"És una presa de pèl": Foment eleva el dèficit d'infraestructures a Catalunya als 42.500 M€
La patronal descriu la xifra d'"escandalosa" i reclama un pacte català entre les principals forces polítiques per fer-hi front
Barcelona"El dèficit en infraestructures de l'any 2009 al 2023 a Catalunya ascendeix a l'escandalosa xifra de 42.500 milions d'euros; aquesta és una situació intolerable, una presa de pèl i apel·lo a les administracions públiques perquè solucionin aquesta situació". Així ha descrit la situació de manca d'inversió pública a Catalunya el president de la patronal Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, en una trobada amb els mitjans aquest dimarts, juntament amb la presidenta de la comissió d'infraestructures, Anna Cornadó; el director d'estudis i economia, Salvador Guillermo, i el president de la Cambra Oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC), Lluís Moreno.
Una denúncia que la patronal reitera cada any, però que "malauradament és un dèficit que en comptes de disminuir cada vegada, any rere any va a més", ha recordat Sánchez Llibre. D'aquesta manera, assegura: "Donada la situació actual, ara es faria més necessari que mai apel·lar la resta d'opcions i administracions polítiques de Catalunya per fer un pacte català i fer front a aquest dèficit que fa anys que arrosseguem". "Em fa certa vergonya denunciar públicament any rere any aquesta nefasta actuació en la gestió de les diferents administracions públiques" en la inversió en infraestructures durant els últims 14 anys, ha afegit Sánchez Llibre. Al preguntar-li pel pes de cada administració, Guillermo ha detallat que el dèficit "ve principalment de l'administració central i, en alguns casos, de la Generalitat".
A banda, pel que fa a la proposta de finançament singular, Foment ha recordat el manifest que va signar juntament amb unes 19 entitats econòmiques i socials més, en què reclamava una reforma en el finançament a Catalunya, i ha afirmat que "qualsevol nou sistema de finançament que pressuposi més recursos per als ciutadans catalans serà benvingut".
Un 2,2% del PIB
Segons l'informe elaborat per la patronal, el conjunt de les administracions públiques hauria de fer una inversió anual equivalent al 2,2% del producte interior brut (PIB) català. La presidenta de la comissió d'infraestructures de Foment, Anna Cornadó, ha explicat que el 2023 la inversió pública a Espanya –incloent-hi defensa– va ser del 3% del PIB i que la mitjana a la Unió Europea (UE) va ser del 3,5% del PIB.
"A Espanya, la inversió pública és molt més irregular que a la resta de la zona euro", ha dit, i ha assenyalat que per solucionar el problema, no hi ha cap altra via que augmentar la inversió en infraestructures. La patronal considera que aquesta situació es podria resoldre si totes les administracions poguessin plantejar una inversió del 2,2% en infraestructures.
Cinc millores clau
Sánchez Llibre ha sigut clar: "Ara ja no només pretenem enviar aquest estudi a les diferents formacions polítiques i administracions públiques, perquè ho hem fet cada any i no ens han fet cas; ara ja ens atrevim a dir que apel·lem a les formacions polítiques més rellevants perquè siguin capaces de fer un gran pacte d'infraestructures".
En aquest sentit, des de la patronal detallen que hi ha cinc grans projectes d'infraestructures que s'haurien de prioritzar a Catalunya. El primer és la millora de la mobilitat per ferrocarril, amb l'execució del Pla de Rodalies, l'ampliació del metro de Barcelona i l'execució del tramvia del Camp de Tarragona, entre d'altres. "S'han complert 2.400 milions, però falten 4.000 milions més encara per complir amb el pla", ha reivindicat el president de la Cambra Oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC), Lluís Moreno.
Foment també apunta com a necessitat millorar la seguretat viària i la connectivitat intercontinental, amb l'ampliació de l'aeroport del Prat i la connexió dels tres aeròdroms catalans a la xarxa d'alta velocitat ferroviària. Alhora, l'informe incideix en la millora del transport de mercaderies per ferrocarril, amb el Corredor Mediterrani o la planificació d'una línia transversal, i subratlla la necessitat de mantenir les inversions d'autoabastament hídric, amb la connexió entre les dues conques que hi ha a Catalunya, entre altres.
