El governador renuncia a l'humor en el debut sorpresa de Garcia-Milà
José Luis Escrivá (Banc d'Espanya) aborda la situació macroeconòmica d'Espanya al Cercle d'Economia
BarcelonaUna llegenda acompanya José Luis Escrivá, la que l'assenyala com un humorista involuntari de referència. Al seu aire de bonhomia entremaliada se li sumen uns fets que difícilment esborrarà de l'imaginari col·lectiu: quan es va confondre en un acte quan era ministre de la Seguretat Social i per error va posar-se aigua a l'espai destinat justament a col·locar-hi l'ampolla. Aquelles rialles –les del mateix Escrivá i les dels que ho van veure– l'han convertit en un personatge curiosament carismàtic i del qual s'esperen gags sense fi.
Des d'aquest punt de vista, els assistents a l'acte organitzat pel Cercle d'Economia aquest vespre podrien sentir-se decebuts. L'ara governador del Banc d'Espanya ha estat a l'entitat per oferir una lliçó magistral en matèria macroeconòmica, i només ha fet riure la seva audiència amb els seus problemes amb el comandament a distància del projector. El governador del Banc d'Espanya ha passat part de la seva intervenció en peculiars postures per mirar de fer funcionar el giny, però si per alguna cosa han destacat les seves paraules ha estat per la seva interessant exposició de la situació macroeconòmica que viu Espanya.
Escrivá, l'home del got, ha convidat els assistents a veure el got mig ple en els tres grans reptes que aborda el país. Ha citat, en primer lloc, la productivitat: l'Estat està deu punts per sota de la productivitat mitjana d'Alemanya, França i Itàlia, però en els últims cinc anys ha reduït a gran velocitat aquesta distància, que havia arribat a ser de 17 punts. En segon lloc, s'ha referit a l'espai fiscal: Espanya té un deute equivalent al 101% del seu PIB, molt lluny del 60% que reclamen les normes europees. El cert, de nou, és que la dinàmica més recent és positiva, i en pocs anys s'ha passat del 124% al 101% actual. El màxim responsable del Banc d'Espanya ha apuntat, en tercer lloc, al problema de l'habitatge: ha admès que hi ha un gran desequilibri entre producció d'habitatge i demanda al mercat.
Garcia-Milà surt a escena
L'exposició d'Escrivá ha estat el gran focus d'atenció d'un acte en què s'ha visualitzat –de manera sorprenent i no buscada– el relleu que viurà el Cercle d'Economia en dates pròximes. Jaume Guardiola, que és qui havia de presentar Escrivá com a president del Cercle d'Economia, no ha pogut assistir a l'acte a causa d'una grip. ¿En qui ha recaigut la responsabilitat? En Teresa Garcia-Milà, que és vicepresidenta de la institució però, sobretot, serà la futura presidenta de l'entitat, en un nomenament que es farà efectiu a l'estiu i la convertirà en la primera presidenta de la història del Cercle.
Garcia-Milà ha resolt l'encàrrec amb solvència i certs nervis, en un acte que ha permès escenificar un cop més l'omnipresència del Banc Sabadell en els actes públics que s'estan celebrant a Catalunya des que el BBVA li va presentar l'opa. A la seva entrada, el governador del Banc d'Espanya s'ha trobat en un petit quartet en què hi havia la consellera d'Economia, Alícia Romero, acompanyada de Josep Oliu, president del Sabadell, i de Miquel Roca, secretari del consell.
Val a dir que en aquell quartet Escrivá ha begut aigua sense incidents. També val a dir que no estava acompanyat de cap representant del BBVA.
