El Cercle d'Economia alerta de "l'evolució preocupant" de l'economia catalana i espanyola

BarcelonaEl Cercle d'Economia escalfa motors per a les jornades que celebra anualment la institució, que s'han convertit, des de fa anys, en una de les cites més emblemàtiques per a l'empresariat català. Com és tradició, uns dies abans d'aquesta cita, el Cercle publica la seva nota d'opinió, aquest any sota el títol Reactivar el futur: reptes i prioritats en temps de transició global. Una nota que repassa els reptes per a Barcelona, Catalunya, Espanya i Europa i que assenyala, de cara a les municipals del 28 de maig, la necessitat per a la capital catalana d'establir grans acords i governar la ciutat sota "un ampli consens".

Durant la presentació de la nota aquest dilluns, el president del Cercle, Jaume Guardiola, ha repassat els principals reptes que cal aconseguir, assegurant que "el lideratge polític ha d'anar acompanyat de la col·laboració publicoprivada". Alhora, Guardiola ha manifestat que a Catalunya "el vincle intergeneracional s'està corcant" i ha recordat també que, en l'àmbit espanyol, "hi ha una polarització política i no hi ha consens en matèries bàsiques com les pensions, l'habitatge o la justícia". Guardiola també ha reclamat "consens". Així, ha recordat que "Espanya està estancada respecte a Europa, i Europa ho està respecte al món".

Barcelona: habitatge i superilles

El director general del Cercle, Miquel Nadal, ha explicat els principals elements de la nota i ha desglossat les peticions del Cercle en cada àmbit. D'una banda, apunta que "Barcelona ha demostrat una resiliència notable i ha mantingut una imatge internacional molt bona", però destaca "que, tot i això, hi ha problemes estructurals molt importants", com l'accés a l'habitatge i la percepció de "desmillores" en certs serveis bàsics.

De fet, a la nota s'apunta que la institució ja va insistir el 2021 en redefinir el model turístic i "apostar per sectors estratègics", demandes que "segueixen vigents", igual que "la necessitat de dotar Barcelona d'un projecte mobilitzador". D'aquesta manera, la institució apunta a diferents àmbits, tal com explica Miquel Nadal: "Pensem que hi ha tres aspectes clau en què cal incidir de cara a les municipals: la necessitat de potenciar una visió clara metropolitana; més reflexió i diàleg davant del projecte urbanístic que planteja repensar el pla Cerdà mitjançant les superilles; i també recuperar els ponts entre el sector públic i el sector privat".

"L'empobriment" de Catalunya

Com a contrapunt a altres anys, enguany el Cercle endureix les paraules amb què es refereix a la situació de l'economia catalana: "No tots els mals de Catalunya venen de fora, molts depenen de la Generalitat", recorda la nota del Cercle. "Es tracta d'un tema de lideratge, de tenir suficient coratge polític per tirar endavant la gestió que cal", ha afirmat Miquel Nadal. De fet, el directiu diu que "l'evolució de l'economia catalana en els últims anys és preocupant", i recorda que "el 2021 el nivell de renda per càpita en termes reals era molt semblant al del 2000. Aquest estancament encara és més preocupant si es té en compte que, durant aquest període, Catalunya ha perdut posicions relatives respecte a Espanya i a Europa".

En aquest sentit, el Cercle reitera que "des de l’inici del segle hi ha hagut un estancament absolut del nivell de vida i un declivi relatiu respecte a Espanya i Europa". Aquest declivi, des de la institució també es tradueix en el fet que a "Catalunya li costa generar llocs de feina de qualitat", i també assenyala a la "fugida d'empreses després del procés". En paraules de Guardiola, aquesta fuga de seus "en alguns casos no ha sigut més que un canvi de seu, però en d'altres sí que s'ha mogut el centre de decisió i això és important". Així, reclama a la Generalitat que posi les condicions perquè aquestes empreses tornin a Catalunya.

L'aeroport continua al centre del debat

Les infraestructures i l'ampliació de l'aeroport segueixen en el centre del debat. La institució, que ha defensat diverses vegades l'ampliació de l'aeroport, reitera en aquesta nota que cal "una solució ben meditada i no pot dilatar-se gaire en el temps", i defensa que la prioritat són els vols intercontinentals i de llarg radi. La institució defensa que s'ha de basar en tres condicions: una anàlisi a fons de les alternatives possibles i de l’impacte de cadascuna sobre els volums de passatgers i de càrrega; habilitar els mecanismes per assegurar que una eventual ampliació de la capacitat vagi destinada sobretot a augmentar les operacions intercontinentals; i evitar que es plantegi com un conflicte entre creixement econòmic i medi ambient.

Segons el Cercle, "aquest exercici de defensa de l’interès públic a Catalunya l’ha de liderar la Generalitat, que és a qui correspon fer les anàlisis tècniques pertinents i que, un cop disposi de tota la informació, ha de negociar amb els agents implicats (públics i privats) una solució tan consensuada com sigui possible. Cal actuar amb determinació i rapidesa. No fer res, tots ho sabem, té i tindrà un cost d’oportunitat astronòmic per a l’economia catalana", diu.

Com a conclusió, el Cercle fa una petició als polítics: "Que tinguin una visió a llarg termini, que transcendeixi el cicle electoral, perquè no passi que tapar forats ara en faci de més grans més endavant. El moment que vivim —la transició global— ho demana. A Barcelona, Catalunya, Espanya i Europa".