Institut Cerdà: entre la crisi permanent i Hollywood
La institució celebra els seus 40 anys al Palau de Pedralbes reivindicant el consens i la col·laboració públicoprivada
BarcelonaEra el 1984, Espanya tenia els ulls posats en l'entrada a la Unió Europea i Barcelona s'acostava a la cita dels Jocs Olímpics del 92. D'això fa 40 anys, i la situació social i econòmica no tenia res a veure amb l'actual: no hi havia internet, no hi havia telèfons mòbils i ningú podia pensar que un dia les reunions es farien a través de les pantalles. Va ser aleshores quan va néixer l'Institut Cerdà. Fa ja 40 anys que un grup de vuit enginyers de camins liderats per Pere Duran Farell van decidir crear una institució per fer honor a la figura de l'enginyer i urbanista Ildefons Cerdà amb l'objectiu de donar solucions als reptes socials del moment impulsant la innovació, la transformació i la sostenibilitat.
La institució, que ha celebrat aquest dimecres el seu 40è aniversari al Palau de Pedralbes acompanyada de més d'un centenar de personalitats, compta amb un reguitzell de projectes acomplerts que els seus dirigents han volgut recordar: l'Observatori de riscos per a les empreses, el Servei de suport a la gestió de crisi de les empreses, l'Observatori d'innovació en gran consum, l'observatori 17.17 de col·laboració publicoprivada i diverses iniciatives relacionades amb el desenvolupament del territori, com Compromís Rural.
El seu president, Salvador Alemany, ha apuntat la clau de l'èxit de la institució: "un equip i un patronat que té credibilitat i presumpció de bondat". Alemany ha celebrat "la capacitat d'adaptació d'una institució que des de la seva peculiaritat i els seus valors ha pogut resistir perquè ha sigut capaç d'adaptar-se als canvis socials i polítics". Alhora, ha recordat tres característiques "primordials" de l'institut: és una entitat sense ànim de lucre, "no depèn de cap administració pública ni cap institució, i això garanteix la seva independència, i viu només de la tasca que desenvolupen els seus professionals". A més, assegura, "s'ha dotat sempre d'un gran equip de professionals de diferents disciplines".
Crisi i resistència
Però no tot han sigut alegries a l'Institut Cerdà. El director general de la institució, Carles Cabrera, ha volgut recordar que durant la Barcelona postolímpica la societat va entrar en crisi, i també l'Institut. "Aquella crisi va estar a punt d'emportar-se l'institut, va ser una època marcada per la irrupció d'internet i ens va costar massa adaptar-nos a aquest escenari –recorda–. El més important que vam aprendre va ser que l'honestedat entre l'equip i el patronat de l'institut seria la base dels èxits presents i futurs –apunta–. L'Institut va començar sent Hollywood i ha acabat sent una gestió de crisi permanent", bromeja Cabrera.
Aquells aprenentatges van permetre a la fundació sortir-se'n bé, de la crisi econòmica del 2008: "Ens va obligar a centrar-nos en el sector privat i no tant en el sector públic, i així el 2010 va sorgir el servei de gestió de crisis per a les empreses, impulsat per l'aleshores patró i ara president Salvador Alemany". També el conseller d'Empresa en funcions, Roger Torrent, ha volgut fer valdre la feina de la fundació: "Heu de ser agents actius en l'ajuda de presa de decisions, heu de tenir un paper rellevant".
En 40 anys han canviat moltes coses, i l'Institut encara ara les pròximes quatre dècades. Davant els reptes de futur, Alemany considera que "la institució ha de saber adaptar-se als problemes de la societat", però assegura que fins ara "ha col·laborat a fomentar la conveniència de la col·laboració publicoprivada i s'ha convertit en un instrument fonamental per a la cooperació".
Parafrasejant el seu anterior president, Gabriel Ferraté, que va morir el febrer d'aquest any, el director general de l'Institut, Carles Cabrera, ho diu així: "Us demano 40 anys més d'inconformisme; com deia en Gabriel, «la física m'ha decebut profundament, no té en compte que el temps passa cada vegada més ràpid»".
