Madrid / BarcelonaMalgrat que la victòria era clara, de nervis n'hi ha hagut, explica l'entorn d'Antonio Garamendi. El fins ara president de la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE) –la gran patronal de l'Estat– ha revalidat el mandat per quatre anys més, fins al 2026. De moment, els deures més imminents de la nova etapa són la negociació d'un nou augment del salari mínim interprofessional (SMI) al 2023 i la segona part de la reforma de les pensions.
Inscriu-te a la newsletter Primer set per al SabadellInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
Aquest dimecres, la CEOE ha celebrat eleccions internes. Les portes de l'assemblea electoral celebrada a l'Auditori Nacional de Música, a Madrid, s'han obert a les nou del matí. Fins a dos quarts de dues del migdia es podien dipositar fins a un màxim de 789 vots: han estat cridats a les urnes tots els vocals de la CEOE i alguns podien dipositar més d'un vot perquè representen organitzacions diferents.
Després ha començat el recompte sota l'atenta mirada d'un auditori ple d'empresaris. S'han comptat 634 vots, 537 dels quals a favor de Garamendi (83%) i 87 per a la vicepresidenta de Foment del Treball, Virginia Guinda. La resta han estat vots en blanc (14) i nuls (8). Quan Pilar González de Frutos, presidenta d'Unespa i membre de la mesa electoral, ha cantat la victòria de Garamendi, els assistents s'han aixecat i han aplaudit durant minuts el flamant president.
Friccions amb Foment
Però no tothom ha aplaudit amb el mateix entusiasme. Un dels últims que s'ha aixecat ha estat el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, que des de primera fila observava amb poc entusiasme la reelecció de Garamendi. De fet, les desavinences entre els dos empresaris són ben conegudes. Alguns empresaris de l'entorn de Garamendi comenten que rere la candidatura de Guinda hi havia, precisament, el president de Foment, i que va ser aquest qui la va animar a presentar-s'hi. Fonts de la patronal catalana ho neguen i asseguren que va ser la mateixa Virginia Guinda qui, un cop coneguda la baixa de l'únic possible contrincant, el president de Faconauto, Gerardo Pérez, s'hi va voler presentar. En tot cas, Guinda ha comptat des del primer minut amb el suport de Foment del Treball i del seu president.
La vicepresidenta de Foment del Treball va anunciar per sorpresa i amb molt poc marge de maniobra la seva candidatura. "Ha estat improvisat", ha comentat un empresari aquest matí, mentre que des de l'entorn de la vicepresidenta de Foment es defensava que "la victòria és haver-s'hi presentat". De fet, un cop ha sabut els resultats, Guinda ha reivindicat que la seva candidatura "ha aconseguit reflectir que és desitjable que hi hagi més debat intern" i s'ha mostrat "contenta" de la seva aportació. "Comença una nova etapa", ha dit en una breu declaració.
De moment, Foment del Treball no ha fet cap valoració dels resultats a l'espera de convocar la junta. En tot cas, ningú insinua que aquesta nova fricció suposi fer un pas al costat dins la CEOE. Des de la patronal catalana recorden que són entitat fundadora i Sánchez Llibre és vicepresident de la CEOE. En aquest sentit, Garamendi ha assegurat que no li entrava al cap plantejar que Foment del Treball pugui sortir de la CEOE per haver intentat disputar-li la presidència. Tot i això, el president de la patronal espanyola ha remarcat que hi parlarà. "Això no és com la política", reflexionava un empresari sobre una possible ruptura.
Quatre anys marcats per la pandèmia
Garamendi ocupa el càrrec des del 2018, quan va assumir el compromís de liderar la CEOE. L'empresari basc ha defensat que el nou mandat "va de dalt a baix, de totes les empreses". De fet, Guinda havia basat la campanya amb la promesa de més descentralització, d'escoltar més els empresaris i d'aportar més transparència a l'organització. Comparant la CEOE amb una orquestra, Garamendi ha dit que "tots els instruments són meravellosos, però és quan sonen a la vegada que les coses funcionen bé". De la mateixa manera que fa quatre anys, també ha parlat de "l'Espanya unida i diversa": "Som fills de la Constitució i no nets de la guerra. Hi som per sumar i per unir".
Amb tot, el mandat de Garamendi ha estat marcat per la gestió de la pandèmia, juntament amb els sindicats i la coalició de govern d'esquerres. La bona sintonia amb la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, li ha costat crítiques d'alguns dels empresaris més pròxims a la dreta. Ha signat fins a catorze acords tripartits, entre els quals la reforma laboral -Foment s'hi va abstenir- i els ERTO. "Si no arribem a acords, per què som aquí? És un objectiu i una obligació com a interlocutors", ha defensat Garamendi.
Però les relacions s'han anat refredant després de la pandèmia, amb l'Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC), l'Estatut del Becari, la segona part de la reforma de les pensions i l'SMI del 2023 encara pendents de pactar. El president de la CEOE ha assegurat diverses vegades que aquest canvi d'actitud era aliè a les eleccions de la CEOE. En canvi, el govern espanyol confia que un cop passades es pugui reprendre el ritme. De fet, la segona part de la reforma de les pensions ha d'estar aprovada abans que s'acabi l'any.
Tercera derrota consecutiva de l'establishment català a les institucions
Foment del Treball, la patronal de les grans empreses catalanes, no ha triomfat amb la proposta de Virginia Guinda com a candidata de la CEOE. No ha estat una sorpresa, perquè Guinda va entrar derrapant a l'últim moment a la cursa electoral, on Antonio Garamendi ja fa anys que hi ocupa el tron. Però no és la primera vegada que l'establishment català -històricament vinculat als grans poders fàctics barcelonins, com La Caixa- no aconsegueix els vots necessaris per liderar una institució empresarial: és, de fet, la tercera en quatre anys.
La primera derrota que va evidenciar que venien nous temps per a l'empresariat català va ser la victòria d'Eines de País a les Cambres de Comerç catalanes. A la de Barcelona, aquesta candidatura marcadament independentista -que va aconseguir mobilitzar principalment pimes i autònoms- va guanyar amb majoria absoluta, deixant a molta distància el preferit de l'establishment, el banquer Carles Tusquets.
Però la banca ho va voler tornar a intentar. El mes de juliol passat, Rosa Cañadas, líder de Trea Capital i dona del mateix Tusquets, va voler desafiar la inèrcia de candidat únic al Cercle d'Economia i tampoc va aconseguir prou vots per derrotar Jaume Guardiola.
La tercera i última ha estat aquest dimecres, amb la derrota de Guinda a la CEOE. Ara caldrà veure què passarà a les pròximes eleccions de la Cambra de Comerç, la primavera vinent.