L'antiga cúpula d'Unió s'acomoda a Foment del Treball
Més d'una desena de càrrecs de la patronal, entre directius i assessors, provenen del planter democristià
BarcelonaJosep Sánchez Llibre va aterrar a la presidència de la patronal Foment del Treball a finals del 2018 prometent allunyar la institució de la política. Nascut a Vilassar de Mar i membre del consell d'administració de Conservas Dani, que dirigeix el seu germà, l'empresari es va donar a conèixer públicament introduint-se al món polític: el 1987 va entrar al comitè de govern d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) i ja no en va sortir fins a la desaparició del partit. Sánchez Llibre va ser la mà dreta de l'històric dirigent d'UDC Josep Antoni Duran Lleida i diputat al Parlament i posteriorment al Congrés de Diputats entre el 1993 i el 2015.
Sánchez Llibre va guanyar les eleccions per presidir la patronal de les grans empreses catalanes amb la promesa de recuperar les seus empresarials a Catalunya i assegurant que no entraria "en plantejaments polítics". De fet, el mateix codi ètic de la patronal puntualitza que "en la defensa dels interessos que li són encomanats constitucionalment i estatutària, Foment actuarà amb plena independència de qualsevol poder públic, partit polític o agent econòmic o social".
Amb tot, quan va entrar a la patronal l'expolític no va deixar enrere el seu cercle de confiança del partit que havia sigut casa seva durant trenta anys, i un repàs als noms que consten a la patronal demostra que entre càrrecs executius i assessors, mésd'una desena han format part de la UDC de Duran i Lleida o dels seus hereus, Units per Avançar (UpA).
Càrrecs executius i assessors
Només a l'estructura executiva de la patronal, integrada per quinze persones, n'hi ha un mínim de cinc que havien format part d'Unió; sis si comptem el president Sánchez Llibre. Es tracta, primer, de la mà dreta del líder de la patronal, Jordi Casas, que té el càrrec de cap de gabinet de presidència –un càrrec que no existia abans que arribés Sánchez Llibre i que, com passa en el cas del president, no és remunerat–. Advocat de professió, durant 27 anys Jordi Casas va ser diputat tant al Congrés com al Parlament català per UDC, senador i delegat de la Generalitat a Madrid fins que va dimitir el 2013. Sánchez Llibre el va fitxar per a la patronal pocs dies després de ser elegit president per primera vegada. Al mateix moment va fitxar un altre alt càrrec d'Unió, Benet Maimí, que ocupa la direcció de l'àrea de negoci, que inclou les relacions institucionals amb els partits i les administracions. Aquest càrrec sí que és remunerat.
A l'equip directiu, i també amb sou, hi trobem més noms. Salvador Sedó, actual director de sostenibilitat de la patronal, però més conegut per la seva carrera política al capdavant dels joves d'Unió i, més tard, com a diputat al Parlament Europeu i senador pel Parlament de Catalunya; també va ser un dels signants del manifest fundacional d'Units per Avançar del 2017. Fa uns mesos va entrar com a responsable de l'àrea de socis de la patronal Xavier Nolis, militant de la desapareguda UDC, i que des de fa quatre anys forma part d’Units per Avançar. Finalment, Kilian García, responsable de l'àrea d'internacional a Foment, va ser entre els anys 2014 i 2019 l’assessor al Parlament Europeu de l’eurodiputat Francesc Gambús, el darrer alt càrrec que va tenir Unió.
Fora de l'estructura executiva hi ha diverses cares d'Unió que Sánchez Llibre ha fitxat com a assessors de presidència. No són càrrecs remunerats, però constaten l'ascendència d'UDC a la patronal. D'entre els onze que hi consten actualment, tres tenen història a UDC: l'exdiputat Manel Silva, el conseller de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència i exdiputat Josep Maria Guinart i Antoni Isac, exconseller de Justícia, registrador de la propietat i mercantil i exmilitant d'UDC.
Sota la tutela de la patronal trobem la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials, una iniciativa que va néixer el 1907 dins de Foment. El novembre del 2020 es va refundar amb l'objectiu "d'impulsar la idea de Barcelona com a metròpoli global" i actualment la dirigeix Fèlix Riera, exdirector de Catalunya Ràdio i que va ser membre del comitè de govern de política cultural d’UDC; actualment és membre d'Units per Avançar. La presidència del consell de patrocinadors de la societat l'ocupa Àngel Simón, president executiu d'Agbar.
Un pont amb Madrid
Sánchez Llibre ja tenia vincles a Madrid de la seva època política, però amb Foment els ha pogut estrènyer. La patronal ocupa una vicepresidència a la patronal madrilenya de les grans empreses, la CEOE, actualment presidida per Antonio Garamendi. Tot i que en aquests moments la relació entre els dos líders penja d'un fil, Sánchez Llibre ha procurat col·locar-hi catalans de la seva confiança.
Abans i tot de ser president de Foment, Sánchez Llibre va ser el responsable de relacions institucionals de la CEOE des de finals del 2016, moment en què va fitxar els exdiputats d'UnióMontserrat Surroca i Antoni Picó, que van entrar a la patronal espanyola per potenciar la tasca de lobi empresarial amb els poders polítics. Tots dos van acompanyar-lo fins al final de la seva carrera política al capdavant d’Unió. Surroca actualment col·labora amb l'àrea de relacions institucionals de Foment del Treball.
L'escola de líders de Duran
De fet, la CEOE també va rescatar, en el seu moment, l'exlíder d'Unió, Antoni Duran i Lleida, a qui va fitxar el 2017 per coordinar els fòrums internacionals. En aquest marc, Duran i Lleida va muntar, el 2020, l'Acadèmia Europea Leadership a Barcelona, un centre per "formar líders" perquè puguin "combatre els postulats populistes". Es tracta d'una escola de negocis a un preu simbòlic de 250 euros "per donar una oportunitat als joves d'entre 21 i 30 anys que no poden accedir a les escoles més prestigioses" per temes econòmics. Segons Foment del Treball, l'acadèmia és independent de la patronal i la relació es limita a "un conveni de col·laboració" mitjançant el qual Foment s'encarrega de cedir-li les instal·lacions.
Si una cosa sap fer Josep Sánchez Llibre és guanyar-se la gent. Més enllà de rodejar-se dels seus antics companys de viatge a Unió Democràtica de Catalunya, només d'entrar a la patronal va tenir clar que havia d'eixamplar el cercle d'influència i tenir tentacles a tot arreu. L'estratègia va començar creant un consell assessor de presidència, on la majoria de membres són expolítics de diversos partits, càrrecs no remunerats: l'exministre de Treball socialista Valeriano Gómez; l'exdiputat socialista Àlex Sáez Jubero; l'exdiputat d'UDC Manuel Silva; i l'exdiputat del PP Vicente Martínez-Pujalte. Les darreres incorporacions han estat, en aquest mateix càrrec, l'exdirigent de Junts Elsa Artadi, l'exdiputat d'ERC Carles Mundó i dos exdiputats d'Unió més: Toni Isac i Josep Maria Guinart. Un arc parlamentari sencer per al líder de Foment.