La Cambra avisa: el Corredor Mediterrani naixerà col·lapsat

Barcelona"Una missió gairebé impossible". Així és com veu Alícia Casart, directora d'infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona, l'objectiu que el Corredor Ferroviari del Mediterrani pugui absorbir tot el trànsit de trens i de passatgers previst per a l'any 2030. La clau rau en el fet que la infraestructura haurà de suportar tant els trens d'alta velocitat de passatgers, amb una oferta que creix a conseqüència de la liberalització, com un augment dels trens de mercaderies, si es vol complir amb les metes europees de descarbonització del transport.

Europa preveu que el 2030 el 10% del trànsit de mercaderies es faci en tren. Si actualment passen de mitjana 14.000 camions diaris per la Jonquera, s'hauria de suprimir 1.400 camions. Això equival a omplir 35 trens diaris. Un trànsit que, segons la responsable d'infraestructures de la Cambra, no cabria per l'única via actual d'ample europeu, que és la de l'alta velocitat.

La solució d'urgència que proposa l'organisme és reconvertir l'actual línia convencional des de Mollet fins a Portbou en una línia d'ample europeu. Un segon problema per al Corredor Mediterrani, apunta, es produeix a la zona de Tarragona, on cal una solució a l'actual sistema de tercer fil, i fer una via nova d'ample europeu segregada per l'interior.

Aquestes obres formarien part de la necessària inversió en infraestructures que necessita Catalunya. La Cambra ha actualitzat els seus càlculs i assegura que al Principat cal invertir-hi gairebé 51.000 milions d'euros fins a l'any 2040 –el 2019 la Cambra xifrava en 45.000 milions la necessitat d'inversió–, és a dir, una mitjana de més de 2.800 milions d'euros anuals. És la manera que Catalunya tingui un 19% de l'estoc d'infraestructures de l'Estat, en consonància amb el seu pes econòmic. Això, segons la presidenta de la Cambra, Mònica Roca, permetria fer "un país en xarxa" i facilitar la mobilitat dels catalans, no només de l'àrea metropolitana, sinó de tot el territori. Casart ho ha explicat amb un exemple: "Entre Sabadell i Lleida només hi ha tres trens diaris. Si surts de Sabadell i vas a Lleida a una reunió abans de les dotze, no hi arribes, hauràs de dormir a la capital del Segrià".

La Cambra ha fet un llistat de les 20 infraestructures que considera estratègiques per a Catalunya i ha plantejat l'horitzó del 2040 perquè "no podem recuperar en un any tot el que no s'ha invertit", ha indicat Mònica Roca. Això sí, malgrat que hi ha deures per a totes les administracions, "el 80% dels projectes impliquen l'Estat", ha afirmat.

Roca no ha dubtat a criticar els "incompliments sistemàtics per part del govern espanyol en infraestructures" i s'ha queixat que no s'apliqui la disposició addicional tercera de l'Estatut (prevista per recuperar el dèficit d'inversió), "que és plenament constitucional". Tampoc ha estalviat crítiques a la ministra de Transports, Raquel Sánchez, que la setmana passada va dir que l'execució d'inversió a Catalunya havia augmentat un 35%.

En aquest sentit, Roca ha recordat que l'execució de l'any passat va ser del 36% (741 milions dels més de 2.000 pressupostats) i, per tant, l'augment al qual es refereix Sánchez fa que l'execució pugi fins al 40%, molt per sota del que recullen els pressupostos de l'Estat. "Incompliment sistemàtic" és com ho ha definit la presidenta de la Cambra. I ha afegit: "Que hagi augmentat és positiu, però a aquest pas no anem enlloc".

Rodalies, B-40 i aeroport

Entre les infraestructures bàsiques per les quals aposta la Cambra hi ha Rodalies, la polèmica B-40 i l'aeroport de Barcelona. Segons les dades del mateix ministeri, el pes de Rodalies ha baixat del 43% al 34% en les últimes dècades, fet que provoca que, per exemple, els trajectes per accedir a Barcelona amb cotxe dupliquin els viatges amb tren. La Cambra ha fet una crida a la Generalitat perquè dissenyi amb visió territorial la "gran assignatura pendent" de la xarxa ferroviària que és el servei regional, ha indicat Casart.

Respecte a la xarxa viària, a banda de la necessitat d'invertir en les autopistes AP-7 i AP-2 per adaptar-les a la nova situació després de la supressió dels peatges, la Cambra també aposta clarament pel desenvolupament total de la B-40, ja que el Vallès suporta el 45% del trànsit de la regió metropolitana i el 21% del trànsit de tot Catalunya.

Respecte de l'aeroport, Roca ha destacat que cal atreure vols de llarg radi, tot i que ha matisat que això no vol dir augmentar obligatòriament el nombre d'operacions, sinó que hi podria haver substitució de vols curts per vols llargs. La Cambra creu que cal definir amb urgència el model d’aeroport de Barcelona, que hauria d’estar orientat a incrementar la connectivitat de llarg radi, i no renunciar a l’accés directe de la línia d’alta velocitat a l’aeroport de Barcelona.

L'ens considera que s'ha de reformar el conjunt del sistema aeroportuari i incloure-hi els nous plans directors dels aeroports de Girona i Reus, així com executar connexions ferroviàries per comunicar-se amb Barcelona mitjançant serveis d’alta velocitat. Per això, reclama també el traspàs de la gestió. A més, demana actuacions per a l’impuls dels aeroports de Lleida-Alguaire i Sabadell com a hubs de la indústria aeronàutica i de l’espai.