El Cercle avisa que l'economia espanyola tendeix a la mediocritat

BarcelonaA les portes de la reunió anual del Cercle d'Economia, la institució presidida per Jaume Guardiola ha publicat una nota d'opinió que posa el marc general dels temes centrals de les jornades, que enguany se celebraran del 22 al 24 de maig al nou hotel Torre Melina de Barcelona. La reunió girarà al voltant de la productivitat a Catalunya i a Espanya, cosa que la institució considera "vital" per a l'economia.

En la nota d'opinió, titulada Impulsar la productivitat. Claus per recuperar el dinamisme econòmic i millorar el benestar de la ciutadania, i presentada aquest dijous pel president del Cercle i el seu director general, Miquel Nadal, la institució recorda que la renda per capita de la Unió Europea s'ha distanciat de la de Catalunya i d’Espanya. "Els últims vint anys s’ha produït una regressió important i alarmant que s’explica, sobretot, per l’escàs creixement de la productivitat", apunta. De fet, segons la institució, "la productivitat és el determinant clau de la renda per capita d’un país i, en última instància, del nivell de benestar de la població".

En aquest sentit, el Cercle és contundent: "El creixement de la productivitat a Espanya és molt més baix i s’allunya del de la Unió Europea. Entre els anys 2000 i 2022 la distància s’ha doblat: s’ha passat d’un 6% a un 12% inferior", apunta. "Les dinàmiques recents són preocupants; mostren una economia abocada a la mediocritat si no s’actua de manera urgent, coordinada i amb determinació", assevera la nota. Consideren que hi ha un problema d'estructura sectorial, "molt esbiaixada cap al sector terciari menys productiu", i un problema de dimensió empresarial, ja que el teixit productiu està format majoritàriament per pimes, cosa que, diuen, "fa difícil explotar economies d'escala i guanyar productivitat".

Model de finançament

Segons la institució, una de les claus per millorar la productivitat passa per la reforma del model de finançament autonòmic, tema clau durant la campanya electoral. El director general del Cercle, Miquel Nadal, ha apuntat que "cal que la Generalitat tingui més recursos i el sistema vigent (des del 2009) té insuficiències importants". En aquest sentit, considera que "cal una reforma profunda i que duri dècades", i consideren que "la clau del nou model rau en la capacitat que tinguin les comunitats autònomes per dissenyar una política tributària que els atorgui capacitat financera suficient i en la qual siguin corresponsables dels seus ingressos i despeses", ha explicat Nadal.

Així, el Cercle recupera la proposta que va fer ja el 2018 i assegura que "és imprescindible que les comunitats puguin gravar les bases fiscals que es generen en el seu territori (amb alguna excepció, com els ingressos de duanes, per exemple), disposant de la corresponent capacitat normativa i recaptatòria", apunten. Segons l'entitat, "hi ha competències que exerceix la Generalitat de manera exclusiva o compartida de les quals depèn la millora de la productivitat, i el canvi de model que cal tirar endavant demana consensuar polítiques que s'hauran d'anar implementant durant més d'una legislatura".

"Superar els blocs" post 12M

Pel que fa als resultats electorals del 12M, Jaume Guardiola ha reclamat "superar els blocs independentista i constitucionalista i pactar amb forces que tenen horitzons polítics legítims i, en alguns aspectes, confrontats" i evitar la repetició electoral. "Des del 2010 s'han succeït cinc legislatures a Catalunya, amb una durada mitjana de dos anys i mig, i aquesta excepcionalitat institucional s'ha d'acabar perquè té uns costos extraordinaris", ha avisat Guardiola.

"L'estabilitat és imprescindible, cal un govern amb un suport estable que pugui completar una legislatura completa. Una repetició electoral pot tenir uns costos molt importants pel que fa al compromís de la ciutadania, i en temps de polarització es degrada la capacitat de transformació de la política". Així, tot i que no es mulla en quin tipus de pacte de govern preferiria, el Cercle fa "una demanda de coratge per sortir dels blocs" i aposta pels conceptes "de transversalitat i estabilitat institucional".