BarcelonaLes eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona van donar la victòria a la candidatura Va d'Empresa, liderada per Josep Santacreu, amb 26 de les 52 cadires que estaven sota sufragi, i la seva convicció és que tant els independents com els representants patronals li faran costat. Tot i això, al nou plenari de la Cambra de Barcelona hi ha un altre guanyador. Es tracta de Pimec, la patronal de les micro, petites i mitjanes empreses de Catalunya, liderada per Antoni Cañete.
Inscriu-te a la newsletter Primer set per al SabadellInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
Els socis de Pimec tindran majoria absoluta al plenari cameral. De les 26 cadires de la candidatura guanyadora, 21 són socis de Pimec. De les 21 que ha aconseguit la llista independentista Eines de País, sis són també de socis de Pimec, i Promoción Hotelera Layetana, que es presentava com a independent, també. A aquestes 28 cadires, cal sumar-hi les tres de representació patronal que té l'organització empresarial que presideix Cañete. Així doncs, d'un ple de 60 cadires –ara mateix, només 58 ocupades, perque les dues cadires de més aportació econòmica, les cadires de plata, han quedat desertes–, Pimec en té 31 d'ocupades per socis seus: una majoria absoluta.
Entre aquestes cadires hi ha noms coneguts i impulsors de la llista de Santacreu com Oriol Guixà, de La Farga Yourcoppersolutions; Xavier Pujol, de Fico Cables; Jaume Carol, de Cepex, empresa de la Fluidra d'Eloi Planes; Emili Rousaud, director general de Factor Energia; i el mateix cap de llista, Josep Santacreu, amb la Fundació Finestrelles. També hi ha noms d'Eines prou coneguts com Toni Fitó, Xavier Sunyer i l'empresa de Joel Joan Arriska SL, que són socis de Pimec i han guanyat la seva cadira.
El mateix president de la patronal va celebrar a les xarxes els resultats: "Celebrem que l'activisme empresarial pugui ajudar a fer que les mipimes (micro, petita i mitjana empresa) siguin al pont de comandament, sempre amb la voluntat que els seus interessos i opinions estiguin degudament representats als espais on es prenen decisions que afecten el teixit empresarial", assegurava en un tuit. Preguntats per l'ARA, des de la patronal expliquen que estan "satisfets" perquè ha passat el que volien que passés, tot i que insisteixen que ells no han "promogut cap candidatura". "Nosaltres creiem que les pimes han d'estar ben representades i això és el que ha passat; per això vam animar els nostres socis a presentar-s'hi", expliquen des de Pimec.
"Els espais, o els ocupes o te'ls ocupen"
Aquesta és la ja coneguda premissa de Cañete: "Els espais, o els ocupes o te'ls ocupen". Va ser amb aquesta idea que, al febrer, enmig de rumors que l'establishment mirava de fer una candidatura contrària a Eines, Cañete va reunir més d'una quarantena de socis de Pimec insistint en la necessitat "d'activar tots els epígrafs possibles" de cara a les eleccions a la Cambra. No és nou que la llista Eines de País i l'actual govern de la Cambra de Barcelona, primer presidida per Joan Canadell i ara per Mònica Roca, no és sant de la devoció de Pimec ni del seu president.
Antoni Cañete ja es va haver d'enfrontar a Eines de País al seu propi regne, just fa dos anys i mig, a les eleccions de la patronal que el van fer president. Tot i ser el candidat preferit pel president sortint, Josep González, i haver estat durant anys el secretari general de la patronal, a Cañete li va sortir un rival que va obligar la patronal a posar les urnes: Pere Barrios, en aquell moment vicepresident segon de la Cambra de Barcelona per Eines de País, es va presentar per presidir la patronal. Cañete es va imposar a Pere Barrios amb un 83% dels vots: 3.097 davant dels 599 del contrincant, però la campanya, plena de retrets constants entre els dos candidats, va incrementar la mala maror entre la cúpula actual de la patronal i Eines, que s'ha evidenciat en batalles com el pols per tirar endavant la llei de cambres; una norma encallada als tràmits parlamentaris i que, molt probablement, tirarà endavant tan bon punt es formi el nou ple.
Eufòria a la patronal
L'eufòria de Pimec està justificada. En total, de tots els candidats que es presentaven als epígrafs de sufragi a la Cambra –més de 130–, 52 eren socis de Pimec. Durant els últims mesos, Eines de País havia acusat sovint la patronal de voler "controlar la Cambra" i de "donar suport a la candidatura contrària". El vicepresident primer, Toni Fitó, va carregar pocs dies abans de les eleccions contra la "no neutralitat" de Pimec, que "al contrari de Foment del Treball o Femcat ha evidenciat favoritisme" per l'altre candidat: "El paper de les patronals hauria de ser neutral, perquè ja tenen sis cadires; no pot ser que des d'una patronal determinada es pugui prendre part". A més, deia, "no pot ser que les patronals puguin decidir qui serà el president".
Però això serà exactament així i Pimec, a través dels seus associats, podrà decidir qui presideix la Cambra de Comerç en un ple d'investidura previst, en principi, per a la primera quinzena d'octubre. Si no hi ha sorpreses d'última hora, Josep Santacreu serà el pròxim president a la Cambra i Cañete podrà refer, per fi, les relacions amb l'ens cameral.
La llei de cambres, la pugna eterna
La llei de cambres és l'exemple que evidencia la pugna entre Pimec i l'actual cúpula de la Cambra barcelonina. Aquesta llei, que ha de regular el marc legal segons el qual actuen les cambres de comerç, fa anys que es negocia, però no arriba mai a bon port. El principal motiu és l'oposició de la patronal de les pimes al text proposat perquè considera que, si s'aprova tal com es planteja, "la Cambra està anant més enllà dels seus àmbits". Segons Pimec, la Cambra està "usurpant un lloc que no li correspon" i assegura que "no pot ser agent social com demana".
Des de la Cambra asseguren que no pretenen ser agent social: "A la mateixa proposta de llei ja diu que no ho seríem". La situació, ara per ara, continua encallada, tot i que tot apunta que, si finalment Josep Santacreu acaba presidint l'organisme amb majoria absoluta i amb la nova potència de Pimec dins el ple, s'acabarà arribant a un acord.