Una lluita de mesos: així es va gestar el manifest unitari pel nou finançament

BarcelonaEl manifest de l'empresariat català per un nou finançament a Catalunya presentat aquesta setmana ha agrupat una vintena de patronals i institucions empresarials que no sempre aconsegueixen posar-se d'acord. És un clam històric que agrupa entitats molt diferents i amb posicions ideològiques bastant allunyades, especialment sobre la relació entre Catalunya i Espanya. Com ha estat possible?

Fonts coneixedores de la negociació expliquen que no va ser fàcil. Segons relaten a l'ARA, la idea va sorgir de la taula de debat de l'anomenat G8, unió empresarial de la qual formen part la Cambra de Comerç de Barcelona, Pimec, RACC, el Cercle d'Economia, Barcelona Global, FemCat, el Col·legi d'Economistes i Fira de Barcelona, i és una continuació del manifest del 2023 impulsat arran d'un informe de l'associació Economistes pel Benestar.

Aquell primer manifest, del febrer de l'any passat, era molt similar en contingut, ja que també criticava l'infrafinançament històric de Catalunya. Aleshores només es van adherir al document una mitja dotzena d'entitats: les cambres de Barcelona, Sabadell i Girona; la patronal vallesana Cecot; la comissió econòmicofiscal de la patronal Pimec; l'associació d'empreses industrials exportadores Amec; l'organització d'empresaris FemCat, i l'esmentada Economistes pel Benestar, un grup sorgit del Col·legi d'Economistes.

No hi van voler entrar ni Foment del Treball –la patronal en què hi ha les grans empreses–, ni el Cercle d'Economia, i tampoc altres entitats que els últims anys s'han mostrat crítiques amb el Procés. El motiu, segons coincideixen diverses fonts consultades per l'ARA, és que l'anterior junta de la Cambra de Comerç, liderada per la candidatura independentista Eines de País, aixecava reticències en entorns conservadors.

Tot i que des del govern anterior de la Cambra de Barcelona insisteixen en recordar que el document del 2023 el va impulsar Economistes pel Benestar i que la Cambra simplement s'hi va sumar "justament per evitar reticències en clau política", no va ser possible l'acord. Mònica Roca, l'expresidenta de la Cambra, ho recorda així: "És curiós, perquè des que Eines vam entrar a la Cambra vam estar parlant molt sobre l'infrafinançament, i és ara que no governem nosaltres que s'aconsegueix el manifest conjunt", diu. "Quan vam fer el manifest del 2023 ja vam parlar amb altres entitats, i vam parlar molt amb el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, però no va voler sumar-se al comunicat; va arribar a dir-nos que ho podíem presentar a l'auditori de Foment, però que ells no s'hi sumarien –recorda Roca–. Som conscients que el fet de ser obertament independentistes tirava enrere a l'hora de fer la foto conjunta", explica.

Igual que el text recent, el document del 2023 era força neutral en el llenguatge i no mencionava en cap moment la independència de Catalunya.

Poc ressò mediàtic

El manifest del 2023 no va tenir el ressò que esperava Economistes pel Benestar, com tampoc en va tenir amb l'adhesió d'una vintena de col·legis professionals el mes passat. Economistes pel Benestar va començar aleshores una "feina de formigueta" per ampliar el nombre d'entitats signants, expliquen diverses fonts.

Amb les eleccions camerals del setembre passat, Eines de País va perdre la majoria al plenari de la Cambra de Barcelona en favor de la candidatura encapçalada per Josep Santacreu, actual president de l'ens, directiu de llarg recorregut vinculat a entitats benèfiques i d'un catalanisme fora de dubte. "Tothom el coneix i se li posa al telèfon", apunten fonts coneixedores de les negociacions.

El canvi de lideratge a la Cambra va ser clau per desbloquejar les negociacions per publicar un manifest realment unitari de tot el món empresarial català. "No hi ha cap mena de dubte", afirma una font coneixedora de les negociacions. Els membres de la candidatura d'Eines –inicialment encapçalada per Joan Canadell, que va deixar la presidència per ser diputat de Junts– eren vistos per algunes entitats empresarials com "uns desconeguts" i el seu independentisme no va ajudar.

Des de Foment reconeixen la fluïdesa més gran amb Santacreu que amb Canadell o Roca. "És molt més fàcil amb la Cambra actual, perquè és més transversal que quan manava Eines", assenyalen fonts de la patronal, que recorden que no formen part del G8 i que van ser justament la Cambra i el RACC qui els van informar del nou manifest. "Estem d'acord amb conceptes com l'ordinalitat. Aquest document era prou ampli per acollir totes les sensibilitats", apunten.

La condició del Cercle

Amb aquest fet desencallat, el manifest va poder tirar endavant i va acabar publicat amb els logos del Consell de Cambres de Catalunya –amb la Cambra de Barcelona al capdavant–; les patronals Foment del Treball i Pimec; les organitzacions d'empresaris FemCat, el Cercle d'Economia i Barcelona Global; el Col·legi d'Economistes, i el RACC. Cecot, que s'havia adherit al primer manifest, aquesta vegada en va quedar fora "vetada per Pimec", asseguren des de la mateixa institució. Segons Pimec, "Cecot ja forma part de Foment i no té sentit que signi" en nom propi.

El gruix del redactat ha recaigut en la Cambra de Barcelona –el seu gabinet d'estudis, encapçalat per Joan Ramon Rovira, té un sòlid prestigi–, amb suport d'una altra entitat poc sospitosa d'independentista que s'havia mantingut al marge del manifest de l'any passat, el Cercle d'Economia. "Estar en notes col·lectives no agrada al Cercle, però aquesta vegada ha estat una excepció per al moment", apunten fonts d'aquesta organització empresarial. "El tema està al centre del debat i nosaltres vam dir que sí, si s'ampliava el text i es contemplaven totes les possibilitats", és a dir, les tres possibles vies per millorar el finançament: pacte fiscal, model foral o sistema federal. "Hi ha molta participació del Cercle en el redactat final de la nota. L'any passat també se'ns va oferir, però el moment no era tan crític ni rellevant", afirmen des del Cercle sobre la seva absència al manifest del 2023.