Toni Fitó: "Cada cop és més evident que el Govern està donant suport a una candidatura alternativa a la Cambra"

BarcelonaToni Fitó (Barcelona, 1969) és advocat i l’actual vicepresident de la Cambra de Comerç de Barcelona. És fundador i soci director del bufet 453 Legal. Fitó, que es torna a presentar pel seu epígraf a les eleccions a la Cambra de Comerç que se celebraran al mes de setembre, rep l’ARA per parlar de la candidatura Eines de País - Un Pas Més, que amb el suport de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) intentarà repetir l’èxit que va tenir el 2019. 

Com encaren aquestes eleccions?

— Amb molt d’optimisme i il·lusió, tal com vam fer fa quatre anys, amb l’esperança que el teixit productiu ens tornarà a fer confiança, i més ara, que han vist quatre anys d’acció de govern i tenim una trajectòria que ens avala. 

Què han fet en aquests quatre anys?

— Moltes coses. Estem molt satisfets d’algunes accions que vam fer, en particular les iniciatives Que cap empresa tanqui i Aixeca, activa i accelera el teu negoci, amb les quals vam poder ajudar més d’11.000 empreses. Malauradament, no vam impedir que prop de 20.000 empreses desapareguessin, però si no hi haguéssim intervingut el nombre hauria sigut més gran. També vam impulsar la Llotja Virtual, un projecte que va permetre durant la pandèmia seguir donant serveis de formació, assistència i assessorament a les empreses. D'altra banda, vam complir diversos punts del nostre programa, com el projecte de finançament per assessorar les empreses i construir una cultura financera sòlida. També hem apostat per la innovació i les noves tecnologies amb el Centre Blockchain de Catalunya; en sostenibilitat, hem creat el hub industrial de mobilitat sostenible, per impulsar projectes industrials establerts a Catalunya per a la mobilitat sostenible i la innovació, i ja n'hem rebut una cinquantena. També hem impulsat el hub digital com a eina per a la digitalització per a les empreses: és un espai on ja hi ha unes 200 empreses, la majoria start-ups.

També han fet reformes a tot l'edifici de la Diagonal.

— Sí. Quan s'acabin les obres l’equip de Cambra es concentrarà només en dues plantes de l’edifici i la resta es destinarà a les empreses que s’hi vulguin instal·lar. Això, amb la resta d’inversions que hem fet en edificis, ens permetrà a partir d’ara que la Cambra tingui una entrada d’ingressos addicionals de prop de 2 milions d’euros, que s’afegiran als 2,5 milions que ja s’estaven generant amb l’explotació del patrimoni propi. Aquesta inversió ha revaloritzat el patrimoni de la Cambra en 14 milions.  

També han suprimit 12 de les 14 cadires de pagament. Com afecta això els comptes de la Cambra?

— L’import que pagaven aquestes empreses era de 75.000 euros per empresa i any. Aquest era el preu de sortida, perquè es feia una mena de subhasta. Això, respecte a un pressupost total de 24 milions d’euros, és un 4% del pressupost anual de la Cambra. En realitat no hem eliminat del tot aquesta contribució, perquè encara quedaran dues cadires de plata, però ara tindran un preu de sortida de 150.000 euros. De vegades s’ha dit que les cadires de pagament és la via tradicional de les grans empreses per accedir al ple, però vull recordar que això no és cert, no és cap via tradicional. La primera vegada, i l'única, que aquesta via es va instaurar va ser amb les eleccions del 2019, perquè va ser una novetat introduïda per la llei bàsica estatal del 2014. Per tant, abans no es comprava la cadira, ha passat només una vegada, i nosaltres el que hem volgut és revertir aquesta anomalia. Va ser una promesa electoral, i és el que hem fet. Es tracta de democratitzar la situació.  

Quan es va aprovar aquesta rebaixa de les cadires de plata, el juny de l’any passat, hi va haver un gran rebombori.

— N'hi ha que ho van interpretar com una acció contra les grans empreses, però es tractava d’una proposta d’acord que el ple va aprovar amb una majoria de dos terços, que per tant superava amb escreix els vots dels membres de la nostra candidatura. Aquesta decisió en cap cas és contra les grans empreses, és per democratitzar la institució. Les grans empreses són necessàries a la Cambra, i les volem al ple. I ens alegrem de saber que grans empreses que hi havien accedit per la via d’aportació econòmica ara s’han presentat per ser escollides de manera democràtica. Si algú volia aquesta via d’accés al ple únicament per comprar aquesta vocalia, evidentment entenc que es pugui sentir frustrat. 

Què ha canviat a Eines de País respecte a la candidatura del 2019?

— Som una candidatura ampliada i mixta, hi ha candidats que ja tenen experiència cameral però també n’hi ha de nous, i que representa el teixit productiu català de manera bastant fidel, és plural i heterogènia. Representa el territori, hem procurat que hi estiguin representades empreses de tota mida i forma societària, i també donem veu al tercer sector, que fins ara no estava degudament representat al ple. Una cosa que ens diferencia de l’altra candidatura [encapçalada per Josep Santacreu] és que hem sabut donar cabuda a totes les sensibilitats dins de l’independentisme. Compartim una mateixa visió, tots treballem per milorar les condicions de les nostres empreses i creiem que el millor escenari per fer-ho, la millor política econòmica, és comptar amb un estat independent. És una candidatura oberta perquè també hem incorporat gent que ja es va presentar a la Cambra amb altres candidatures, en particular amb Ramon Masià, Enric Crous i 50a50. 

L’independentisme és l’eix que els uneix a tots, però l’altra candidatura també diu que són transversals i tenen sensibilitats de tota mena, també independentistes.

— Quan vegem la foto clara de qui hi ha darrere la candidatura podré respondre amb més coneixement de causa. Ara en sabem només alguns noms, i n’hi ha que són més propers al que podríem definir com l’establishment més tradicional i unionista que no pas el contrari. En tot cas, no he sentit que defensin que la millor política econòmica és comptar amb un estat propi i dubto que ho facin. Hi ha empreses que coneixem que s’han postulat que estan molt lluny d’aquesta idea. 

D’entrada no presentaran cap candidat com a cap de llista, com el 2019?

— És una decisió que respon a la dinàmica d’aquestes eleccions. Ens presentem cadascú de nosaltres per representar un epígraf d’activitat determinat, no per presidir cap institució. La decisió no la prenen els electors amb el seu vot, per tant crec que postular-se com a president o presidenta seria estar enganyant els electors. Un cop es tingui accés al ple, amb el conjunt dels 60 membres del ple, es tria el president. Et diria que tots 52 som potencials a ocupar la presidència. Nosaltres hem vingut a governar, no a presidir la institució. Per tant, és important qui presideixi, però ho és més tot l’equip que hi ha darrere i tota la resta de vocalies. 

Toni Fitó podria ser president?

— Jo faré el que decideixi el conjunt de la candidatura en funció de quin sigui el resultat electoral. Primer hem de passar el tall de les eleccions i després, entre tots, decidir la persona més adequada per fer aquesta feina. Igual que en el seu moment va ser el Joan Canadell, i després la Mònica Roca, aquesta decisió es prendrà al setembre, quan sapiguem els resultats. Hi ha una sèrie de persones que potser perquè tenim més projecció o càrrecs més propers a la presidència sembla que tinguem més probabilitats, i jo crec que molts de nosaltres estaríem en disposició de fer el que requerís la candidatura. El que caldria preguntar al senyor Josep Santacreu és què farà si ell no surt escollit al seu epígraf.

Se'ls ha ubicat a l'òrbita de Junts.

— Algú ha tingut interès en posar-nos aquesta etiqueta. La nostra candidatura abans i ara no està vinculada a un partit polític, mai ho ha estat. Cadascú és lliure de militar on vulgui, i mai hem preguntat a cap company o companya qui vota, perquè l’únic que ens interessa és tenir una visió compartida de país. Crec que la prova d'això és que dins la candidatura hi estan representades, com a mínim, les dues principals formacions polítiques que donen suport a la independència, per tant no estem més o menys lligats a una o a l’altra. També creiem que ningú que tingui càrrec electe dins una formació política hauria de poder aspirar a posicions de responsabilitat a la Cambra i en particular a la presidència. 

ERC ha tingut un paper a l'hora d'ordir una candidatura alternativa. Per què?

— Els hi hauríem de preguntar a ells. El que sí que es fa cada cop més evident és que el govern de la Generalitat està donant suport a una candidatura alternativa a la nostra a la Cambra. Una dada molt significativa, i això ho podem dir perquè és al meu grup, és que el senyor Vicenç Pedret [integrant d'ERC, cap de campanya de Joan Capdevila i pròxim a Oriol Junqueras] s’ha presentat a les eleccions per l’altra candidatura, de manera lliure i legítima, però posa de manifest que ERC té un paper en aquesta candidatura alternativa i nosaltres creiem que els partits no haurien d’involucrar-s'hi. 

Vostès tenen Joan Puigcercós. 

— Però hi és en la seva condició d’empresari, no té cap càrrec actiu amb cap govern i no l’hem contactat perquè sigui polític en actiu. 

Com són les relacions amb Pimec?

— Prou bones, amb excepció de quan toquem la llei de cambres. Perquè de manera equivocada ens veuen a nosaltres com una amenaça. Nosaltres no hem volgut mai trepitjar la parcel·la que tenen reservada les organitzacions empresarials més representatives, que és la negociació col·lectiva, aquesta és una àrea reservada a les patronals.  

Com està ara la llei de cambres?

— Estem en una fase molt finalista de la llei en què només queda acabar de lligar amb els grups parlamentaris, sobretot amb ERC, la part relativa al finançament. 

El president de Pimec, Antoni Cañete, va animar els seus socis a presentar-se a les eleccions de la Cambra. 

— Ell diu que no ha demanat als socis que es presentin, que només els ha informat d'aquesta possibilitat, i si ho fan els oferirà el suport de la patronal. Qualsevol empresa és lliure de presentar-se, el que grinyola una mica és que des d’una patronal es pugui donar suport explícit perquè de manera col·lectiva membres destacats de la patronal vulguin controlar la Cambra de Comerç. Vull pensar que això no és així. 

Foment i Pimec van aconseguir posar-se d’acord per presentar una llista unitària de les sis cadires de representació patronal, malgrat la seva mala relació.

— El fet que arribin a acords no és dolent. El que sí que hauríem de denunciar és que ens semblaria poc democràtic que sis membres que no han estat escollits per sufragi poguessin arribar a influir de manera determinant en qui ocupa les posicions de governança de la Cambra, malgrat estar previst a la llei.

Quins són els punts estratègics de cara el nou mandat?

— Volem consolidar un projecte que vam començar fa quatre anys que en aquell moment tenia eixos com la sostenibilitat, la digitalització, la cohesió del territori, la internacionalització, la competitivitat de les empreses i seguir amb la Smart Cambra. Per posar exemples concrets, volem donar resposta a les necessitats que tenen les empreses, que sobretot tenim identificats en la captació i retenció de talent, la burocràcia administrativa i la digitalització de les empreses. Tenim accions molt concretes per a cada un d’aquests eixos, com programes de reskilling per als professionals i un projecte de sindicatura empresarial, una oficina que té com a objectiu ajudar l’administració a ser més eficient amb la seva relació amb les empreses.