Garamendi i Sánchez Llibre, amnistia entre samurais

BarcelonaQuan hi ha cotxes negres davant el Palau Macaya, els titulars són d'alta volada. O això es pensaven els assistents a un altre col·loqui prometedor dins aquest recinte modernista barceloní. Sobre la taula, dues grans carpetes: un passat recent de visibles desavinences i l'encara fumejant fre de Junts a l'amnistia. Encaixada de mans final i un missatge que feia estona que cremava. "Aquesta és la foto", deia un d'ells. No era un debat, sinó l'escenificació d'una entesa entre "dos grans samurais empresarials".

Així definia Antonio Garamendi i Josep Sánchez Llibre el representant de la Fundació La Caixa només arrencar l'acte. Minuts més tard, arribava el gran tema del dia: la llei d'amnistia. El líder de la CEOE es deixava anar: "És un desmadre el que està passant". Sobre la tornada d'empreses a Catalunya amb el rerefons de la seguretat jurídica, Garamendi insistia en el fet que les empreses han de tornar, però deixant-les tranquil·les. El moderador repreguntava, però ell defugia amb la metàfora de l'esport més noble: "Que torni el tercer temps. No insisteixis. No m'interessa el teu titular". Sánchez Llibre assentia i iniciava la seva intervenció amb un afegitó que serviria com a precedent per a la resta de la conversa: "La CEOE i Foment del Treball anem plegats".

L'ampliació de l'aeroport els manté al mateix bàndol. El primer lamentava l'oportunitat perduda: "Les inversions no esperen. L'ampliació de Barajas és una gran notícia". El segon desencadenava rialles entre el públic tornant a apuntar contra Colau. "Afortunadament ja no governa a Barcelona". Però també contra ERC, a qui amenaçava sense concrecions: "Si no diu públicament si vol l'aeroport, els exigirem responsabilitats polítiques".

Finalment, rebia l'enemic públic número 1: la vicepresidenta Yolanda Díaz. "És el monòleg social", criticava Garamendi, sobre l'acord sense la patronal per apujar el salari mínim interprofessional (SMI). També estenia les seves queixes a la reducció de la jornada laboral i feia una altra analogia futbolística: "És com sortir al camp amb l'àrbitre vestit de l'equip contrari. Que no parlin de diàleg social".

Una última gran pregunta per arrencar un titular que es resistia. Sánchez Llibre ja no és l'interlocutor de la CEOE a les Corts i ara Foment ha obert una seu a Madrid: té una cosa a veure amb l'altra? "Potser no llegeixo la premsa, parlem permanentment", deia Garamendi. L'expolític català reblava: "Compartim informació setmanalment. Vam tenir les nostres desavinences durant les eleccions a la CEOE, però l'endemà li vaig trucar per anar en la mateixa direcció".

L'acte ja havia acabat i Sánchez Llibre ja era fora de focus, havent esquivat fins i tot les últimes preguntes dels periodistes. Fent camí entre les cadires per sortir de la sala, insistia a un periodista: "Sintonia total". Un cotxe negre l'esperava a la porta.