Elsa Artadi fitxa per la patronal
L'exdirigent de Junts s'incorpora com a consellera de presidència, un càrrec no remunerat, a Foment del Treball
BarcelonaElsa Artadi va abandonar la política, visiblement emocionada, el maig passat perquè no se sentia amb "forces per continuar". Va renunciar així a ser candidata de Junts per Catalunya a les eleccions municipals a Barcelona i va deixar tots els càrrecs que tenia al partit, a més de l'acta de diputada al Parlament. Ara, mig any més tard, després d'estar fora del focus mediàtic, reapareix a l'escena pública: la patronal de Foment del Treball, que dirigeix l'exdirigent d'Unió Josep Sánchez Llibre, l'ha fitxada com a consellera de presidència. Un càrrec que no està remunerat i que tampoc és exclusiu.
La decisió s'ha aprovat aquest dilluns a la reunió de la junta directiva de la patronal. A més d'Artadi, també han nomenat com a consellers de presidència Josep Maria Guinart -conseller de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC)–, Toni Isac –registrador de la propietat i mercantil– i Laura Pellisé –cap d'afers governamentals i política a la multinacional biofarmacèutica AMGEN–. Segons la nota de premsa enviada per la patronal, el fitxatge d'Artadi respon a "la seva vàlua com a professional", i la seva funció serà "fer propostes concretes per a les accions" de la patronal.
Amb aquests quatre nous fitxatges, els consellers de presidència de Foment seran nou en total. Els cinc que ja formaven part del grup són Marta Angerri, Enrique Lacalle, Vicente Martínez-Pujalte López, Alex Sáez Jubero i Manuel José Silva Sánchez.
La trajectòria d'Artadi
Graduada en economia per la Universitat Pompeu Fabra i doctorada per Harvard, Elsa Artadi va aterrar al departament d'Economia durant l'etapa d'Andreu Mas-Colell amb els primers governs d'Artur Mas a partir de l'any 2011. Ara bé, aquesta economista de perfil tècnic va anar agafant cada cop més pes polític amb l'arribada de Carles Puigdemont a la presidència de la Generalitat l'any 2016. Com a coordinadora d'afers interdepartamentals, va adquirir una visió global de tot el que passava al Govern en la legislatura clau del Procés que va donar lloc al referèndum de l'1 d'octubre del 2017.
Així, a poc a poc, es va convertir en una persona de confiança de Puigdemont fins al punt de situar-se a la cúpula de Junts per Catalunya quan l'expresident va impulsar la plataforma des de l'exili per concórrer a les eleccions del 21 de desembre del 2017. Durant aquest període –el govern espanyol va suspendre l'autonomia després de la DUI– Artadi es va mantenir com a càrrec de la Generalitat, havent de gestionar braç a braç el 155 amb l'actual president, Pere Aragonès.
Amb la investidura de Quim Torra encara va fer un pas més endavant: Artadi es va convertir en consellera de Presidència l'any 2018 –guanyant visibilitat– i després en candidata a les eleccions municipals per Junts a Barcelona l'any 2019. Partícip de totes les decisions que implicaven Junts, es va anar situant en l'ala més dura del partit, fins al punt de defensar en alguna ocasió l'any 2021 –en plena negociació amb Esquerra– quedar-se fora del Govern de Pere Aragonès (com reclamava Puigdemont) o excloure els comuns i el PSC com a socis potencials dels pressupostos de l'any passat, situant només la CUP com a parella de ball per mantenir la "majoria del 52%" de les eleccions del 14 de febrer. De fet, Artadi, en els seus últims temps dins de Junts, s'havia alineat amb Laura Borràs en diversos debats.
En tot cas, la seva aurèola es va anar apagant de mica en mica: per una banda, el resultat als comicis municipals –va treure cinc regidors, la meitat que Xavier Trias–, i per l'altra, perquè ella mateixa va decidir fer passos enrere en política, renunciant a ser vicepresidenta del Govern l'any 2021 i després cap de llista a la futura cita a les urnes l'any 2023. Ara ha decidit fer un pas endavant en l'àmbit empresarial.