Clam de l'empresariat per investir Illa

BarcelonaTot just deu dies després d'uns resultats electorals que capgiren l'escenari polític a Catalunya, la primera jornada de la 39a Reunió Anual del Cercle d'Economia demostra la voluntat de la societat civil i empresarial catalana d'apostar per la investidura de Salvador Illa. O, almenys, d'evitar, costi el que costi, una repetició electoral. "Un escenari de bloqueig que ens portés a una repetició electoral seria una mala notícia per a Catalunya", assegurava aquest dimecres el president del Cercle, Jaume Guardiola.

"Portem encadenades massa legislatures curtes que creen inestabilitat i tenen un alt cost polític i econòmic, com per exemple la no aprovació de pressupostos", ha dit Guardiola, en la línia de la nota d'opinió del Cercle presentada la setmana passada, alhora que ha instat a sortir de l'anomalia institucional que suposa "tenir eleccions cada dos anys i mig a Catalunya". Tenir legislatures curtes, ha dit, és un cost per al país, que genera "desafecció cap a la democràcia"; raó per la qual ha instat els polítics a pactar, encara que sigui amb altres que tenen visions enfrontades.

"Competir i compartir"

Per la seva banda, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha donat la raó al president del Cercle i ha reivindicat, una vegada més, acords per formar govern i "no bloquejar el mapa polític català". Segons Collboni, bloquejar un acord per formar govern impediria millorar el benestar de la ciutadania i desenvolupar projectes relacionats amb l'habitatge i les infraestructures. "Una repetició electoral no faria res més que incrementar la desafecció política", ha defensat amb pràcticament les mateixes paraules que empra la nota d'opinió del Cercle, i ha assegurat que la ciutat de Barcelona no està disposada a perdre oportunitats econòmiques per culpa de la conjuntura electoral. "No s'han de bloquejar projectes ni dilatar innecessàriament debats d'inversions que s'han de fer, com al port o a l'aeroport", ha afirmat.

Amb tot, i a tall de comiat cap a Aragonès, ha celebrat que el seu govern municipal ha col·laborat amb el govern d'ERC: "Com a alcalde he tingut l'experiència d'haver treballat amb el govern del president Aragonès i haver obtingut resultats tranquils i concrets". I ha acabat amb un últim reclam per investir el candidat del seu partit: "Barcelona està preparada, hem tornat per competir però sobretot per compartir amb el conjunt del país".

L'adeu d'Aragonès

El president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, ha aprofitat la seva última compareixença com a president en unes jornades del Cercle d'Economia per reivindicar "la bona marxa de l'economia catalana", i ha assegurat que deixen "una Catalunya millor" que com era quan van entrar al poder.

Tot i que només començar ha afirmat que no faria "ni balanç ni declaracions sobre pactes polítics", Aragonès ha aprofitat el seu minut de glòria davant l'empresariat català per treure pit de les bones dades de l'economia catalana: ha assegurat que "hi ha més gent treballant a Catalunya que mai" i que les dades econòmiques "demostren la robustesa" del país.

Quan se li ha preguntat pels mals resultats d'ERC a les eleccions del 12-M, Aragonès ha tirat pilotes fora i ha dit que "les institucions s'han de cuidar". "Jo he treballat per cuidar la Generalitat i em centraré les setmanes vinents en fer un traspàs com el que jo no vaig tenir, perquè la repressió no va permetre que el president el pogués fer", ha assegurat. Alhora, ha recordat que "una de les pitjors notícies" és l'auge de l'extrema dreta. "Això és contrari a tots els reptes que tenim des d'Europa i des de Catalunya; el populisme de l'extrema dreta es reforça a partir de la pèrdua de prestigi de les institucions", ha lamentat el president en funcions.

Guardiola, que ha elogiat Aragonès per la seva decisió de col·locar-se a l'oposició, ha preguntat també per la permanència dels acords amb el PSOE a Madrid, que engloben el traspàs de Rodalies, la condonació del deute i el nou model de finançament. En aquest sentit, Aragonès s'ha mostrat confiat que es mantindran i ha mostrat la seva esperança que durant la legislatura vinent s'arribi a un acord per al finançament: "O hi ha un acord clau i significatiu en el model de finançament o la Catalunya dels 8 milions no la podrem pagar", ha assegurat.

I ha conclòs: "Hi ha acords que depenen dels pressupostos estatals, com ara els 150 milions anuals per a recerca a Catalunya, però són acords sòlids i crec que el diàleg que s'ha obert amb l'Estat seria necessari que s'obrís també a Catalunya".