Receptes per a la Catalunya del 2044: llengua, productivitat i innovació

BarcelonaCom serà Catalunya d'aquí 20 anys? Encara més, com volem que sigui? Aquesta és la pregunta inicial que ha plantejat aquest dimarts el XIII Fòrum de la fundació empresarial FemCat, que ha acollit durant tot el dia una sèrie de xerrades al voltant de la immigració, la cohesió social, l'economia productiva i la innovació al Petit Palau de la Música Catalana. En la jornada s'hi han deixat veure personalitats del món empresarial com Joan Font (Bonpreu), Jaume Guardiola (Cercle d'Economia), Miquel Martí (Moventia), Xavier Fitó (Semillas Fitó), Jordi Casas (Foment del Treball), Josep Santacreu (Cambra de Comerç de Barcelona) i Gabriel Jené (Barcelona Oberta); i també del món polític, com l'expresident Pere Aragonès, l'expresident José Montilla, l'exconseller d'Empresa Roger Torrent, el diputat de Junts Joan Canadell i Anna Navarro, entre un llarg etcètera.

Sota el lema "Catalan legacies: projectem la Catalunya del 2044" i davant d'una sala plena de gom a gom, el president de FemCat, Oriol Guixà, ha alertat que Catalunya pateix una "baixada de productivitat i d'industrialització" que coincideix amb la "poca adaptació del finançament a la seva realitat empresarial", mentre que un sistema energètic "car i deficient", la baixa implantació de la FP dual i "la inexistència de seus d’institucions internacionals clau" marquen el present del país i en condicionen el futur.

En un moment en què el debat gira entorn dels reptes de la Catalunya dels 8 milions d'habitants –un creixement poblacional marcat principalment per la integració massiva d'immigrants– i la victòria de Donald Trump als Estats Units, durant la jornada també s'ha posat sobre la taula la importància que Europa "s'emancipi" dels EUA. De fet, durant la clausura, ha estat el president de la Generalitat, Salvador Illa, qui ha remarcat la necessitat que Europa "tingui veu pròpia, clara i diàfana al món", i ha lamentat haver d'estar pendent d'unes eleccions en què no participa.

Competitivitat empresarial

Catalunya té la tendència a emmirallar-se en l'exterior. Buscar què fan altres països i mirar d'absorbir-ne els aprenentatges és una de les fortaleses de l'adaptabilitat catalana, però també una amenaça per a la preservació de la cultura. En una de les taules rodones de la jornada, el conseller delegat de Ficosa a Nord-amèrica, Joan Cañellas, ha apuntat que els EUA mateix són una societat "oberta al canvi, on encara existeix l'ascensor social i la meritocràcia" i on la tecnologia està "integrada a la societat". Ha recordat que als Estats Units hi ha un atur del 4% i l'absentisme és del 5%, i en termes de productivitat, hi ha un gran enfocament a "l'automatització a través de la tecnologia", tot plegat lligat a una "administració àgil que és un factor d'ajuda, i com a empresa et sents acompanyat", ha assegurat, mentre entre el públic se sentien xiuxiuejos que lamentaven que "aquí, això no és així". "[Ficosa] Vam muntar una fàbrica industrial des de 0 en un any als EUA, això seria impensable a Catalunya", ha afirmat. "El que podria aprendre Catalunya dels EUA és que la clau és enfocar-se en les persones: donar motivació per treballar, a través de salari i flexibilitat", ha afegit.

D'altra banda, però, la professora d’investigació Icrea i física afiliada a la Universitat d’Innsbruck, Gemma de les Coves, ha posat en relleu que cal entendre la innovació "com un motor per crear solucions, que portaran a nous problemes, i buscar noves solucions; així sense assolir mai una clausura". "Estem al principi de l'infinit", ha afirmat, i ha assegurat que aquest és "un missatge d'esperança".

"Jo em pensava que la universalitat de la ciència era l'única que valia, i que m'havia d'alliberar de la casualitat (on has nascut, quin idioma parles...), però m'he adonat que no, que la ciència parteix de l'enlloc i que som un conjunt de coses locals", ha descrit. "Podem aprendre coses de fora, però voler ser com un altre és una equivocació; és un petit gran miracle que com a cultura hàgim sobreviscut fins avui i és una cosa que no podem deixar en mans dels governs: depèn de nosaltres", ha apuntat De les Coves.

Immigració i cohesió social

Els canvis demogràfics que vivim com a societat avancen a marxes forçades, cosa que també tensa l'economia i un replantejament de model es fa evident. En aquest sentit, la cohesió social i la necessitat "d'involucrar i fer participar tots els membres de la societat en el món laboral" són un dels reptes principals, que segons els experts passa, en gran part, per la cultura i la llengua. El director del Centre d'Estudis Demogràfics, Albert Esteve, ha exposat amb dades que "només una tercera part de la població empadronada a Catalunya té els dos progenitors nascuts a Catalunya; la resta són o immigrants, o amb pares nascuts fora, o de la resta d'Espanya". Tot i això, pel que fa al grau de coneixement de la llengua catalana, "la conclusió és que no importa gaire l'origen dels pares pel que fa al coneixement de la llengua", ha assegurat.

"Som un dels estats del món que estan rebent més immigració cada dia, i la llengua pot ser una eina per cohesionar aquestes persones. En un país amb molta immigració, treballar amb els fills d'aquesta immigració és clau", ha assegurat Esteve. "Tenim una oportunitat d'or que tota aquesta fornada que ve s'impliqui i senti que forma part d'una mateixa comunitat, i és amb la llengua".

La recepta per tal que la Catalunya del 2044 compleixi totes les expectatives de productivitat, cohesió social i innovació és ambiciosa, però el reclam és clar: posar èmfasi en la cultura i la llengua, invertir en innovació i en transferència de coneixement, i "posar-se les piles en productivitat".