Per què és tan important la Cambra de Comerç?

Les eleccions a les tretze Cambres de Comerç de Catalunya ja estan en marxa –telemàticament fins al dia 19 de setembre, i presencialment el dimecres 20– i l'empresariat decidirà així quines empreses el representaran als plens camerals. Es tracta d'uns comicis que, tot i que són relativament desconeguts, engloben al cens tots els empresaris i autònoms de Catalunya, molts dels quals no són ni conscients que poden votar. Només a la de Barcelona, la més gran de totes, el cens engloba més de 430.000 electors. Però ¿per què és important la Cambra de Comerç, i, per extensió, la gent que la governa?

D'una banda, una de les principals funcions de les cambres és donar serveis a les empreses. Això es tradueix en ajudes i accés a finançament a través de microcrèdits, assessorament de productes financers, d'accés a fons europeus i sessions informatives en tot l'aspecte financer. També formació per a empresaris i directius, cessió d'espais, certificacions, i informació i assessorament per fer tràmits empresarials, on sovint les traves burocràtiques són un dels principals problemes amb què es troben les empreses.

En el cas de la Cambra de Barcelona, i tal com han explicat els actuals membres del govern com a balanç de la legislatura, la institució ha portat a terme iniciatives durant la pandèmia com ara la campanya Que cap empresa tanqui i Aixeca, activa i accelera el teu negoci, amb les quals es van ajudar més d’11.000 empreses. També s'ha impulsat la Llotja Virtual, un projecte que va permetre durant la pandèmia continuar donant serveis de formació, assistència i assessorament a les empreses. D'altra banda, també s'ha apostat per la innovació i les noves tecnologies amb el Centre Blockchain de Catalunya; en sostenibilitat, s'ha creat el hub industrial de mobilitat sostenible, per impulsar projectes industrials establerts a Catalunya per a la mobilitat sostenible i la innovació, i també el hub digital com a eina per a la digitalització per a les empreses: un espai on ja hi ha unes 200 empreses, la majoria start-ups.

Influència més enllà de la seva seu

Més enllà dels serveis que ofereix, però, la Cambra té una influència molt rellevant en el món empresarial per la seva tasca de representació en altres organismes. Dit d'una altra manera, té la potestat per designar consellers o fins i tot presidents en més d'un centenar d'entitats i organismes, que van des de la Fira de Barcelona o Turisme de Barcelona fins a diverses universitats públiques. Aquest és un dels principals motius pels quals la batalla electoral a les Cambres es viu amb tensió entre bastidors: tenir un lloc al ple de la Cambra pot implicar, també, tenir veu i vot en centenars de cúpules d'institucions rellevants.

De fet, en el moment en què es doni per acabat l'actual mandat, es donaran per finalitzats els càrrecs que la Cambra té a les entitats participades, i es renovaran quan s'hagi proclamat el nou ple. Es tracta de càrrecs tan rellevants com la presidència de Turisme de Barcelona, que pertany al president o presidenta de la Cambra de Barcelona, però que actualment està ocupada per Eduard Torres, a qui va delegar el càrrec l'actual govern cameral i que, enguany, va a la llista d'Eines de País. A la Fira de Barcelona, una altra de les joies de l'empresariat català, la Cambra ostenta la vicepresidència segona i diverses cadires del consell general. Té, a més, la potestat de proposar els noms del president i dels consellers, cosa que ja va originar una batalla fa uns mesos amb les cadires que s'havien de renovar.

Un altre cas sonat és la presència al patronat de la Fundació Bancària La Caixa, on la Cambra té una cadira com a membre fundador, que s'alterna cada dos anys amb els altres membres fundadors. Actualment, és el torn de Foment del Treball, però fins fa uns mesos ocupava la cadira el vicepresident primer de la Cambra, Antoni Fitó, com a patró de l'entitat. A més, també té cadira a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, l'Associació d'Empreses i Institucions 22@ Barcelona, l'Ateneu Barcelonès, l'Autoritat Portuària de Barcelona, el Consell de Ciutat de l'Ajuntament de Barcelona, el Consorci de la Zona Franca, Esade, la Fundació Barcelona Centre de Disseny (BCD), l'Institut d'Estadística de Catalunya, la Llotja de Cereals de Barcelona i la Universitat Internacional de Catalunya, entre molts altres.

Alhora, la Cambra també participa en les organitzacions supracamerals com el Consell General de Cambres de Catalunya, en el qual té la presidència, i també en la Cambra de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació d'Espanya, la Cambra de Comerç Internacional i altres organitzacions d’àmbit internacional.

Una campanya estrambòtica

Els resultats d'aquestes eleccions no se sabran fins al dimecres vinent a la nit, però el camí fins aquí ha estat marcat per una campanya molt allunyada de la normalitat. D'una banda, la llista Eines de País - Un Pas Més, ha mantingut l'estratègia comunicativa que els va donar la majoria absoluta el 2019. Ajudats per l'Assemblea Nacional de Catalunya (ANC), han evitat posar un nom sòlid com a presidenciable –escudant-se en la peculiaritat d'aquests comicis–, s'han mogut a les xarxes, s'han entrevistat amb els mitjans i han reclamat, per activa i per passiva, mantenir debats amb la llista contrincant, Va d'Empresa.

Per la seva banda, la candidatura liderada per Josep Santacreu ha mantingut un silenci pràcticament total. Només es va fer una presentació de la candidatura abans de l'estiu al Cercle d'Economia, en una picada d'ullet al seu potencial elector. Després, la seva campanya ha estat pràcticament invisible, amb una negativa rotunda a entrevistes i a debats. És només ara, amb les eleccions ja en marxa, que comencen a obrir la veda.