demanar a Hereu com recordava el seu propi adeu a l’alcaldia i si creia que la d’avui era una jornada traumàtica per a l’encara alcaldessa. “No! I ara! Quan vaig plegar em vaig fer autònom!”, reia. Instants després, seia i procedia a saludar un directiu asiàtic.