Antoni Cañete (Barcelona, 1963) és el president de la patronal de la petita i mitjana empresa de Catalunya, Pimec. Els últims mesos, l'entitat ha estat d'enhorabona per l'assoliment d'una "fita històrica" –com descriu Cañete–: l'entrada de la patronal al Consell Econòmic i Social (CES) estatal. Amb tot, també viu un moment agredolç: una denúncia de la patronal d'autònoms ATA a la seva homòloga UATAE per unes subvencions mal demanades ha acabat esquitxant la institució de Cañete, investigada per uns documents presumptament mal presentats. Enguany la patronal celebra el 50è aniversari i el president assegura que la meta "no és només ocupar els espais, sinó liderar-los".
Diu que assolir l'entrada al CES ha estat un llarg viatge. Com ha anat?
— És una fita històrica, un dels fets més importants que s'han produït en democràcia en l'àmbit econòmic i empresarial. Perquè, per primera vegada des de l'inici de la democràcia, les pimes tindran veu pròpia en els àmbits de la representació institucional. I això és un fet d'una importància transcendental. No és un tema de Pimec, és un canvi de paradigma.
Com afectarà les pimes?
— El Consell Econòmic i Social (CES) és el Parlament de la societat civil, per on passen les lleis abans que arribin al Congrés, i les dictamina la societat civil. No és vinculant, els diputats no tenen l'obligació d'aprovar el que diuen els agents socials, però sí que és obligatori que les lleis socials i econòmiques tinguin un informe de la societat civil explicant com els afecta i quina és la seva opinió, i això és una capacitat d'influència molt important.
Què permet?
— Ens permet que quan hi hagi lleis com la de morositat, la llei 3/2004, que indicava que es podia pagar en el pacte de les parts quan volguessin, si les pimes haguessin tingut veu pròpia hi hauria hagut un informe dient que la llibertat de parts significarà que hi haurà un abús de posició d'aquell que té la posició dominant. Però, esclar, a l'informe això no va sortir. Com que no hi tenien veu pròpia, moltes de les lleis que s'han aprovat no han tingut en consideració el 99,8% de les empreses del país i més del 70% de l’ocupació.
Com és que fins ara les pimes no hi eren?
— Perquè quan va arribar la democràcia es necessitava el CES per crear el diàleg social i calia una contrapart per poder negociar amb els sindicats i, per tant, es va crear la CEOE. Ja es va fer bé, perquè es necessitava aquesta interlocució, però la CEOE no ha fet la Transició, a diferència del que ha passat als sindicats i, per tant, es queden tota la representació empresarial, que queda atada y bien atada. I aquí hi ha una qüestió de concepte que és transcendent: quan a la mateixa organització tens El Corte Inglés, sense tenir res en contra d'El Corte Inglés, i una botiga, en aquella organització la botiga no mana. Tot això explica per què moltes de les legislacions que s'han fet han tingut un biaix més de cara a la gran empresa, o per què les petites i mitjanes empreses a Espanya són més petites que les que hi ha a França, Alemanya i Anglaterra.
Posi-me'n un exemple.
— Tenim grans empreses, cosa que és bo, però moltes vegades ho han sigut a costa que les pimes no siguin tan competitives. L'exemple de la morositat és claríssim. Pagar a 200 dies des d'una posició de domini dona un flux de caixa positiu, i això és fantàstic. Però qui cobra a 200 dies es queda sense marge i perd capacitat de liquiditat i, per tant, perd viabilitat de l'empresa i competitivitat. Hi ha algú que creix molt a costa que algú altre no pugui créixer tant. I això no només és injust, sinó que també és així pel fet de no haver tingut veu pròpia.
La CEOE deia que les pimes ja estan ben representades amb la seva sectorial Cepyme.
— El que fa va fer CEOE va ser crear una marca, Cepyme, però que depèn absolutament de la capçalera, de la cúpula, perquè aquesta marca no té socis, no té pressupost, per poder dir que les pimes ja estan representades. Però no és veritat. Si tu ets dins la mateixa organització, no decideixes. I si, a més, no tens veu pròpia, estàs amb una veu captiva.
Han denunciat moltes vegades que la CEOE havia posat moltes traves per a la seva entrada al CES. Quines?
— No moltes, no: totes. Nosaltres fa molt de temps que reclamem, tant a la CEOE com a les administracions, que Pimec té el dret i el deure de poder representar i defensar els interessos de l’economia de Catalunya, però hem rebut sempre per resposta que la representació estava blindada i perfectament representada. Fins i tot Europa ha alertat que les pimes a Espanya estaven mal representades en el diàleg social. És incomprensible que aquells que tenien un monopoli en la representació i que han mantingut captiva la veu de l'empresariat, en el moment que es democratitza i es dona veu pròpia a les pimes ho qüestionin.
Ara que ja han aconseguit cadira al CES, quina és la següent gran meta?
— La meta no és només ocupar els espais, sinó liderar-los. Ser-hi és una condició necessària, però no és suficient. Pimec actualment és present en 940 espais de participació institucional. A escala estatal, no només entrem al Consell Econòmic i Social, sinó també a la comissió de convenis.
Hi ha hagut una denúncia a UATAE –patronal d'autònoms a escala estatal– per unes subvencions mal demanades, i aquesta denúncia implica també Pimec. Com està ara mateix la situació?
— No deixem d'estar sorpresos que a un tema que està en diligències preliminars i circumscrit des del punt de vista de l'activitat a una organització com és UATAE, se li estigui donant una dimensió tan gran. Amb els diners públics, nosaltres som absolutament exigents i responsables. Per tant, ens sembla perfecte que s’analitzi si s'han utilitzat correctament. Però, en aquest cas, és una subvenció a la qual només es poden presentar organitzacions d'àmbit estatal i, per tant, ni ens hi presentem ni rebem directament aquesta subvenció. UATAE és una organització d'àmbit estatal d'autònoms amb qui col·laborem i nosaltres el que volem és que, si tenen recursos, també es puguin fer coses a Catalunya; per tant, aquí l'única cosa que hem fet és col·laborar amb ells, però no hem comès cap irregularitat. Som víctimes d'una situació, d'una denúncia que ha fet ATA respecte a UATAE. Lògicament, el jutge ha de tenir tota la informació per assegurar-se que s'hagi fet correctament i estem desitjant poder demostrar que així ho hem fet.
Hi ha una acusació de falsedat documental.
— S'està investigant, perquè hi ha un document de Pimec que diu que és una organització d'autònoms. Òbviament, no: Autònoms Pimec -la sectorial d'autònoms de Pimec- és una organització d'autònoms, com deia el paper que Pimec va enviar, que especificava que era en nom de la sectorial. El que denuncien és que el paper que es va entregar posa només Pimec [i no Pimec Autònoms; la importància d'aquest fet és clau perquè canvia en escreix el nombre d'associats], i nosaltres el que diem és que tenim perfectament acreditat que vam enviar-ho correctament. Respectem i creiem molt oportú que s'aclareixin les responsabilitats que hi ha amb els diners públics, igual que van haver de fer la CEOE, la Cepyme i també la UGT quan se'ls van atorgar 30 milions d'euros per fer formació i es va fer incorrectament. Aquí sí que hi va haver una sentència del Tribunal Suprem que va fer que es retornessin els diners.
Per què s’està investigant el secretari general de Pimec, Josep Ginesta?
— S'està investigant un document, i qui certifica els documents lògicament és el secretari general. I el jutge pregunta "vostè quin document va enviar?", que és el que estem desitjant poder demostrar.
Creu que hi ha interessos rere la denúncia?
— Home, és bastant curiós que una notícia –la denúncia a UATAE– que és del juliol de l'any passat surti justament l'endemà que es faci públic que Pimec entra en l'àmbit dels convenis col·lectius. A més, quan surten algunes notícies sense que hi hagi hagut una sentència ferma, no s'hagi fet ni la investigació i estigui en diligències preliminars, i es diguin segons quines coses que no són reals, són coses absolutament intencionades. No tot s'hi val.
Quin és el calendari, ara?
— Estem pendents que la jutgessa ens faci una citació per fer aquestes diligències preliminars.
Com veuen la situació política a Catalunya?
— Estem preocupats. Nosaltres tenim una posició molt clara. Necessitem un govern com més aviat millor, i com més fort i estable possible. Anar a un altre procés electoral seria un fracàs. Reclamem als partits que intentin fer un esforç per configurar aquestes majories sense entrar en si han de ser els uns o els altres.
Hi ha un acord preferit?
— Nosaltres, sigui qui sigui al capdavant del Govern, farem la mateixa funció, que és demanar-los i explicar-los tot això. Per tant, el que volem és que hi hagi Govern. Fem política econòmica i, en aquest cas, social, però no fem política de partit. Som apartidistes.
Quina hauria de ser en aquesta matèria la prioritat del nou Govern?
— La importància i la prioritat que hauríem de treballar és el finançament. Tenim un problema molt important i que per a nosaltres és prioritari. Sempre dic que si gripem el motor de la nostra economia, gripem també el nostre creixement.
