Felip VI, Xavier Trias i un autèntic líder... polonès

Barcelona"Te busca Hacienda". Així, en castellà, s'adreça un membre de seguretat de la Casa del Rei a un col·lega que acaba d'entrar a la recepció de l'Hotel W. L'ocurrència és saludada amb rialles testosteròniques de dos dels seus companys i l'espectador arriba a la conclusió que els problemes fiscals que han pertorbat els últims anys la institució monàrquica no són els dels seus empleats. L'imponent edifici s'ha llevat avui blindat, amb abundantíssim personal de seguretat, ple de controls que dilluns no hi eren. El missatge és clar: avui, a la reunió del Cercle d'Economia, hi assistirà un monarca.

En aquest luxós racó de la Barceloneta el 2017 queda molt lluny i no s'hi respira cap tensió especial. Dues assistents se citen a Llafranc, al Baix Empordà, el cap de setmana. Josep Ametller, cofundador de Casa Ametller, es declara "inspirat" per la xerrada en què ha participat Joaquín Duato, conseller delegat a tot el món del gegant Johnson & Johnson. I Joan Molins, president de Ciments Molins, lamenta que demà, dimecres, no podrà assistir a la tercera i última jornada de la reunió: li tocarà ser a Madrid, celebrant el consell d'administració que d'ençà del canvi de seu fan a la capital de l'Estat.

Costas tira d'humor negre

Un assistent que descansa de l'allau de conferències arriba a una conclusió: "Aquí només hi ha presidents". No és del tot exacte el plantejament, perquè molt a prop seu un pastor alemany ensuma les catifes acompanyat d'un agent, probablement a la recerca d'explosius. I també hi ha qui es perfila com a futur alcalde de Barcelona, Xavier Trias, que serà saludat efusivament i segellarà, amb el rei, una de les imatges del dia.

Són les 12.46 quan retruny, durant un minut, l'auditori dempeus, l'ovació a Felip VI a la Great Room. Antón Costas, economista i expresident del Cercle, puja a l'escenari i fa la glossa dels tres empresaris que el van precedir en el càrrec i que han mort en l'últim any: Vicenç Oller, Enrique Corominas i Josep Piqué. Les seves paraules són emotives i no hi falta l'humor negre: "Lamento la seva marxa. També desitjaria que la seqüència no continués", diu Costas.

El rei és l'encarregat de lliurar a l'alcalde de Varsòvia, Rafal Trzaskowski, el premi Cercle d'Economia a la Construcció Europea. Trzaskowski sorprèn pel seu bon castellà. El polític polonès s'endurà la resta del dia elogis pel seu nivell –"després de veure les nostres municipals, quan veus un veritable líder ho notes", dirà després Ignasi Biosca, conseller delegat de Reig Jofre–. Quan l'auditori ovaciona l'alcalde polonès se li nota l'emoció. Una de més profunda, però potser menys viva, que la que mostrava diumenge en les fotos que es va fer amb Robert Lewandowski, compatriota i golejador del Barça, que li va signar una samarreta a les entranyes del Camp Nou.

Acabat l'acte, el rei sortirà a repartir salutacions entre els assistents. Un espontani decideix fer-li una foto a uns cinc metres de distància i es troba amb la mà d'un membre de l'equip de seguretat estrenyent-li l'avantbraç: "Ha de demanar permís". "A qui? Al rei?" La disputa no va a més. Però al fotògraf accidental li arriben emocions fortes: immediatament després, un altre assistent se li acosta, li dona el telèfon i li demana si pot fer-li una foto amb el monarca.