Renovació a la vista a les patronals catalanes

BarcelonaAra que regna a Catalunya una sensació d'estabilitat sota el govern de Salvador Illa i que ha comptat amb l'aval de gran part de l'empresariat i establishment català, aquest 2025 s'acosten canvis a les cúpules empresarials, però sense grans trencaments a la vista. Lluny queden les pugnes per recuperar trons o reivindicar banderes dins les institucions empresarials, com la sorpresa d'Eines de País al capdavant de la Cambra de Comerç el 2019 o la seva derrota el 2023, per posar un exemple. Tot apunta que es torna a l'era dels relleus amistosos. "Hem tornat a l'obediència i a l'avorriment", deia un empresari durant un cafè informal. "Potser li va bé, a l'empresa, una mica de tranquil·litat. Ja veurem", reflexionava.

Una Cambra tranquil·la?

El desgast del procés català postsentència, amb una lluita interna entre els seus principals partits, Junts i ERC, va ser el punt de partida per tornar a aquesta normalitat, i l'empresariat tradicional va tancar files per recuperar llocs de poder. A finals del 2023 la Cambra de Comerç de Barcelona tornava a mans d'un grup empresarial moderat, "que no fa política", amb la llista unitària Va d'Empresa, encapçalada per Josep Santacreu. A Santacreu li queden encara quasi dos anys de mandat si res no trontolla, ja que les eleccions camerals no s'esperen fins a la primavera del 2027. Amb tot, encara podria repetir un segon mandat al capdavant de la institució.

De moment, però, la Cambra de Santacreu ha aconseguit deixar lligades dues preocupacions: la renovació de Pau Relat com a president de la Fira de Barcelona, que es va votar en l'últim ple de l'any malgrat les reticències d'alguns membres d'Eines de País, i l'aprovació del text de la llei de Cambres, que fa anys que està caducada i ara sembla que comença a veure la llum. Segons fonts de la Cambra, tot apunta que el 2025 serà l'any en què es farà realitat, si bé ara la llei entra en el procés de negociació amb els partits i tramitació. "Serà lent, però esperem començar el 2026 amb la llei en marxa", asseguren.

Eleccions a Pimec

El 2021 Antoni Cañete, delfí a Pimec del president anterior, Josep González, va aconseguir guanyar les eleccions a la presidència, per davant d'una candidatura independentista encapçalada per l'exvicepresident de la Cambra, Pere Barrios. Aquell mandat s'esgota ara i els socis de Pimec seran cridats a les urnes durant aquest primer trimestre. O no. Tot dependrà de si a Cañete li surt competència, és a dir, si apareix –per sorpresa– una candidatura alternativa que forci una votació.

Amb tot, Antoni Cañete va deixar anar durant l'esmorzar de Nadal amb periodistes que la seva intenció era presentar-se i, probablement, seguir al càrrec quatre anys més. "Jo em vaig comprometre a ocupar el càrrec durant dos mandats, i mantindré el compromís si els socis ho consideren oportú", va assegurar.

L'elecció és rellevant perquè acabarà afectant altres institucions. Sense anar més lluny, tant Pimec com Foment designen representants de les patronals respectives al ple de la Cambra, de manera que si en canvien els membres, al ple cameral hi hauria canvis de cares.

Canvi de presidència al Cercle

On hi haurà un canvi assegurat serà a la presidència del Cercle d'Economia. Actualment, l'ocupa l'exconseller delegat del Banc Sabadell, Jaume Guardiola, que es va haver de guanyar el càrrec a les urnes –una situació inèdita– el juny del 2022 contra Rosa Cañadas. Aquest any, però, el mandat de tres anys s'acaba i tot apunta que la favorita per agafar el relleu de Guardiola és l'economista Teresa Garcia-Milà.

De fet, Guardiola ja l'ha proposada com a successora davant del fòrum econòmic barceloní i, si no hi ha una altra sorpresa com la del 2022, els mecanismes tradicionals de relleu al Cercle tornaran: proposta del president sortint, vistiplau de la junta d'expresidents i nomenament sense votació. Si és així, García-Milà es convertirà en la primera dona presidenta del Cercle d'Economia a mitjans de l'any en curs, després de la Reunió Anual del Cercle.

Sindicats

Als sindicats, però, la renovació no és tan evident. El secretari general de la UGT, Pepe Álvarez, va acabar l'any renovant al capdavant del sindicat per un tercer mandat tot i els seus 68 anys. El seu homòleg a Comissions Obreres (CCOO), Unai Sordo, no ha volgut ser menys i ha assegurat aquesta setmana que es tornarà a presentar per liderar el seu sindicat també per tercera vegada –"i última", va dir– durant el Congrés Confederal de CCOO, que se celebrarà entre el 19 i el 21 de juny d'aquest any. Res apunta que li hagi de sortir competència.

A Catalunya sí que hi haurà canvis a CCOO. El líder de la territorial del sindicat, Javier Pacheco, ja va anunciar que no renovaria el càrrec, i tot apunta que el rellevarà Belén López, que encapçala l'única candidatura que ha presentat les signatures requerides dins del termini establert. L'elecció es farà el 9 d'abril d'aquest any.