Collboni i l’elit empresarial barcelonina: una història de seducció i desamor

BarcelonaEl gruix dels grans empresaris de Barcelona van donar suport en aquestes últimes eleccions a favor d’un candidat del PSOE. En efecte, l’elit empresarial de la capital catalana va ungir Jaume Collboni com la seva aposta predilecta per posar punt final als dies d’Ada Colau al consistori barceloní. I va triar aquest camí tot i que el govern central, en mans del PSOE, havia creat un impost a les grans fortunes i un altre a la banca. L'ARA ha pogut reconstruir aquesta relació d'un idil·li que, per ara, ha tingut un mal final.  

A inicis de la tardor del 2022 un reduït grup d’empresaris de primer nivell, vinculats sobretot a grups familiars, rebia una invitació: l’aleshores tinent d’alcalde Jaume Collboni els convocava a un sopar. La figura de l’ara alcalde de la primera ciutat catalana aixecava dubtes: en primer lloc, perquè seguia al govern de la per a ells injuriada Colau. En segon lloc, la seva candidatura no era encara segura. 

Aquella cita, que va gestionar l’agència de comunicació Interprofit, es va produir al restaurant Camarasa, a la plaça Francesc Macià. Una quinzena d’empresaris d’alt nivell hi van anar. Un d’ells, que com la resta dels que han participat en aquest reportatge demana l’anonimat, era contundent l’endemà: “Està a favor de les empreses i el votaré segur”. ¿De què va parlar el regidor en aquell restaurant?

Aeroport i seguretat

D’entrada s’hi va parlar de l’aeroport del Prat. En la línia del que el seu partit havia promogut, Collboni es va declarar partidari acèrrim de l’ampliació. “Ho tenia claríssim”, explica un dels assistents al sopar. Collboni, quan encara faltaven mesos perquè deixés l’Ajuntament entre retrets a Colau, també va reivindicar aquella nit la feina del consistori en matèria de seguretat. “Ens va fer veure que dels manters ja no se’n parlava, que s’havia acabat amb aquelles màfies”, afegeix un assistent. 

Els comensals van sortir del restaurant amb el convenciment que estaven davant el candidat més business friendly de la ciutat i van aprovar-lo: “Té sentit comú, no és gens radical i s’hi pot parlar”, deia una altra veu. “És un lucky man”, afegia una altra. 

Part dels que van impulsar Collboni, segons una font d’aquest entorn, eren “exactament els mateixos que ja van intentar l’operació [Manuel] Valls el 2019”, en un reguitzell de noms que van des de grans grups empresarials de tradició familiar fins a l’òrbita de La Caixa i el Banc Sabadell. Però en l’operació Collboni s’hi sumava una part d’empresaris amb una clara sensibilitat catalanista. 

El president del PSC, Salvador Illa, va tenir un rol clau en tot plegat: “Ens va fer entendre que Collboni era la moderació i que mai mai mai faria res amb Colau”, explica un directiu. Un altre empresari explica un altre punt clau del suport d’aquesta elit empresarial al candidat socialista: “Estaven tips que cada cop que ve el rei a Barcelona havien d’excusar l’absència del Govern i de vegades de l’alcaldessa”. Amb Collboni, tema resolt: es tornaria a la “normalitat” dels alcaldes que saluden el cap d’Estat. 

¿Es pot parlar de rotund èxit de Collboni entre el gran empresariat? No: quedava molt partit. 

Efecte Trias

L’aposta d’aquest entorn pel PSC va arribar en un moment en què Trias no havia entrat en escena. De manera crua, un directiu de primer nivell apunta que Collboni era vist aleshores com “un mal menor” per un establishment que no tenia altres opcions. 

Això va canviar al desembre amb la irrupció de Xavier Trias com a candidat. L’exalcalde, representant de l’antic poder convergent, va bellugar algunes coses. Trias va anar agafant embranzida, no només en les enquestes, sinó també entre la burgesia catalana. Tot i que la majoria d’aquests empresaris van seguir bufant a favor de Collboni, ho feien amb un matís: “El que els empresaris volien ara era una sociovergència”, explica una font coneixedora d’aquests moviments, amb Collboni al capdavant i Trias de crossa. 

A poc a poc un discurs va anar quallant entre els empresaris: compraven l’asseveració de Trias, segons la qual votar Collboni era votar Colau, i no el mantra de Collboni, segons el qual votar Trias era votar independència. “Trias es mou molt bé entre l’alta burgesia, potser perquè és un d’ells”, exposa un empresari que el coneix bé. Potser per això, alguns dels que inicialment havien bufat a favor de Collboni admetien després que havien votat Trias, com es va constatar en converses en veu baixa el dijous abans de la constitució dels ajuntaments a la gala dels Premis Nacionals de Gastronomia 2023. 

El resultat electoral havia desencadenat un nou gir. La setmana abans del ple decisiu, amb Trias ja com a flamant guanyador, un grup d’una vintena d’empresaris es va reunir amb Salvador Illa a la seu de Foment del Treball per demanar-li que facilités l’alcaldia de Trias. El to d’aquestes reunions, segons fonts coneixedores, va ser “molt dur”, i els empresaris fins i tot van vetar la presència de Collboni: només admetien com a interlocutor Salvador Illa. 

El desenllaç és conegut: l’inesperat gir dels comuns va lliurar al candidat del PSC l’alcaldia, sense l’anhelada sociovergència que volia l’elit empresarial barcelonina. La situació ha deixat cicatrius que ara caldrà recosir. Un bon exemple es va viure aquest dijous en un acte de l’Associació del Passeig de Gràcia, on Trias va ocupar el lloc d’honor, a la dreta del president, Lluís Sans, i on Collboni va fer el possible per refer ponts. 

El temps dirà si se’n surt. Mentrestant, un destacat empresari fa un cru balanç de l’operació Collboni: “És de manicomi: els que volien acabar amb l’independentisme van posar Colau d’alcaldessa, i quatre anys després volien acabar amb Colau i han acabat salvant el seu equip”.