ERC trasllada a la Cambra la seva batalla amb Junts

BarcelonaEls moviments de cara a les pròximes eleccions a les cambres de comerç catalanes transcendeixen els despatxos dels empresaris i han arribat al món polític. Segons ha pogut saber l'ARA, Esquerra ha portat la seva dura pugna amb Junts a l'àmbit empresarial i s'ha sumat a les converses entre bambolines que s'estan portant a terme per intentar organitzar una candidatura a la Cambra barcelonina. Segons fonts coneixedores d'aquesta realitat, "hi ha moviment, perquè ERC ha decidit que és un partit gran i que vol influir en tots els espais". Tenir un peu a la Cambra és, doncs, estratègic.

No és cap secret que el pinyol dur de l'actual governança a la Cambra barcelonina, que lidera la llista independentista Eines de País amb majoria absoluta, no té una bona relació amb Esquerra, en part per la seva proximitat a Junts –cal recordar que Joan Canadell, que va ser president de la Cambra els dos primers anys d'aquest mandat, continua al ple cameral i és ara diputat de Junts al Parlament de Catalunya– i en part per les desavinences entre ERC i l'ANC, que és qui va fer de paraigua de la llista Eines de País per a la Cambra.

"La relació d'ERC amb Eines i la gent de la Cambra és, en el millor dels casos, de distància", apunta una font empresarial. Aquesta veu menciona que "des d'aquell entorn [el de la Cambra] han fet de la crítica a Esquerra el seu modus vivendi". Aquesta mateixa font afegeix que "sigui per foragitar la gent d'Eines o per tenir més tentacles de poder", ERC ha entrat en l'intent de donar un canvi de rumb a la institució.

La llista unitària

L'ARA ja va avançar que l'establishment intenta lligar una candidatura unitària per derrotar Eines de la institució. La candidatura unitària –que, de moment, no aconsegueix un candidat de consens– té el suport de la majoria de les entitats tradicionals –el Cercle d'Economia, Pimec, Foment, Barcelona Global i els poders fàctics tradicionals com La Caixa, entre d'altres–, que tenen clar que la millor manera de recuperar el poder a la Cambra és anant a l'una i fer front comú per evitar un segon triomf d'Eines.

Fonts pròximes a les negociacions asseguren que la patronal Pimec, liderada per Antoni Cañete, és un dels principals actors darrere d'aquesta candidatura, i que ha mantingut converses amb el partit d'Oriol Junqueras per abordar la qüestió. Amb tot, preguntats per aquest diari, des de Pimec neguen les converses i asseguren que "Cañete i Junqueras no s'han reunit mai per parlar d'aquest tema". Aquest diari té constància de com a mínim una trobada entre ells en els últims tres mesos.

Fonts consultades per l'ARA recorden que, per la naturalesa de les eleccions, cap partit no hi pot muntar la seva pròpia candidatura: calen empresaris amb companyies amb seu social a Barcelona i que es presentin a cada un de la quarantena d'epígrafs sectorials que es voten a les eleccions camerals. Aquesta dificultat impedeix que ni ERC ni cap altre partit puguin tenir un paper directe en uns comicis i facilita, en canvi, que pugui donar suport a una patronal com Pimec, sobrada de presència en tots aquests àmbits empresarials.

Val a dir que la patronal de les pimes té, des de fa temps, una relació amistosa amb ERC. Sense anar més lluny, el 2021 Pimec va fitxar el fins aleshores secretari de la conselleria de Treball en l'època del conseller Chakir el Homrani (ERC), Josep Ginesta, com a secretari general de la patronal, càrrec que encara ostenta actualment i que el converteix en la mà dreta de Cañete.

El paper de Foment

Un dels principals hàndicaps amb què es troba la proposta de la llista unitària de l'establishment és la mala maror entre Foment del Treball i Pimec. Els dos líders patronals, Josep Sánchez Llibre i Antoni Cañete, "tenen una relació pèssima", asseguren diverses fonts a l'ARA. Una tensió que s'evidencia en la voluntat de Sánchez Llibre d'anar per lliure en molts actes, com ara la reivindicació per l'ampliació de l'aeroport del Prat a l'Iese, a la qual no va convidar Pimec, o el seu boicot al grup G8, una iniciativa de lobi impulsada per la patronal de Cañete i set organitzacions més.

És per tot això que Foment sembla no tenir gaire interès en la llista que compta amb l'impuls de Pimec o, almenys, vol evitar un candidat que formi part d'aquesta patronal, com és el cas d'Emili Rousaud, el candidat de consens que ha sonat amb més força, tal com va avançar El País. Amb aquesta batalla interna, doncs, el temps passa i la llista de possibles noms es va fent més curta. Alguns fins i tot posen en dubte que es pugui arribar a aconseguir la llista unitària, i apunten a la possibilitat que finalment hi hagi dues candidatures alternatives a la d'Eines de País.

La influència de la Cambra

La importància de tenir força dins la Cambra de Comerç barcelonina s'explica per la influència de la institució en altres òrgans de gran importància empresarial. L'últim exemple el trobem a la Fira de Barcelona. Tal com va avançar l'ARA, la difícil renovació de cinc consellers del consell d'administració de l'organisme depèn, en gran part, de la Cambra, que és l'òrgan encarregat de proposar els noms dels consellers, perquè la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona els ratifiquin després. Així, tot i que es tracta de trobar el consens, la proposta ha de venir de la Cambra.

A banda de la Fira, la Cambra també té veu i vot en altres organitzacions, com el patronat de la Fundació La Caixa, Turisme de Barcelona, el patronat de la UOC, l'Institut d'Estadística de Catalunya i el Port de Barcelona, entre moltes altres.